Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola
Imatge
Saló Gòtic del Castell de Peníscola, lloc de celebració del festival
Tipusfestival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència9 juny 1989 Modifica el valor a Wikidata - 
Localització1989 - 1990: Benicarló (Baix Maestrat)
1991 - 2008: Peníscola (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAjuntament de Peníscola, Diputació de Castelló i Generalitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpeniscola.es… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0001008 Modifica el valor a Wikidata

El Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola va ser un festival de cinema especialitzat en el gènere de la comèdia que es va celebrar de manera ininterrompuda entre 1989 i 2008. L'organització corria a càrrec de l'ajuntament de Peníscola, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. Fou un dels pocs festivals de cinema dedicats a la comèdia.[1]

Les primeres edicions no competitives: Benicarló (1989-1990) i Peníscola (1991)[modifica]

El festival fou creat a Benicarló el juny de 1989 per José María Alonso i José María Ganzenmüller amb la finalitat de tenir un esdeveniment cultural a la comarca de primer ordre. La primera edició va durar tres dies (del 9 a l'11 de juny); es va nomenar president honorífic Luis García Berlanga, de qui es van exhibir nou pel·lícules, entre elles Esa pareja feliz (1951), Bienvenido, Mister Marshall (1952), El verdugo (1963), Tamaño natural (1973) i La vaquilla (1985), i també es va fer una exposició de cartells i fotografies de les seves pel·lícules. Van acudir al festival Rafael Azcona, Juan Antonio Bardem, Ricard Muñoz Suay, José Sacristán, José Luis López Vázquez, Pedro Almodóvar i María Isbert.[2]

La segona edició va tenir lloc entre el 7 i el 10 de juny de 1990 al Parador de Turisme de Benicarló. A partir d'aquesta edició el festival comptarà amb una secció oficial o competitiva, una secció informativa, una altra dedicada a les retrospectives i homenatges; un festival infantil i una marató per a poder veure les quatre pel·lícules més interessants de la secció oficial o informativa. Foren homenatjats el dibuixant Antonio Mingote per la seva contribució a la comèdia amb una exposició, una taula rodona i la publicació ¡Con Mingote hemos topado!, i l'actor José Luis Ozores, de qui es farà una retrospectiva. A la secció infantil es va exhibir la pel·lícula Peraustrínia 2004.[3] Entre els visitants destacaren Antoni Ferrandis Monrabal, Agustín Almodóvar, José Luis Borau, José Luis Dibildos, Mariano Ozores i Antonio Ozores.[4]

Degut a unes crítiques del diari El Ventilador de Papel a la gestió de la direcció del festival, aquesta va decidir traslladar la celebració de la tercera edició del festival a Peníscola, aprofitant el 30è Aniversari del rodatge d' El Cid, d'Anthony Mann. Van visitar el festival Charlton Heston i Raf Vallone[5] Es va retre homenatge a Antoni Ferrandis Monrabal, de qui es va publicar ¡Con Ferrandis hemos topado!.[6]

Primera edició competitiva (1992)[modifica]

A partir de la quarta edició de juny de 1992 el Festival va inaugurar una secció oficial competitiva. El pressupost era de 30 milions de pessetes, de les que 12,5 milions els va aportar l'ajuntament. Les instal·lacions utilitzades al festival foren el cine Montecarlo, la plaça de Santa Maria, el saló gòtic del Castell de Peníscola i una carpa aixecada al passeig marítim anomenada Krapatchouk, en honor de la comèdia homònima d'Enrique Gabriel Lipschutz.[1]

La millor pel·lícula de comèdia espanyola de l'any seria guardonada amb el premi "Calabuch" (en honor de la pel·lícula de Berlanga) així com el "Premi Pepe Isbert" a la carrera d'actor (establert a suggerència del propi Berlanga), que fou atorgat a Rafael Alonso. Entre el jurat hi havien Luis García Berlanga, Antonio Giménez Rico, José Luis Dibildos, Mariano Ozores, Agustín González, Amparo Soler Leal i Jaime de Armiñán. Es van dedicar retrospectives a Marilyn Monroe, Jacques Tati i Hal Roach.[7] La primera pel·lícula guardonada fou Amo tu cama rica d'Emilio Martínez Lázaro.[8]

Les següents edicions (1993-2001)[modifica]

La cinquena edició (1993) va gaudir del suport del secretari d'Estat de Cooperació Internacional Inocencio Arias, qui va assistir als actes de clausura. Es va recordar al desaparegut Carles Mira i en col·laboració amb la Casa de América es va establir un premi a la millor comèdia llatinoamericana.[1] La pel·lícula espanyola premiada fou Belle Époque de Fernando Trueba.[9]

En la sisena edició (1994) es va crear el premi Samuel Bronston per al millor curtmetratge espanyol d'humor, guardonat amb dos milions de pessetes (12.000 euros), que fou atorgat a Aquel ritmillo de Javier Fesser.[1] La pel·lícula premiada fou Todos los hombres sois iguales.

