Festes de l'óssa a Andorra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentFestes de l'óssa a Andorra
Ordino 1910 ball ossa (Restored).jpg
Ball de l'Óssa durant el carnaval a la plaça d'Ordino (c. 1910) Modifica el valor a Wikidata
Tipusfesta
patrimoni cultural Modifica el valor a Wikidata
Diahivern Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEncamp, Ordino, Canillo, Sispony, La Cortinada, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany Modifica el valor a Wikidata
EstatAndorra Modifica el valor a Wikidata

Les festes de l’óssa són unes representacions populars de teatre i dansa entorn la cacera d’una óssa que històricament s’ha vingut realitzant a diferents poblacions d’Andorra en diverses dates assenyalades d’hivern (pròximes al Nadal o bé per Cap d'any, la Candelera o el Carnaval).[1] Tot i que era una celebració típica de moltes parròquies andorranes, al llarg del segle xix i xx es va anar perdent la tradició i actualment només perviuen El ball de l’óssa d’Encamp, que se celebra el dilluns de Carnaval, i L’última óssa d’Ordino, que té lloc la primera setmana de desembre.[2]

Les festes de l’óssa són considerades una farsa teatral, és a dir, una representació en forma de comèdia d’un sol acte. En aquestes festes fan aparició una varietat de personatges de la vida rural andorrana i la cacera de l’animal es presenta com un pretext per escenificar les trifulques en les que aquests es veuen inmersos. «El ball de l'óssa és, doncs, una representació carnavalesca on el poble caricaturitza les classes socials, mofant-se tant dels rics com dels pobres».[1]

Inventari del Patrimoni Cultural Inmaterial de la Unesco[modifica]

Les festes de l’óssa estan incloses a l’Inventari General del Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra com a béns immaterials, i s’està tramitant també la seva inclusió en el Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.[2]

El febrer del 2020 una delegació andorrana i una altra de l’Alt Vallespir (Catalunya del Nord) van realizar trobades per valorar la possibilitat d’adherir les celebracions d’Encamp i Ordino en la candidatura de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO proposada per a les Festes de l'ós al Vallespir i impulsar una candidatura transpirinenca.[3][4] El 19 d'agost del 2020 es va signar el conveni entre el Ministeri de Cultura i Esports i els comuns d’Encamp i Ordino per a la participació en la candidatura mundial de les Festes de l’os dels Pirineus, presentada pel Govern francès.[5]

Història[modifica]

Als Pirineus Centrals, l'ós era conegut col·loquialment com «l'óssa», «la Senyora» o «la Peluda».[1] Andorra ha estat durant segles una de les principals zones ursines de la serralada, tal com es recull en els inventaris de caça en els arxius parroquials. Al segle XIX es van tornar escadussers i el 1942 fou morta l'última óssa del Principat, a La Massana.[6] A Andorra, «l'óssa» va ser una figura molt estesa i important en les festes carnavalesques de les parròquies. És probable que les festes de l'óssa s’originés a l’edat mitjana, donat que en aquella època el culte als óssos estava estès pels pobles dels Pirineus.[7]

La primera referència escrita sobre les festes de l’óssa la trobem al llibre Relació sobre la Vall de Andorra (1838) del frare Tomàs Junoy i Arraut. Aquí ja es parla dels personatges que encara formen part de la farsa (dallaires, criades, senyors, caçadors i l’óssa) i del ball posterior.[8]

A inicis del segle XX Salvador Armet i Ricart –el Comte de Carlet–, documentà la pantomima de l'óssa que es celebrava, segons ell, a totes les parròquies, el dimarts de Carnestoltes. Sense esmentar un lloc concret, el folklorista la va descriure com una representació molt típica, que era l'acte previ al Ball de l'óssa que es feia després de dinar:[1]

« En un racó de la plaça un home vestit ab pells d'ovella simulant una óssa, s'amaga, y de sobte surten dues màscares, el dallaire blanc y el dallaire negre, que comencen ab grotescs moviments a fer veure que dallen, quan compareix la fregona, disfressa vestida miserablement, a portar-los l'esmorsar. Als pocs moments dues altres disfresses compareixen pausades y majestuoses, el senyor y la senyora ab trajos a l'antiga. Venen a passejar-se, quan de prompte, ab mímica com més grotesca millor, expressen la presencia de la fera per aquells voltants, sortint al cap de poca estona una altra disfreça, un caçador, tot enflocat, el qual, després d'haver fet moltes voltes y giravoltes apuntant ab l'escopeta varies vegades, tira, a la fi, cayent aleshores l'óssa, que justament sortia del seu cau, precipitant-se tots a buscar-la, emportant-se-la ab gran gatzara y corredisses. L'espectacle dura segons l'enginy dels actors y les bromes dels espectadors. En havent dinat comença el ball, que consisteix en una mena de contrapas, que punteja primerament el caçador ab l'óssa, al qual segueixen els dallaires, després els senyors, y últimament la fregona, acabant per ballar-lo tots els presents, formant al final llarga y desigual sardana. »
— (Comte de Carlet, 1907: 148)

