Festes de Persèpolis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La celebració dels 2.500 anys de l’Imperi Persa a Persèpolis, octubre de 1971.

Les festes de Persèpolis pels 2.500 anys de l’Imperi Persa (persa جشنهای ۲۵۰۰ سالهٔ شاهنشاهی ایران‎) van consistir en un elaborat conjunt de celebracions que van tenir lloc entre els dies 12 i 16 d’octubre de 1971 en ocasió del 2.500è aniversari de la fundació de la monarquia iraniana (Imperi Aquemènida) per part de Cir el Gran. El Xa de l’Iran Mohammad Reza Pahlavi, amb aquest esdeveniment també va intentar promocionar-se.

Medalla dels 2.500 anys
Medalla de Persèpolis
Cilinfre de Cir com emblema oficial

Mentre que els allotjaments de la premsa i de l’equip de suport es van fer a la ciutat de Shiraz, els festivals es van fer a les runes de l’antiga Persèpolis convertida en una luxosa “Ciutat daurada” dissenyada a París i de la qual van ser extirpades les serps i altres animals perillosos.[1] Altres esdeveniments van ser programats a Pasargadae, on hi ha la tomba de Cir el Gran, com també a Teheran.

La ciutat de Tendes de Persepolis[modifica]

Ciutat Daurada de Persepòlis el 1971

Els serveis de càterings provenien del Maxim's de Paris. Lanvin dissenyà els uniformes de la Guàrdia Imperial. 250 limusines vermelles Mercedes-Benz es van utilitzar per portar els invitats distingits des de i cap a l'aeroport. La vaixella dels sopars era de porcellana de Llemotges

Tenda a Persepòlis el 1971

Celebracions[modifica]

Tomba de Cir a Pasargadae, on s’iniciaren les celebracions.
Immortals soldats perses.

Les festes es van inaugurar el 12 d’octubre de 1971, quan el Xa i Xabanu van rendir homenatge a Cir el gran al seu mausoleu de Pasargadae. El 14 d’octubre va tenir lloc una gran sopar de galaon s’hi van reunir 60 membres de famílies reials i caps d’estat hi van degustar el xampany Dom Perignon Rosé 1959.

En el menú incloïa ous de guatlla amb caviar del Caspi (malgrat que el Xa era al·lèrgic al caviar i va menjar carxofes) .[2] Entre les begudes alcohòliques a més de vins i xampany hi havia conyac.

600 invitats van sopar durant cinc hores i mitja i en el llibre Llibre Guinness continua sent considerat el banquet més llarg i luxós de la història moderna. S’hi va escenificar un espectacle de llums i color (Son et lumière) .el Politop de Persepòlis dissenyat per Iannis Xenakis [3] El dia final el Xa va inaugurar la Torre Shahyad de Teheran (més tard, en la Revolució iraniana, reanomenada la Torre Azadi. Les festes es van acabar amb l’homenatge del Xa al seu pare, Reza Shah Pahlavi, en el seu mausoleu.[4]

Orson Welles va dir sobre aquestes festes que celebraven 25 segles ( "This was no party of the year, it was the celebration of 25 centuries!")[1]

Seguretat[modifica]

La seguretat va ser una preocupació i els serveis de seguretat iranians SAVAK, van fer detencions preventives.[1]

Crítica[modifica]

Hi va haver crítiques a la premsa occidental i també per part de Khomeini i els seus seguidors, els quals l’anomenaren el "Festival del Dimoni".[1] El cost oficial va ser de $17 milions;el cost real resulta difícil de quantificar, tot i que va haver-hi també beneficis en les infraestructures del país

Llista d’invitats[modifica]

Moneda de plata commemorativa

La reina Elizabeth II d’Anglaterra va ser invitada però no hi va acudir i va ser representada pel Príncep Felip, Duc d’Edinburgh i la princesa Anna.[5] Altre líders que no hi van assistir van ser Richard Nixon i Georges Pompidou. Nixon al final va enviar a Spiro Agnew .[1]

Alguns dels invitats inclouen:

Reis i vicereis[modifica]

Presidents i Primers Ministres[modifica]

Ruines de Persepòlis el 2007

El mausoleu del Xa Reza Pahlavi va ser destruït durant la revolució i substituït per una escola islàmica.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Kadivar C. «We are awake. 2,500-year celebrations revisited», 25-01-2002. [Consulta: 23 octubre 2006].
  2. Van Kemenade, Willem. «Iran's relations with China and the West». Clingendael, novembre 2009. [Consulta: 9 agost 2013].
  3. Karkowski, Z.; Harley, J.; Szymanksi, F.; Gable, B. «Liner Notes». A: Iannis Xenakis: Persepolis + Remixes. Asphodel LTD., 2002. 
  4. «The Persepolis celebrations» (en anglès). From Teheran to Persepolis. [Consulta: 20 octubre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 Tait, Robert «Iran to rebuild spectacular tent city at Persepolis». The Guardian [Persepolis], 22-09-2005 [Consulta: 8 agost 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festes de Persèpolis Modifica l'enllaç a Wikidata