En la setena edició (1995) el pressupost fou restringit a 37 milions de pessetes (222.000 euros) i va tancar l'únic cinema de Peníscola. Fou premiada El perquè de tot plegat, alhora que fou atorgat el Premi Pepe Isbert a Amparo Soler Leal i el premi de l'audiència a la pel·lícula alemanya L'home desitjat.[10] En la vuitena edició (1996) es va celebrar el 50è aniversari del rodatge de Calabuch i fou premiada Hola, ¿estás sola?.[11]

La novena edició (1997) es va caracteritzar per la presència de l'actriu estatunidenca Bo Derek.[12] Es van homenatjar Fructuós Gelabert, qui el 1913 va rodar a Peníscola Ana Cadova, i Concha Velasco, es va entregar el premi Pepe Isbert a María Isbert i la pel·lícula més premiada fou Como un relámpago[13] També es va crear el premi Carles Mira per tal de promoure l'audiovisual valencià, patrocinat entre altres per Cartelera Turia. També es va crear un nou premi per la millor opera prima.[1]

La desena edició (1998) fou inaugurada per Carles Santos i Ursula Andress, i el jurat fou presidit per Alfredo Landa.[14] Fou guardonada la pel·lícula Carreteras secundarias, es va homenatjar a Mariano Ozores li fou atorgat el premi Pepe Isbert a Florinda Chico.[15] En l'onzena (1999) va guanyar La primera noche de mi vida i fou atorgat el premi Pepe Isbert a Chus Lampreave.[16] En la dotzena (2000) fou premiada Pídele cuentas al rey i es va retre homenatge a Alfredo Landa i Tina Sainz, que va rebre el Premi Pepe Isbert.[17]

En la tretzena edició (2001) hi van participar més de 50 pel·lícules, de les que sis competien pel premi Calabuch. Es va dedicar una secció retrospectiva a la comèdia cubana i a la secció "Cinema a la platja" es van projectar els llargmetratges There's Something About Mary, de Peter Farrelly, Golpe de estadio de Sergio Cabrera, 102 Dalmatians de Kevin Lima i Harry, un amic que us estima, de Dominik Moll.[18] El premi a millor pel·lícula el va rebre Anita no perd el tren, que també va rebre el premi a la millor actriu, millor banda sonora i al millor guió.[19] A finals de novembre de 2001 els dos directors del festival, tips dels problemes burocràtics amb l'administració, van dimitir.[20]

Últimes edicions (2002-2008)[modifica]

La catorzena edició (2002) fou dirigida per Patrice Vivancos. Comptava amb un pressupost de 340.000 euros i va obrir la competició a pel·lícules d'un total de 12 nacionalitats, de manera que la guanyadora fou la noruega Elling.[21] Paco Algora va rebre el premi Pepe Isbert, foren homenatjats Antonio Resines i Mickey Rooney i es va entregar un premi honorífic a Pepe Sancho.[22]

La quinzena edició (2003) fou dirigida per Borja Crespo[23] i hi van participar nou llargmetratges i 14 curts, fou entregat el premi Pepe Isbert a María Galiana i el premi Calabuch a la carrera a Sancho Gracia.[24] La gala d'inauguració fou amenitzada pels còmics d'El club de la comedia Alfredo Díaz, Agustín Jiménez i Flipy.[25] Va guanyar la pel·lícula argentina El juego de la silla.[26]

La setzena edició (2004) es va celebrar al Palau de Congressos de Peníscola amb una gala presentada per Silvia Marsó i Eduardo Algar. Hi van competir 11 llargmetratges, 5 d'ells estrenats ací a nivell internacional, i el jurat fou presidit per Álex Angulo. Es va homenatjar Bud Spencer, a qui es va entregar el nou premi "Costa de Azahar", i Loles León va rebre el Premi Pepe Isbert.[27] La pel·lícula guanyadora fou el fals documental canadenc The Delicate Art of Parking.[28]