L’Arxiu Nacional té nombrosos documents i testimonis orals que parlen de les Festes de l’óssa a diferents punts indrets: Encamp, Ordino, Canillo, la Cortinada (Ordino), les Escaldes, Andorra la Vella o Sispony.[9] Guillem d'Areny-Plandolit féu una fotografia a principis del segle xx del ball de l'óssa que es feia a la plaça d'Ordino, escena en què hi apareixen diversos personatges com els dallaires, el senyor i la senyora i el caçador amb el cavall.[1] Entre Sant Esteve i Carnestoltes es solien celebrar el ball a totes les parròquies, «justament quan l'óssa hibernava, perquè diu la tradició que l'animal dorm entre Nadal i la Candelera, el 2 de febrer»[6] A Sant Joan de Caselles (Canillo), per exemple, es celebrava el 27 de desembre.[9]

Als anys 20 del segle xx, la forta emigració per motius econòmics de joves andorrans, que eren els que portaven el pes de la tradició, cap al sud de França provocà la decadència i desaparició de les festes de l'óssa a pràcticament totes el Principat.[10] A Andorra la Vella, la festa va desaparéixer entre el 1913 i el 1918.[9] Posteriorment, hi hagué un intent de recuperació entre els anys 1983-1991 que no tingué continuitat.[9] A Canillo, el personatge de l'óssa que sortia per carnaval es va acabar després de la guerra civil espanyola, l'any 1939.[6]

El ball de l’Óssa d’Encamp[modifica]

Als anys cinquanta la celebració es va revifar a Encamp gràcies a Rossend Marsol Clua (Sícoris).[11] un periodista i escriptor andorrà preocupat per la promoció de la cultura popular i que va aconseguir implicar els jovent del Principat en la seva empresa.[10] Des d’aleshores, la farsa segueix un guió escrit per Sícoris, que hi va fer diverses aportacions, com ara la inclusió de la megafonia o el guió, que encara és l’esquema de la representació.[8] El jovent del poble és l’encarregat de dur a terme la representació i alguns dels rols fins i tot han passat de generació en generació.[12]

L'actuació passà també a celebrar-se el Dilluns de Carnaval, al mig dels tres dies forts de carnaval. A Encamp, el diumenge té lloc la representació popular de El judici dels contrabandistes i el dimarts s’escenifica L'operació del rei carnestoltes –ninot que presideix les festes des del dissabte. Els contrabandistes és una representació de finals del segle xix o principis del segle xx que forma un binomi amb L'óssa. Ambdues representacions són una farsa de la vida tradicional als Pirineus que es complementen. En una es parodien les trifulques d'uns contrabandistes i en l'altra es fa burla de l'entorn dels segadors tot escenificant la cacera fortuïta d'una óssa.[1]

En el guió actual, els dallaires són sotmesos a un ritual iniciàtic. Primerament són presentats com uns minyons que reben lliçons en el món laboral pel seu cap i el manador. També són iniciats en el terreny de la sexualitat per la Fregona i el Fregó. Aquestes iniciacions culminen amb l'arribada dels caçadors que maten l'óssa. Tot seguit, els dallaires passen a ser felicitats i acceptats com a persones adultes pel senyor.[1]

En un passat la disfressa de l’óssa era una màscara esparracada feta de pells d'ovella i més antigament replena de palla. Actualment, és feta de pèl de peluix. La seva aparença d'ós de peluix, ajuda a identificar-la, indirectament, com a figura representant de l'estadi infantil i adolescent previ a la maduresa.[1]

Antigament, l'obra es representava als afores d'Encamp en un prat situat a la vora del riu Valira i després es feia un passacarrer cap a la plaça del poble on es feien els balls. Ara es fa una cercavila al principi fins a arribar a l'aparcament del prat de l'Areny i en finalitzar es desplacen amb l'óssa davant del Comú. L'escena actual es cobreix tota de palla i al centre s'hi col·loca un pi.[1]

L’última óssa d'Ordino[modifica]

Article principal: Última óssa d'Ordino
L'última óssa i dallaire a Ordino. Desembre 2020

A Ordino la farsa es va recuperar el 1985. En la celebració de L’última óssa hi participen diversos personatges. Els principals són el senyoret del poble, els homes rics, les senyores visitants i els homes humils, que creen un malentès que s'aclarirà quan tots s'uneixin per a la matança de l'óssa.[1] A mitjans dels anys 90 va tornar a deixar de representar-se, situació que es perllongà durant 25 anys,[13] fins que el 2017 es va recuperar la festa, passant a representar-se a la primera setmana de desembre.[14]

A Ordino, la tradició era que la persona que es disfressava d'ós s'enfundava la pell del cap d'un ós de veritat.[6] En els anys posteriors a la represa del 2017 es manté la tradició i s'empra la mateixa mascara, que és un cap d'ós dissecat centenari que ha passat de generació en generació.[15] Després que el personatge de l'óssa és mort, la minyona és l’encarregada de puar la sang de l’animal (aigua amb granadina) i de compartir la victòria amb el públic que assisteix a la representació. La festa s'acaba amb un ball col·lectiu de cançons populars, amb l'óssa inclosa.[16]

Originàriament, L’última óssa d’Ordino es duia a terme per Carnaval a la plaça del poble, tot just davant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià. Després d’anys d'altibaixos, va passar a celebrar-se per la diada de Sant Esteve als jardins d’Areny-Plandolit.[14] Actualment es realitza durant la primera setmana de desembre, en el marc de la fira de Nadal. El desembre del 2020, tot i la pandèmia de la COVID-19 es va poder representar. Tanmateix, es va haver de canviar l'emplaçament i es va ajornar la funció uns dies per no coincidir amb els tres dies de dol nacional decretats per les víctimes de la pandèmia.[13][17]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Ysàs Trias, Eloi. Els balls de l'ós als Pirineus, estudi teatral d'un ritu europeu d'hivern (Tesi). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2016, p. 137-146. 
  2. 2,0 2,1 «Quan ens ve a veure l’Ossa, fem festa grossa!». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].
  3. «Andorra valora integrar-se en la candidatura a la Unesco de les Festes de l’Os». Altaveu, 10-02-2020. [Consulta: 22 febrer 2021].
  4. «La delegació de l'Alt Vallespir visita Andorra per conèixer el Ball de l'Ossa». Ara Andorra, 25-02-2020. [Consulta: 22 febrer 2021].
  5. «Signat el conveni amb cultura i el comú d'Ordino per a la candidatura a la unesco del ball de l'ossa». Comú d'Encamp. Andorra, 19-08-2020. [Consulta: 22 febrer 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 CASANOVA, EUGENI. «Andorra i l'Alt Urgell». A: L'ós del Pirineu: crònica d'ún extermini. 2ª edició. Lleida: Pagès editors, 2005 [1996], p. 189-206. ISBN 978-84-7935-405-3. 
  7. Perramon, Francesc. El Ball de l’óssa d’Encamp a Andorra: anàlisi d’un ritual de pas pirenaic. Andorra la Vella: Instituts d’Estudis Andorrans, 1994. 
  8. 8,0 8,1 «L’Ossa a casa nostra: una mica d’història». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Les Festes de l’ossa a altres parròquies». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].
  10. 10,0 10,1 Ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Arxiu Nacional d’Andorra. «El carnaval d'Encamp. Contrabandistes i óssa, essència pirinenca». A: Les festes d'interès cultural, patrimoni inmaterial d'Andorra. Primera edició. Govern d'Andorra, febrer del 2019, p. 24-28. ISBN 978-99920-0-875-1. 
  11. «El ball de l'óssa». Comú d'Encamp. Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].
  12. «El ball de l’Ossa d’Encamp». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].
  13. 13,0 13,1 Masegoda, Fabiola Sofia. «‘L’última ossa d’Ordino’». El periódic (Andorra), 16-12-2020. [Consulta: 22 febrer 2021].
  14. 14,0 14,1 «L’última ossa d’Ordino». Govern d'Andorra. [Consulta: 22 febrer 2021].
  15. «Una màscara centenària». Govern d'Andorra. [Consulta: 23 febrer 2021].
  16. «Beu la sang de l’Ossa». Govern d'Andorra. [Consulta: 23 febrer 2021].
  17. «L'última ossa d'Ordino s'en riu del Coronavirus». The World News. [Consulta: 22 febrer 2021].

Vegeu també[modifica]