Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959
| ||||
| Tipus | Festival d'Eurovisió  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 11 març 1959 | |||
| Número d'edició | 4 | |||
← 1958
1960 → | ||||
| Localització | Palais des Festivals et des Congrès (França) | |||
| Estat | França | |||
| Organitzador | Radiodiffusion-Télévision Française i Unió Europea de Radiodifusió | |||
| Presentador | Jacqueline Joubert Franck Pourcel | |||
| Direcció | Marcel Cravenne | |||
| Nombre de participants | 11 | |||
| Participant | ||||
| Gènere | televisió musical | |||
| Guanyador | ||||
| Mitjà de comunicació | ||||
| Emissora original | Radiodiffusion-Télévision Française | |||
| Lloc web | eurovision.tv… | |||
 | ||||
El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959 fou la quarta edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc el dimecres 11 de març de 1959 a Canes (França), després que aquest país guanyés l'edició de l'any anterior.[1] El país guanyador va ser Països Baixos amb la cançó "Een beetje", interpretada per Teddy Scholten, composta per Dick Schallies i lletra de Willy van Hemert. Aquesta victòria representà el segon triomf dels Països Baixos al Festival, i la primera vegada que un país guanyava dos cops. Willy van Hemert també va ser el lletrista de "Net als toen", que va guanyar l'edició de 1957. Van Hemert esdevingué així la primera persona en guanyar dos cops en el Festival.
Seu[modifica]
L'esdeveniment va tenir lloc a Canes (França), amb seu al Palais des Festivals et des Congrès, després que França es guanyés el dret a organitzar aquesta edició del Festival en imposar-se a l'edició anterior amb la cançó "Dors, mon amour" interpretada per André Claveau. Canes, una ciutat localitzada a la Riviera Francesa, és una destinació turística coneguda arreu per organitzar anualment el Festival Internacional de Cinema de Canes, també amb seu al Palais des Festivals et des Congrès. L'edifici original es construí l'any 1949, i estava situat al passeig Promenade de la Croisette, a l'actual localització de l'hotel JW Marriott Cannes.
Format[modifica]
En aquesta edició del Festival s'establí una nova norma: entre els membres dels jurats nacionals no hi podia haver ni editors ni compositors professionals. Per primera i única vegada a la història, dues cançons no guanyadores van repetir la seva actuació al final de l'espectacle, Regne Unit i França, juntament amb la guanyadora, Països Baixos.
Països participants[modifica]
Luxemburg es va retirar del concurs per primer cop. Regne Unit hi va tornar després de la seva absència a l'edició anterior, i finalitzà en segon lloc per primer cop. Mònaco va debutar en la competició, però va acabar últim.
Directors[modifica]
Cada actuació tingué un director d'orquestra.[2]
França - Franck Pourcel
Dinamarca - Kai Mortensen
Itàlia - William Galassini
Mònaco - Franck Pourcel
Països Baixos - Dolf van der Linden
Alemanya Occidental - Franck Pourcel
Suècia - Franck Pourcel
Suïssa - Franck Pourcel
Àustria - Franck Pourcel
Regne Unit - Eric Robinson
Bèlgica - Francis Bay
Artistes reincorporats[modifica]
Dos artistes participants en anteriors edicions del festival van tornar el 1959: Birthe Wilke, que també va representar Dinamarca el 1957; i Domenico Modugno, que va participar per Itàlia el 1958.