La dissetena edició (2005) fou inaugurada en una gala dirigida pels còmics Alfredo Díaz i Flipy i la presentadora de Canal 9 Maribel Vilaplana. Beatriz Carvajal va rebre el Premi Pepe Isbert, Antonio Mercero el premi Calabuch d'honor i Assumpta Serna va rebre el premi Costa de Azahar.[29] La guanyadora fou la pel·lícula sueca Kopps, una paròdia de les pel·lícules de policies de Hollywood protagonitzada per Fares Fares, germà del director i premi al millor actor.[30]

La divuitena edició (2006) fou dirigida pel guionista Antonio Trashorras i es va celebrar entre el 19 i 26 de maig al Palau de Congressos de Peníscola alhora que commemorava el 50è aniversari del rodatge de Calabuch.[31] Va atorgar un premi especial a la mona Cheeta, que li fou entregat per una delegació encapçalada per Flipy en una residència per primats a Palm Springs (Califòrnia).[32][33] La guanyadora fou la comèdia argentina Tiempo de valientes, que va rebre els premis a millor pel·lícula, millor director i millor actor. María Barranco va rebre el premi Calabuch d'honor i Vicente Haro el Premi Pepe Isbert.[34]

La dinovena edició (2007) fou dirigida pel periodista local Juan Ignacio Carrasco, qui per tal de recuperar la vinculació del festival amb la comèdia espanyola va limitar la participació a pel·lícules espanyoles. La gala es va celebrar al Palau de Congressos de Peníscola. El jurat va estar presidit per Antonio Giménez Rico format pels actors Karra Elejalde, Terele Pávez i els periodistes Carmen Lobo, Fernando Franco i Pepa Terrón.[35] El premi Pepe Isbert fou atorgat a Juan Luis Galiardo, es va commemorar el 25è aniversari del rodatge d' El hijo del cura de Mariano Ozores i es va projectar un cicle dedicat a Monty Python i "De què se'n riuen els europeus".[36] La guanyadora fou Vete de mí.

La vintena edició (2008) fou dirigida per l'actor Manuel Tallafé, qui va tornar a permetre la participació de pel·lícules internacionals i va canviar el nom dels premis de Premis Calabuch a Premis Estrella de Mar.[37] Es va retre homenatge al muntador José Salcedo Palomeque i a part de la secció oficial gaudí d'una dedicada a nous realitzadors i una secció infantil.[38] Va guanyar la pel·lícula txeca Obsluhoval jsem anglického krále, mentre que el Premi Pepe Isbert fou atorgat a Saturnino García, el premi Calabuch a la trajectòria a Jesús Guzmán i el Costa de Azahar a Leslie Nielsen.[39][40]

Aquesta va ser l'última edició del festival. L'ajuntament de Peníscola deixà de patrocinar-lo, entre altres causes, per les protestes del sector empresarial per l'escassa repercussió turística del certamen, les denúncies polítiques sobre les crítiques reflectides en alguns mitjans, i el pressupost estancat des de fa anys.[41]

Guanyadors dels premis Calabuch[modifica]

Edició Millor pel·lícula Millor director Millor actor Millor actriu Millor guió Premi Pepe Isbert
IV (1992) Amo tu cama rica - Juanjo Puigcorbé
Salsa rosa
Ariadna Gil
Amo tu cama rica
Joan Potau i Gonzalo Torrente
El rey pasmado
Rafael Alonso
V (1993) Belle Époque Fernando Trueba
Belle Époque
Agustín González
Belle Époque
Verónica Forqué
¿Por qué lo llaman amor
cuando quieren decir sexo?
Fernando Trueba, Rafael Azcona
José Luis García Sánchez
Belle Époque
Manuel Alexandre
VI (1994) Todos los hombres sois iguales Manuel Gómez Pereira
Todos los hombres sois iguales
Pere Ponce
Alegre ma non troppo
Cristina Marcos
Todos los hombres sois iguales
Fernando Colomo, Joaquim Oristrell
Todos los hombres sois iguales
María Luisa Ponte
VII (1995) El perquè de tot plegat Fernando Fernán Gómez
7000 días juntos
Carlos Lucas
Justino, un asesino de la tercera edad
Penélope Cruz
Todo es mentira
Santiago Aguilar Alvear, Luis Guridi
Justino, un asesino de la tercera edad
Amparo Soler Leal
VIII (1996) Hola, ¿estás sola? Icíar Bollaín
Hola, ¿estás sola?
Javier Bardem
Boca a boca
Candela Peña
Hola, ¿estás sola?
José Luis Cuerda
Así en el cielo como en la tierra
Luis Barbero
IX (1997) Como un relámpago Miguel Hermoso
Como un relámpago
Santiago Ramos
Como un relámpago
Ana Belén
El amor perjudica seriamente la salud
Fernando León de Aranoa
Familia
María Isbert
X (1998) Carreteras secundarias Francesc Bellmunt
Gràcies per la propina
Javier Cámara
Torrente, el brazo tonto de la ley
Cristina Marcos
Corazón loco
Fernando León de Aranoa, Carlos Asorey
Corazón loco
Florinda Chico
XI (1999) La primera noche de mi vida Javier Fesser
El milagro de P. Tinto
El Gran Wyoming i Santiago Segura
Muertos de risa
Adriana Ozores
La primera noche de mi vida
Miguel Albaladejo, Elvira Lindo
la primera noche de mi vida
Chus Lampreave
XII (2000) Pídele cuentas al rey José Antonio Quirós
Pídele cuentas al rey
Javier Cámara
Cuarteto de la Habana
Adriana Ozores
Ataque verbal
José Antonio Quirós, Alicia Luna
Clara Pérez Escrivá, Pedro Costa
Pídele cuentas al rey
Tina Sainz
XIII (2001) Anita no perd el tren Álex de la Iglesia
La comunidad
Eloy Azorín
Besos para todos
Rosa Maria Sardà
Anita no perd el tren
Ventura Pons, Lluís-Anton Baulenas
Anita no perd el tren
Miguel Rellán
XIV (2002) Elling - Pierre Lekeux
Strass
Nathalie Seseña
Canícula
- Paco Algora
XV (2003) El juego de la silla Antonio Cuadri
Eres mi héroe
Manuel Morón
El traje
Íngrid Rubio
Haz conmigo lo que quieras
- María Galiana
XVI (2004) The Delicate Art of Parking Elizabeth Gill
Goldfish Memory
Fred Ewanuick
The Delicate Art of Parking
Lin Shaye
Dead End
- Loles León
XVII (2005) Kopps Enric Folch i Soler
Tempus fugit
Fares Fares
Kopps
Lucia Snieg
Las mantenidas sin sueños
- Beatriz Carvajal
XVIII (2006) Tiempo de valientes Damián Szifron
Tiempo de valientes
Diego Peretti
Tiempo de valientes
Rachel Clift
Mutual Appreciation
- Vicente Haro
XIX (2007) Vete de mí Fernando Colomo
El próximo Oriente
Fernando Tejero, José Luis García Pérez,
Santi Millán
Va a ser que nadie es perfecto
Elvira Mínguez
La caja
Albert Espinosa
Va a ser que nadie es perfecto
Juan Luis Galiardo
XX (2008) Obsluhoval jsem anglického krále Noah Baumbach
Margot at the Wedding
Jesús Noguero
Shevernatze, una epopeya marcha atrás
Jennifer Jason Leigh
Margot at the Wedding
- Saturnino García

Guardonades amb el premi Casa de América[modifica]

Edició Pel·lícula Director Estat
VI (1994) Todos somos estrellas Felipe Degregori Perú Perú
VII (1995) Águilas no cazan moscas Sergio Cabrera Colòmbia Colòmbia
VIII (1997) Sol de otoño Eduardo Mignogna Argentina Argentina
IX (1998) Historias de fútbol Andrés Wood Xile Xile

Directors[modifica]

  • José María Alonso i José María Ganzenmüller (1989-2001)
  • Patrice Vivancos (2002)
  • Borja Crespo (2003-2005)
  • Antonio Trashorras (2006)
  • Juan Ignacio Carrasco (2007)
  • Manuel Tallafé (2008)

Galeria d'imatges[modifica]

Guanyadores del premi a la millor actriu[modifica]

