Festa de la Mitja Tardor
| |||
| Tipus | dia festiu  | ||
|---|---|---|---|
| Dia | quinzè dia del huitè mes del calendari lunar xinès | ||
| Estat | República Popular de la Xina i Vietnam | ||
La Festa de la Mitja Tardor és una festa celebrada pels vietnamites i els xinesos.[1][2] La celebració gira al voltant de la Lluna[3] i les collites.[4] Se celebra el 15 del vuitè mes lunar del Calendari xinès, el qual coincideix en la fase lunar de la lluna plena.[2] En el calendari gregorià sol coincidir pel mes d'octubre.[3]
Altres noms[modifica]
A la Xina se la coneix com a la Festa de la Lluna o Festa Lunar.[2]
Al Vietnam, se la coneix com a Tết Trung Thu.[3]
Història[modifica]
A la Xina la primera descripció apareix als Rites de Zhou, uns textos de la dinastia Zhou Occidental.
La primera celebració a la Xina fou a principis de la dinastia Tang.
El govern xinès va incloure la festa a la llista de patrimoni cultural intangible el 2006 i el 2008 la va establir festa pública.
Segons una llegenda els pastissos de lluna, element de la festa xinesa i vietnamita,[2][5] van ser creats el segle xiv perquè la gent intercanviava coquetes servides entre papers que tenien el missatge escrit: "Mateu als mongols el quinzè dia del vuitè mes", que es creia que era un missatge enviat pel líder rebel Zhu Yuanzhang per acabar amb la dinastia Yuan.[2]
Duran la Revolució Cultural els pastissos de lluna foren prohibits.[4]
Elements de la celebració[modifica]
Filipines[modifica]
A les Filipines, els filipins xinesos celebren la tarda i intercanvien pastissets de lluna amb els amics filipins, familiars i veïns.[6] Juguen al joc d'atzar Pua Tiong Chiu (que significa "apostes de la mitja tardor" o "joc de daus de la mitja tardor" en hokkien filipí), tant els filipins com els filipinoxinesos.[7]
Taiwan[modifica]
A Taiwan, la celebració són vacances. Es fan barbacoes a l'aire lliure, cosa que s'ha fet popular com a reunió entre amics i familiars.[8] El 2016, Taipei designà 15 parcs riberencs per a acomodar barbacoes a l'aire lliure per al públic.[9]
Vietnam[modifica]
Els nens solen eixir pel carrer amb fanalets encesos en forma de lluna que representen la llum lunar. També porten màscares que representen la lluna i el porc, les quals antigament se les fabricaven els nens mentre hui en dia les compren. Si tenen l'oportunitat i volen, naveguen al llac Hoam Kiem i solten vaixells menuts.[5]
Durant les festes són característics els ballarins disfressats d'unicorn que es mouen pels carrers fent esses acompanyats de tambors i platerets. Aquesta tradició és d'origen xinès.[10]
Durant el Trung Thu hi ha una reunió familiar on els pares obsequien als fills amb menjars:
- Pastissets de lluna:[5] Estan farcits de sucre amb carn o ou. Hi ha dos varietats tradicionals: bánh deo, el qual no es cou al forn i és enganxós, o bánh nuong, cuinat al forn i de color castany)[10].
- Altres.[5]
Es recorda als familiars difunts resant per ells i encenent encens i diners falsos. Els diners falsos representen la bona sort que al cremar s'eleva cap als esperits dels difunts.[10]
República Popular de la Xina[modifica]
Als temps passats s'oferia licor, fruita i snacks a la lluna deixant-los fora de casa en agraïment per les collites.[2] "Les dones muntaven un altar a la tomba dels seus familiars difunts utilitzant estàtues del conill lunar, melons i magranes, que simbolitzaven la fertilitat i tretze pastissets de lluna que representen els tretze mesos del calendari lunar xinès". Després de rendir culte a la deessa lunar menjaven els pastissets de lluna.[4]
Hui en dia es caracteritza pels:[2]
- Pastissos de lluna: Les seues característiques varien segons la regió, sent la forma general rodona (com a símbol de reunió), diàmetre de pocs centímetres i una pasta de llavors de lotus, anous, fruits secs, mongetes dolces o altres ingredients.[4]
- Senyor Conill (en xinès Tu'er Ye): icona tradicional. Consisteix en un cos humà amb boca i orelles de conill. Beijing modernitzà la imatge el 2011 fent-lo l'ambaixador de la festa.
- Trobar parella sentimental: Segons la creença en una deessa lunar afavoridora en fer trobar parella, en algunes parts de la Xina els homes i dones solteres fan mascarades per a trobar parella. D'una en una les dones tiren animades mocadors a la multitud de manera que l'home que agafa i retorna el mocador té una oportunitat de tindre un romanç.
- Fanals i danses de drac: es realitzen principalment a la Província de Guangdong i a Hong Kong.
Referències[modifica]
- ↑ Huy, Nguyen Van. «The Mid-Autumn Festival (Tet Trung Thu), Yesterday and Today». A: Kendall, Laurel. Vietnam : journeys of body, mind, and spirit. Berkeley: University of California Press, 2003, p. 93-106. ISBN 0520238729.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Yang, Fang. «Factbox: Mid-Autumn Festival and its traditions». Xinhua, 12-09-2011. Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Kindersley, 2001, p. 38.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Parulis-Cook, Sienna «Mooncakes: China's Evolving Tradition». The Atlantic, 05-10-2009 [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Kindersley, 2001, p. 40.
- ↑ Yu, Jose Vidamor B. Inculturation of Filipino-Chinese culture mentality. Roma: Pontificia università gregoriana, 2000, p. 111–112. ISBN 8876528482.
- ↑ Ember, Carol R.; Ember, Melvin; Skoggard, Ian. Encyclopedia of diasporas: immigrant and refugee cultures around the world. En línia. Dordrecht, Netherlands: Kluwer Academic Publishers, 2004, p. 767. ISBN 0306483211.
- ↑ Yeo, Joanna «Traditional BBQ for Mid-Autumn Festival?». Makansutra, 20-09-2012 [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ Liu, Pin-chuan, Kuo Yi, Ho Yu-hua i Hetherington, William «MID-AUTUMN FESTIVAL: Officials list legal barbecue sites for festival». Taipei Times, 12-09-2016 [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Kindersley, 2001, p. 41.
Bibliografia[modifica]
- Kindersley, Anabel. Celebracions. Barcelona: Bruño, 2001. ISBN 84-216-3837-8.