Festa de l'Estendard

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentFesta de l'Estendard
Festa de l'Estendard 1969 AIAlomar.jpg
Festa de l'Estendard de 1969. Es pot veure l'Estendard amb l'asta coronada per la Cimera reial de la Vibra i al fons el retrat de Jaume I abans de la restauració. Al domàs del balcó es veu l'escut de la ciutat de Palma, sense que la imatge mostri la Ratapinyada que es troba dalt de la corona
Tipus festa
Epònim estendard
Dia 31 de desembre
Lloc Palma
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata

La Festa de l'Estendard commemora l'entrada a la Madina Mayurqa, a partir d'aleshores anomenada Ciutat de Mallorca, de les tropes de la Corona d'Aragó de Jaume el Conqueridor que el 31 de desembre de 1229 venceren els sarraïns. Aquest episodi històric posà fi al regne almohade i a la Mallorca musulmana. La Festa commemora, doncs, el naixement de la Mallorca actual i és una de les més antigues d'Europa, ja que data del segle XIII. Al segle XIV inspirà els actes de commemoració de la conquesta de la ciutat de València el dia 9 d'octubre de 1238, també per Jaume I. Els actes principals se celebren a la plaça de Cort, amb una cerimònia civil presidida per l'Estendard, la cimera reial i el retrat de Jaume I, i a la Seu, amb un acte d'acció de gràcies. Les celebracions, però, comencen la vespra amb uns actes menys tradicionals. El 31 de desembre actualment no és festa oficial, excepte a la ciutat de Palma.

Actes[modifica]

Entre els actes principals de la diada destaquen el cerimonial de col·locació de l'Estendard al mig de la plaça de Cort pels membres del consistori municipal i de la Cimera a sota del retrat de Jaume I el Conqueridor, la desfilada de les autoritats fins a la catedral, amb acompanyament de música (ministrils i banda municipal), de figures folklòriques tradicionals (cavallets cotoners) i dels cavalls de la Confraria de Sant Jordi, l'ofici solemne, el retorn de les autoritats a la plaça de Cort i la posterior retirada de l'Estendard amb el comiat de la guàrdia d'honor.

La vespra, les autoritats fan una ofrena floral a la Mare de Déu de la Salut, a l'església parroquial de Sant Miquel (Palma), atès que es considera una imatge portada per Jaume I amb la Conquesta. Més tard aquestes mateixes autoritats fan una altra ofrena al monument del rei Jaume I, juntament amb entitats ciutadanes.

Un altre moment àlgid de la festa, un cop desat l'Estendard, és la declamació del poema "Sa Colcada" (1881) de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau i una mostra de balls tradicionals de Mallorca, a càrrec l'Escola Municipal de Música i Danses, després de les quals és costum fer el lliurament de les medalles d'or de la ciutat i el nomenament de fills il·lustres de la ciutat.


Història[modifica]

Article relacionat: Conquesta de Mallorca
Assalt a Madina Mayūrqa el 31 de desembre del 1229 representada als frescos del Palau Aguilar de Barcelona i conservats al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Fins al segle XVI l'Estendard era portat per la part civil de la desfilada-processó des de la Casa dels Jurats a la Seu, on s'afegia l'estament eclesiàstic, i tots plegats continuaven fins a fora de la murada. Allà, imitant la processó del dia del Ram a Jerusalem, s'anava fins a la Porta de la Conquesta (també dita Porta de l'Esvaïdor, Porta Pintada i Porta de Santa Margarida). Però abans d'arribar-hi, es llegia el Sermó de la Conquesta al lloc anomenat el Peiró. Després tenia lloc un simulacre d'assalt de la ciutat, passant l'Estendard per dalt de la Porta, moment en el qual i un cop obert el portal, es cantava un tedèum. En arribar a l'església de Sant Miquel, les autoritats civils hi entraven a veure l'Elevació de la missa que s'hi celebrava, i tot seguit tornaven l'Estendard a la plaça de Cort, des d'on anaven a la Seu i s'hi celebrava una cerimònia.

La part civil del seguici era presidida pel governador reial, després anomenat visrei, acompanyat pels Jurats de la ciutat i, des de Pere el Cerimoniós, per la cavalleria feudal, en representació de la noblesa, i els membres d'un ofici, diferent cada any per torn, en representació del poble. La part eclesiàstica, amb tots els clergues i ordes, era presidida pel bisbe.

Des de 1407 i fins a la darreria del segle següent el portaestendard duia la Cimera reial per privilegi de Martí I. A la segona meitat del segle XVI, aquella cimera s'havia relacionat amb el Conqueridor i s'exposava com a pròpia d'aquest rei vora el seu retrat, amb algunes restes de l'abillament antic del portaestendard i unes armes de foc primitives, a la Festa de l'Estendard. Aquests objectes mitificats es treien la vespra, a la vesprada, en un cerimonial que durà fins al segle XIX i que presidien des del seu banc els Jurats. La part central consistia en l'exposició, fins a l'endemà, de l'Estendard, tombat damunt coixins a la finestra central de la façana de la Casa dels Jurats, amb un acompanyament de música.

Des de la construcció d'una nova muralla adossada a la medieval, al segle XVI, la Porta Pintada quedà dins la ciutat i per això s'abandonà el simulacre de l'assalt i l'Estendard restà a la plaça de Cort durant la desfilada, amb una escorta de l'exèrcit mallorquí. No calgué, doncs, la cavalleria feudal a la desfilada i la desfilada canvià parcialment d'itinerari. Pel mateix motiu i per l'avanç de les obres de la Seu de Mallorca, el sermó es començà a pronunciar a la catedral. Aquell mateix segle, el mestre de guaita, com a encarregat de l'ordre dels esclaus, durant la desfilada feien una ronda de vigilància amb el veguer reial i saludaven el retrat reial. Al segle XVIII la salutació esdevingué teatral, i histriònica en l'actuació dels darrers mestres de guaita (Lluc de la Meca). Aquest mateix segle, i després de la Guerra de Successió, desaparegueren les institucions mallorquines de qui depenien els actes i se n'encarregà l'Ajuntament de Palma. Aleshores la festa passà de ser insular a local i fou monopolitzada per la noblesa borbònica.

Entre 1828 i 1844 la decadència de la Festa arribà al màxim. L'Estendard no s'havia renovat i havia esdevingut una pelleringa i, una volta cremat amb l'asta a l'incendi de l'Ajuntament de l'any 1894, només es treia una nova asta emmurtada. En aquest lapse de temps també s'havien deixat de celebrar la desfilada i els honors al retrat reial, i la cimera i els altres objectes atribuïts a Jaume I s'havien enviat a la Real Armería de Madrid el 1831, on resten encara. Però recobrada la desfilada, ja sense cavalls, els regidors no hi volien anar per la durada.

El 1897 s'incorporà als actes el nomenament dels fills il·lustres, però el 1912 s'enderròcà la Porta Pintada. La seva desaparició tingué conseqüències importants, perquè la desfilada ja només arribà fins a la Seu, on al sermó s'afegí, però, una missa. L'ornamentació de la Cases Consistorials esdevingué folklòrica amb la col·locació d'una parella de gegants amb el vestit pagès, en contrast amb la tradicional de domassos i quadres dels fills il·lustres i de tema històric.

Al segle XX, l'any 1935 s'afegí a la vespra una ofrena floral al monument erigit al Conquistador l'any 1929. Al darrer quart del segle XX, l'Ajuntament hi començà a organitzar una revetlla popular després de l'ofrena.

El 1965 es reincorporà als actes la recitació de "Sa Colcada" al monument de Jaume I i el 1969 l'Estendard, amb un pom a l'asta amb la cimera reial de la vibra, i a la dècada de 1990, s'exposa una còpia de la cimera tramesa per la Armería Reial de Madrid com a resposta a la reclamació de l'Ajuntament de Palma de la devolució de l'original.

Des de 1986, algunes associacions celebren a Palma diversos actes, entre els quals, des de 1987, una manifestació per l'autodeterminació nacional, la qual des de 1990 és convocada per totes les entitats i partits nacionalistes i per algunes organitzacions d'esquerra.[1] La coincidència d'aquesta manifestació amb els actes oficials al monument de Jaume I ha atret participants en aquests que hi expressen el rebuig de la política dels partits espanyols en relació amb la qüestió nacional. El component reivindicatiu prengué força l'any 1992, després que l'any anterior el batlle del Partit Popular hagués modificat l'Estendard amb l'afegitó d'una franja morada, amb la protesta de part del públic. La conseqüència de l'expressió de les reivindicacions i protestes ha estat la fi de la lectura del pregó al monument de Jaume I i la fi de l'assistència d'una companyia de l'exèrcit espanyol amb banda de música que des de la guerra de Successió havia substituït les tropes mallorquines. Els partits de dreta espanyols han volgut contrarestar el simbolisme nacional de la Festa primer amb l'exposició de l'asta emmurtada amb un Estendard esquifit, després amb la modificació de l'Estendard i finalment amb l'assistència de correligionaris seus, amb actituds vàries, contra el protagonisme de les organitzacions catalanistes. D'altra banda, els batlles del Partit Popular només han fomentat l'assistència popular a la Revetla de l'Estendard. El Consell Insular de Mallorca ha creat la seva pròpia festa encara que la de l'Estendard s'havia celebrat secularment a tota l'illa.

El 20 d'octubre de 2006, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca va acordar per unanimitat incoar expedient per a la declaració de la festa de l'Estendard com a bé d'interès cultural immaterial (acord publicat al BOIB núm. 166, de 23 de novembre de 2006). Aquesta declaració finalment es va produir mitjançant l'acord del Ple del Consell de Mallorca de 5 de novembre de 2007 (recollit al BOIB núm. 186, de 15 de desembre de 2007).

Després dels estudis històrics sobre la Festa de l'Estendard de l'arxiver municipal Benet Pons i Fàbregas, al començament del segle XX, de l'aportació dels medievalistes Gabriel Llompart i Moragues i Ramon Rosselló i Vaquer com a autors de diverses monografies amb nova documentació, a la darreria del segle, Antoni I. Alomar i Canyelles i Antoni Quintana i Torres han estat autors de diversos estudis sobre la Festa al llarg de la història.

Bibliografia[modifica]

  • Antoni Ignasi Alomar i Canyelles, L'Estendard, la festa nacional més antiga d'Europa (s. XIII-XXI), Ed. Documenta Balear, Palma, 1998.
  • Antoni Ignasi Alomar i Canyelles, Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca, Ed. Documenta Balear, Palma, 1998.
  • Antoni Quintana i Torres & Rosa Calafat, La pervivència el rei En Jaume, Ed. Documenta Balear, Palma, 1992.
  • Antoni Quintana i Torres, La Festa de l'Estendard dins la Història de Mallorca. Llibre de Lectura per a Segon Cicle de Secundària, Ed. Moll, Palma, 1996.
  • Antoni Quintana i Torres, La Festa de l'Estendard. Cultura i cerimonial a Mallorca (segles XIV-XX), Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 1998.

Referències[modifica]

  1. «L'autodeterminació, motiu central de la Diada de Mallorca d'enguany». Vilaweb, 30-12-2010. [Consulta: 30 desembre 2010].

Enllaços externs[modifica]