Guanyadors del premi al millor actor[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Festival Internacional de Cinema de Comedia de Peñíscola, Diccionario Audiovisual Valenciano
  2. El festival de Benicarló se dedicará al cine de comedia, El País, 25 d'abril de 1989
  3. Presentado en Madrid el Festival Internacional de Cinema de Comedia de Benicarló, El Ventilador de Papel, 1 de juny de 1990
  4. Especial dedicado al II Festival Internacional de Cinema de Comedia de Benicarló a El Ventilador de Papel, 15 de juny de 1990, amb fotografies
  5. El actor visitó Peñíscola en 1991, donde 30 años antes rodó ´El Cid´, El Periódico Mediterráneo, 7 d'abril de 2008
  6. Charlton Heston vuelve a Peñíscola 30 años después de rodar El Cid, El País, 10 de juny de 1991
  7. Se presentó en Valencia la IV edición del Festival Internacional del Cinema de Comedia de Peñíscola, El Ventilador de Papel, 29 de maig de 1992
  8. Amo tu cama rica, El País, 16 de juny de 1992
  9. Inocencio Arias apoyó al festival de Peñíscola, Levante-EMV, 17 de juny de 2018
  10. "El perquè de tot plegat" vence en el Festival de Cine de Comedia de Peñíscola, El Diario de Benicarló y Peñíscola, 13 de juny de 1995
  11. 'Hola, ¿Estás sola?', de Icíar Bollaín, en 'Historia de nuestro cine' a Diez Minutos
  12. X Festival Internacional de Cinema de Comedia de Peñíscola (3-8 junio), Diario de Benicarló y Peñíscola
  13. Una impresionante gala clausuró el IX Festival de Cinema de Comedia de Peñíscola, El Diario de Benicarló y Peníscola, 11 de juny de 1997
  14. Caries Santos inaugura el Xé Festival de Cinema de Comedia a Peníscola, 6 de juny de 1998
  15. "Carreteras secundarias", premio Calabuch del festival de Peñíscola, El País, 7 de juny de 1998
  16. Siete películas optan al premio Calabuch de Peñíscola, El País, 18 d'abril de 1999
  17. 'Pídele cuentas al rey' triunfa en el Festival de Cine de Peñíscola, El País, 11 de juny de 2000
  18. Continua amb èxit el Festival de Comedia de Peníscola, Vilaweb, 27 de maig de 2001
  19. La comedia 'Anita no pierde el tren' logra cuatro premios Calabuch, El Mundo, 3 de juny de 2001
  20. Destituida la dirección del festival de cine de Peñíscola, El País, 6 de novembre de 2001
  21. Elling gana el premio a la mejor comedia del Festival de Peñíscola, Libertad Digital, 9 de juny de 2002
  22. Actores y directores piden en Peñíscola más protección para la industria, ABC, 3 de juny de 2002
  23. Borja Crespo dirigirá el Festival de Comedia de Peñíscola, El País, 11 d'abril de 2003
  24. El Festival de Cinema de Comèdia de Peníscola (Castelló) homenatjarà Sancho Gracia i María Galiana, Vilaweb, 22 de maig de 2003
  25. Weber Shandwick con el Festival de Cine de Comedia de Peñíscola, 6 de maig de 2003
  26. Una ácida comedia argentina gana el Festival de Peñíscola, El País, 8 de juny de 2003
  27. El festival de cine de Peñíscola deja las carpas y estrena el Palacio de Congresos, ABC, 19 de maig de 2004
  28. Un falso documental de Canadá gana en Peñíscola, El País, 4 de juny de 2004
  29. El Festival Internacional de Cine de Peñíscola da a conocer sus Secciones Oficiales, todopeniscola.com, 11 de maig de 2005
  30. La película sueca ‘Kops’, ganadora del Festival de Cinema de Comedia de Peñíscola, Cineytele.com, 30 de maig de 2005
  31. Antonio Trashorras es el nuevo director del Festival Internacional de Cinema de Peñíscola, Europa Press, 2 de març de 2006
  32. El Festival de Cinema de Comedia de Peñíscola condece el premio especial a la Mona Chita, Levante-EMV, 2 d'abril de 2006
  33. El Festival de Cinema de Comedia de Peñíscola (Castellón) refuerza la presencia internacional en su "mayoría de edad", Europa Press, 9 de maig de 2006
  34. Palmarés del Festival de Comedia de Peñíscola, espinof.com, 26 de maig de 2006
  35. 'Vete de mí' gana el Festival de Cine de Comedia de Peñíscola, La Vanguardia, 9 de juny de 2007
  36. 19º Festival Internacional de Cinema de Peñíscola, El Periódico, 21 de maig de 2007
  37. XX Festival Internacional de Cine de Comedia de Peñíscola, peniscola.org, 30 d'abril de 2008
  38. 20 festival de comedia de Peñíscola (1): presentación, encadenados.org
  39. La película 'Yo serví al rey de Inglaterra' gana un Festival de Peñíscola marcado por las ausencias, Las Provincias, 8 de juny de 2008
  40. XX Palmarés del Festival de Comedia de Peñíscola, cineytele.com, 9 de juny de 2008
  41. Peñíscola liquida su festival de cine, El Mundo, 15 de novembre de 2008