Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1975
Tipus | edició d'un festival de cinema ![]() |
---|---|
Part de | Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ![]() |
Interval de temps | 13 - 24 setembre 1975 ![]() |
Data | 1975 ![]() |
Número d'edició | 23 ![]() |
←1974 1976 → | |
Localització | Victoria Eugenia Antzokia (Guipúscoa) ![]() |
Estat | Espanya ![]() |
![]() ![]() |
La 23a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va tenir lloc entre el 13 i el 24 de setembre de 1975. En aquesta edició continuava tenint la categoria A de la FIAPF, és a dir, festival competitiu no especialitzat.
Desenvolupament[modifica]
El començament del festival fou una mica accidentat. El que havia de ser president del jurat i objecte de retrospectiva, Henri-Georges Clouzot, no es va poder presentar i fou substituït per Antonio Isasi Isasmendi. El crític italià Claudio Bertieri també va renunciar a formar part del jurat.[1] El festival es va inaugurar el 13 de setembre amb la presència del ministre d'informació León Herrera Esteban, el director general de cinematografia Rogelio Díez Alonso, l'alcalde Francisco Lasa Echarri i el president del festival Miguel Echarri amb una exposició de Press books de Luis Gómez Mesa i la projecció fora de concurs d' El Padrí II de Francis Ford Coppola, amb la presència de Mònica Randall, Valerie Perrine i Lee Strasberg.[2][3] El dia 15 es van projectar la britànica Conduct Unbecoming i la soviètica (rodada en letó) Pūt, vējiņi.[4] El dia 16 es van projectar Furtivos i Noc oranžových ohňů.[5] El dia 17 es van projectar Una dona ofuscada i La guerra del cerdo, alhora que es produïen dues desercions més entre els membres del jurat (Miklós Jancsó i Pedro Olea).[6] El dia 18 es van projectar Fatti di gente perbene i Die verlorene Ehre der Katharina Blum, que fou molt ben acollida per la crítica (tot i que finalment no va obtenir premi).[7] El dia 19 foren projectades Pim, pam, pum... ¡fuego!, que va decebre els crítics, i la polonesa Moja wojna, moja miłość[8][9] i el dia 20 Tarda negra i L'Histoire d'Adèle H., que fou presentada per la seva aleshores jove protagonista, Isabelle Adjani.[10] El dia 21 foren projectades Bekötöt szemmel, Rainha Diaba i Una anglesa romàntica,[11] el 22 Leonor i Der Richter und sein Henker[12] i el 23 Tauró i Per què s'assassina un magistrat?.[13] El 24 es van projectar Los cachorros i L'Agression[14] Després es va projectar fora de concurs Això és l'espectacle i es va fer públic el veredicte del jurat, no mancat de polèmica.[15] A l'entrega dels premis va assistir l'actriu italiana Gina Lollobrigida.[16]
Jurat oficial[modifica]
- Antonio Isasi Isasmendi
- Robert Ardrey
- Betty Box
- José López Clemente
- Lajos Fazekas
- Charlotte Kerr
- Ignacio López Tarso
Selecció oficial[modifica]
Les pel·lícules de la selecció oficial de 1975 foren:[17]
- Rainha Diaba d'Antonio Carlos da Fontoura
- Una dona ofuscada de John Cassavetes
- Bekötöt szemmel d'András Kovács
- Conduct Unbecoming de Michael Anderson
- Der Richter und sein Henker de Maximilian Schell
- Die verlorene Ehre der Katharina Blum de Volker Schlöndorff
- Tarda negra de Sidney Lumet
- Fatti di gente per bene de Mauro Bolognini
- Furtivos de José Luis Borau
- Tauró de Steven Spielberg
- L'Agression de Gérard Pirès
- L'Histoire d'Adèle H. de François Truffaut
- La guerra del cerdo de Leopoldo Torre Nilsson
- Leonor de Juan Luis Buñuel
- Los cachorros de Jorge Fons
- Moja wojna, moja miłość de Janusz Nasfeter
- Noc oranžových ohňů de Zbyněk Brynych
- Paco de Robert Vincent O'Neill
- Per què s'assassina un magistrat? de Damiano Damiani
- Pim, pam, pum... ¡fuego! de Pedro Olea
- Això és l'espectacle de Jack Haley, Jr.
(fora de concurs)
- El Padrí II de Francis Ford Coppola
(fora de concurs)
- Una anglesa romàntica de Joseph Losey
- Pūt, vējiņi de Gunārs Piesis
Secció informativa[modifica]
- Brother, Can You Spare a Dime? de Philippe Mora
- Dersu Uzala d'Akira Kurosawa
- Il portiere di notte de Liliana Cavani
- Jakob der Lügner de Frank Beyer
- James Dean: The First American Teenager de Ray Connolly
- Janis de Howard Alk
- Nazareno Cruz y el lobo de Leonardo Favio
- Örökbefogadás de Márta Mészáros
- Szerelmem, Elektra de Miklós Jancsó
- El dia de la llagosta de John Schlesinger
Nous Directors[modifica]
- Aloha, Bobby i Rose de Floyd Mutrux
- Ámokfutás de Lajos Fazekas
- Juan Pérez Jolote d'Archibaldo Burns
- Juan Vicente Gómez y su época de Manuel de Pedro
- La película de José María Paolantonio
- Le orme de Luigi Bazzoni
- País, S.A. d'Antonio Fraguas
- Strach d'Antoni Krauze
- The Groove Tube de Ken Shapiro
- Tobe hrana zvonit nebude de Vojtěch Trapl
- Tozi istinski maj d'Aleksandr Obreixkov
- Vanda teres de Jean-Marie Vincent
Palmarès[modifica]
Els premis atorgats en aquesta edició foren:[18]
- Conquilla d'Or a la millor pel·lícula: Furtivos de José Luis Borau
- Conquilla d'Or (curtmetratge): Dwoje, de Piotr Szpakowicz
- Premi Especial del Jurat: Bekötöt szemmel, d'András Kovács
- Conquilla de plata (ex aequo):
- Premi Sant Sebastià d'interpretació femenina: Gena Rowlands, per Una dona ofuscada de John Cassavetes
- Premi Sant Sebastià d'interpretació masculina: Al Pacino, per Tarda negra de Sidney Lumet
- Premi Perla del Cantàbric a la millor pel·lícula de parla hispana: Furtivos de José Luis Borau
Referències[modifica]
- ↑ Isasi Isasmendi, presidente del jurado del Festival de San Sebastián, La Vanguardia, 13 de setembre de 1975
- ↑ El ministro de lnformacón en la Inauguración del Festival de cine, La Vanguardia, 14 de setembre de 1975
- ↑ La otra cara del festival de San Sebastián, ABC, 16 de setembre de 1975
- ↑ El ministro de información presidió el acto inaugural, La Vanguardia, 16 de setembre de 1975
- ↑ Furtivos, el drama rural de José Luis Borau, La Vanguardia, 17 de setembre de 1975
- ↑ Jornada didáctica: entre el insoportable virtuosismo y la divina desproporción, ABC, 18 de setembre de 1975
- ↑ Un drama con fondo sociopolítico de Bolognini i un filme muy aplaudido de Alemania Federal, La Vanguardia, 19 de setembre de 1975
- ↑ El film de Pedro Olea decepciona, La Vanguardia, 20 de setembre de 1975
- ↑ Corroboraciones críticas sobre el filme de Pedro Olea, ABC, 20 de setembre de 1975
- ↑ Truffaut nos relata la historia de Adela, hija de Víctor Hugo. «Tarde de perros», una divertidísima cinta USA, La Vanguardia, 21 de setembre de 1975
- ↑ Dos rebotes ingleses, un brasileño pateado y un húngaro discreto, ABC, 23 de setembre de 1975
- ↑ "Leonor" no alcalza las cuotas propuestas, ABC, 24 de setembre de 1975
- ↑ "Tiburón", el más apasionante film del festival, La Vanguardia, 24 de setembre de 1975
- ↑ Dos películas bastante desdichadas en la penúltima sesión, La Vanguardia, 25 de setembre de 1975
- ↑ Una brillante sesión de clausura y un fallo ecléctico y polémico, La Vanguardia, 26 de setembre de 1975
- ↑ Entrega de los premios del XXIII Festival Cinematográfico de San Sebastián, La Vanguardia, 26 de setembre de 1975
- ↑ Pel·lícules a la selecció de 1975 al web del Festival
- ↑ Premis del 1975 al web del Festival de Sant Sebastià
Vegeu també[modifica]
- 25è Festival Internacional de Cinema de Berlín
- 28è Festival Internacional de Cinema de Canes
- 9è Festival Internacional de Cinema de Moscou
Enllaços externs[modifica]
- Festival de Sant Sebastià 1975
- Festival de Sant Sebastià 1975 a Filmaffinity