Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959
Final 11 de març de 1959
Presentador(s) Jacqueline Joubert
Conductor Franck Pourcel
Director Marcel Cravenne
TV amfitriona França
"Radiodiffusion-Télévision Française (RTF)"
Lloc Palais des Festivals et des Congrès
Canes, França
Cançó guanyadora Països Baixos
"Een beetje"
Sistema de votació
Cada país tenia 10 membres del jurat, que van atorgar cadascun 1 punt a la seva cançó favorita
Nombre de cançons 11
Debutants
Retorns
Retirats
Cronologia del Festival d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959 fou la quarta edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc el dimecres 11 de març de 1959 a Canes (França), després que aquest país guanyés l'edició de l'any anterior.[1] El país guanyador va ser Països Baixos amb la cançó "Een beetje", interpretada per Teddy Scholten, composta per Dick Schallies i lletra de Willy van Hemert. Aquesta victòria representà el segon triomf dels Països Baixos al Festival, i la primera vegada que un país guanyava dos cops. Willy van Hemert també va ser el lletrista de "Net als toen", que va guanyar l'edició de 1957. Van Hemert esdevingué així la primera persona en guanyar dos cops en el Festival.

Seu[modifica]

Article principal: Canes
Palais des Festivals et des Congrès de Canes, França - Seu on se celebrà el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959

L'esdeveniment va tenir lloc a Canes (França), amb seu al Palais des Festivals et des Congrès, després que França es guanyés el dret a organitzar aquesta edició del Festival en imposar-se a l'edició anterior amb la cançó "Dors, mon amour" interpretada per André Claveau. Canes, una ciutat localitzada a la Riviera Francesa, és una destinació turística coneguda arreu per organitzar anualment el Festival Internacional de Cinema de Canes, també amb seu al Palais des Festivals et des Congrès. L'edifici original es construí l'any 1949, i estava situat al passeig Promenade de la Croisette, a l'actual localització de l'hotel JW Marriott Cannes.

Format[modifica]

En aquesta edició del Festival s'establí una nova norma: entre els membres dels jurats nacionals no hi podia haver ni editors ni compositors professionals. Per primera i única vegada a la història, dues cançons no guanyadores van repetir la seva actuació al final de l'espectacle, Regne Unit i França, juntament amb la guanyadora, Països Baixos.

Països participants[modifica]

  •  Països participants
  •  Països que van participar anteriorment, però no en aquesta edició
  • Luxemburg es va retirar del concurs per primer cop. Regne Unit hi va tornar després de la seva absència a l'edició anterior, i finalitzà en segon lloc per primer cop. Mònaco va debutar en la competició, però va acabar últim.

    Directors[modifica]

    Cada actuació tingué un director d'orquestra.[2]

    Artistes reincorporats[modifica]

    Dos artistes participants en anteriors edicions del festival van tornar el 1959: Birthe Wilke, que també va representar Dinamarca el 1957; i Domenico Modugno, que va participar per Itàlia el 1958.

    Resultats[modifica]

    Ordre País Idioma[3] Artista Cançó Traducció al català Posició Punts
    01 França França Francès Jean Philippe "Oui, oui, oui, oui" Sí, sí, sí, sí 3 15
    02 Dinamarca Dinamarca Danès Birthe Wilke "Uh, jeg ville ønske jeg var dig" Oh, tant de bo jo fos tu 5 12
    03 Itàlia Itàlia Itàlia Domenico Modugno "Piove (Ciao, ciao bambina)" Plou (Adéu, nena) 6 9
    04 Mònaco Mònaco Francès Jacques Pills "Mon ami Pierrot" El meu amic Pierrot 11 1
    05 Països Baixos Països Baixos Neerlandès Teddy Scholten "Een beetje" Una mica 1 21
    06 República Federal d'Alemanya República Federal d'Alemanya Alemany Alice i Ellen Kessler "Heute Abend wollen wir tanzen geh'n" Aquesta nit volem anar a ballar 8 5
    07 Suècia Suècia Suec Brita Borg "Augustin" 9 4
    08 Suïssa Suïssa Alemany Christa Williams "Irgendwoher" Des d'algun lloc 4 14
    09 Àustria Àustria Alemany Ferry Graf "Der K und K Kalypso aus Wien" El calypso K i K de Viena 9 4
    10 Regne Unit Regne Unit Anglès Pearl Carr i Teddy Johnson "Sing, Little Birdie" Canta, Ocellet 2 16
    11 Bèlgica Bèlgica Neerlandès Bob Benny "Hou toch van mij" Estima'm, si us plau 6 9

    Puntuacions[modifica]

    Votacions
    Total FRA DEN ITA Mònaco NED GER SWE SUI AUT GBR BEL
    Participants França França 15 4 1 2 4 1 1 2
    Dinamarca Dinamarca 12 1 1 1 4 1 2 2
    Itàlia Itàlia 9 3 1 1 3 1
    Mònaco Mònaco 1 1
    Països Baixos Països Baixos 21 4 7 1 2 3 1 3
    Alemanya Alemanya 5 2 1 1 1
    Suècia Suècia 4 1 3
    Suïssa Suïssa 14 2 1 1 3 1 5 1
    Àustria Àustria 4 1 2 1
    Regne Unit Regne Unit 16 1 1 2 5 3 2 2
    Bèlgica Bèlgica 9 2 1 1 3 2
    La taula està ordenada per ordre de participació

    Cobertura internacional i votacions[modifica]

    La següent taula mostra l'ordre en què es van atribuir els vots durant el concurs de 1959, juntament amb el portaveu responsable d'anunciar els vots pel seu país respectiu. Cada emissora nacional va enviar també un comentarista al concurs, per tal de donar cobertura al desenvolupament del concurs en el seu propi idioma. A continuació es detallen els comentaristes i l'emissora que representaven.[4]

    Votacions i portaveus[modifica]

    1. Bèlgica Bèlgica - Bert Leysen
    2. Regne Unit Regne Unit - Pete Murray
    3. Àustria Àustria - Karl Bruck
    4. Suïssa Suïssa - Boris Acquadro
    5. Suècia Suècia - Roland Eiworth
    6. República Federal d'Alemanya República Federal d'Alemanya -
    7. Països Baixos Països Baixos - Siebe van der Zee[5]
    8. Mònaco Mònaco -
    9. Itàlia Itàlia - Enzo Tortora
    10. Dinamarca Dinamarca - Bent Henius
    11. França França - Marianne Lecène

    Comentaristes[modifica]

    Referències[modifica]

    1. «Eurovision History - Cannes 1959». European Broadcasting Union. [Consulta: 5 març 2012].
    2. Tukker, Bas; van Gorp, Edwin; Španja, Tin. «And the conductor is... (a website dedicated to all conductors of the Eurovision Song Contest)» (en anglès), 2009. [Consulta: 26 octubre 2014].
    3. «Eurovision Song Contest 1959». The Diggiloo Thrush. [Consulta: 4 març 2012].
    4. «Eurovision 1959 - Cast and Crew». IMDb. [Consulta: 5 març 2012].
    5. «Teddy Scholten eerste in Eurovisie Songfestival» (en neerlandès). Utrechts Nieuwsblad, 12-03-1959.
    6. «Teddy Scholten won voor Nederland Songfestival» (en neerlandès). De Leeuwarder Courant, 12-03-1959.
    7. Thorsson, Leif; Verhage, Martin. Melodifestivalen genom tiderna : de svenska uttagningarna och internationella finalerna (en suec). Stockholm : Premium Publishing AB, 2006, p. 14. ISBN 91-89136-29-2. 

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1959 Modifica l'enllaç a Wikidata

    Coord.: 43° 33′ 12″ N, 7° 01′ 20″ E / 43.55333°N,7.02222°E / 43.55333; 7.02222