Resultats[modifica]
| Ordre | País | Idioma[3] | Artista | Cançó | Traducció al català | Posició | Punts |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 |  França
|
Francès | Jean Philippe | "Oui, oui, oui, oui" | Sí, sí, sí, sí | 3 | 15 |
| 02 |  Dinamarca
|
Danès | Birthe Wilke | "Uh, jeg ville ønske jeg var dig" | Oh, tant de bo jo fos tu | 5 | 12 |
| 03 |  Itàlia
|
Itàlia | Domenico Modugno | "Piove (Ciao, ciao bambina)" | Plou (Adéu, nena) | 6 | 9 |
| 04 |  Mònaco
|
Francès | Jacques Pills | "Mon ami Pierrot" | El meu amic Pierrot | 11 | 1 |
| 05 |  Països Baixos
|
Neerlandès | Teddy Scholten | "Een beetje" | Una mica | 1 | 21 |
| 06 |  Alemanya Occidental
|
Alemany | Alice i Ellen Kessler | "Heute Abend wollen wir tanzen geh'n" | Aquesta nit volem anar a ballar | 8 | 5 |
| 07 |  Suècia
|
Suec | Brita Borg | "Augustin" | – | 9 | 4 |
| 08 |  Suïssa
|
Alemany | Christa Williams | "Irgendwoher" | Des d'algun lloc | 4 | 14 |
| 09 |  Àustria
|
Alemany | Ferry Graf | "Der K und K Kalypso aus Wien" | El calypso K i K de Viena | 9 | 4 |
| 10 |  Regne Unit
|
Anglès | Pearl Carr i Teddy Johnson | "Sing, Little Birdie" | Canta, Ocellet | 2 | 16 |
| 11 |  Bèlgica
|
Neerlandès | Bob Benny | "Hou toch van mij" | Estima'm, si us plau | 6 | 9 |
Puntuacions[modifica]
| Votacions | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Total |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| ||
| Participants | França
|
15 | 4 | 1 | 2 | 4 | 1 | 1 | 2 | ||||
| Dinamarca
|
12 | 1 | 1 | 1 | 4 | 1 | 2 | 2 | |||||
| Itàlia
|
9 | 3 | 1 | 1 | 3 | 1 | |||||||
| Mònaco
|
1 | 1 | |||||||||||
| Països Baixos
|
21 | 4 | 7 | 1 | 2 | 3 | 1 | 3 | |||||
| Alemanya
|
5 | 2 | 1 | 1 | 1 | ||||||||
| Suècia
|
4 | 1 | 3 | ||||||||||
 Suïssa
|
14 | 2 | 1 | 1 | 3 | 1 | 5 | 1 | |||||
| Àustria
|
4 | 1 | 2 | 1 | |||||||||
| Regne Unit
|
16 | 1 | 1 | 2 | 5 | 3 | 2 | 2 | |||||
| Bèlgica
|
9 | 2 | 1 | 1 | 3 | 2 | |||||||
| La taula està ordenada per ordre de participació | |||||||||||||
Cobertura internacional i votacions[modifica]
La següent taula mostra l'ordre en què es van atribuir els vots durant el concurs de 1959, juntament amb el portaveu responsable d'anunciar els vots pel seu país respectiu. Cada emissora nacional va enviar també un comentarista al concurs, per tal de donar cobertura al desenvolupament del concurs en el seu propi idioma. A continuació es detallen els comentaristes i l'emissora que representaven.[4]
Votacions i portaveus[modifica]
- Bèlgica - Bert Leysen
- Regne Unit - Pete Murray
- Àustria - Karl Bruck
- Suïssa - Boris Acquadro
- Suècia - Roland Eiworth
- Alemanya Occidental -
- Països Baixos - Siebe van der Zee[5]
- Mònaco -
- Itàlia - Enzo Tortora
- Dinamarca - Bent Henius
- França - Marianne Lecène
Comentaristes[modifica]
- Àustria - Elena Gerhard (ORF)
- Bèlgica - Nic Bal (NIR), Paule Herreman (INR)
- Dinamarca - Sejr Volmer-Sørensen (DR TV)
- França - Claude Darget (RTF)
- Alemanya Occidental - Elena Gerhard (Deutsches Fernsehen)
- Itàlia - Bianca Maria Piccinino (Programma Nazionale)
Luxemburg - Claude Darget (Télé-Luxembourg)- Mònaco - Claude Darget (Télé Monte Carlo)
- Països Baixos - Piet te Nuyl[6] (NTS)
- Suècia - Jan Gabrielsson[7] (Sveriges Radio-TV
SR P1) - Suïssa - Theodor Haller (TV DRS), Claude Darget (TSR)
- Regne Unit - Tom Sloan (BBC Television Service), Pete Murray (BBC Light Programme)
Referències[modifica]
- ↑ «Eurovision History - Cannes 1959». European Broadcasting Union. [Consulta: 5 març 2012].
- ↑ Tukker, Bas; van Gorp, Edwin; Španja, Tin. «And the conductor is... (a website dedicated to all conductors of the Eurovision Song Contest)» (en anglès), 2009. [Consulta: 26 octubre 2014].
- ↑ «Eurovision Song Contest 1959». The Diggiloo Thrush. [Consulta: 4 març 2012].
- ↑ «Eurovision 1959 - Cast and Crew». IMDb. [Consulta: 5 març 2012].
- ↑ «Teddy Scholten eerste in Eurovisie Songfestival» (en neerlandès). Utrechts Nieuwsblad, 12-03-1959.
- ↑ «Teddy Scholten won voor Nederland Songfestival» (en neerlandès). De Leeuwarder Courant, 12-03-1959.
- ↑ Thorsson, Leif; Verhage, Martin. Melodifestivalen genom tiderna : de svenska uttagningarna och internationella finalerna (en suec). Stockholm : Premium Publishing AB, 2006, p. 14. ISBN 91-89136-29-2.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959 |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina