Festival de la Cançó d'Eurovisió 1969

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 1969
ESC 1969 Map.svg
 40° 25′ 06″ N, 3° 42′ 37″ O / 40.418333333333°N,3.7102777777778°O / 40.418333333333; -3.7102777777778
Tipus Festival de la Cançó d'Eurovisió
edició d'un festival
Data 29 març 1969
Número d'edició 14
Localització Teatro Real
Estat Espanya
Organitzador Unió Europea de Radiodifusió i Televisió Espanyola
Presentador Laura Valenzuela
Nombre de participants 16
Participant
Guanyador

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0313356
Modifica les dades a Wikidata

El XIV Festival de la Cançó d'Eurovisió va tenir lloc el 29 de març de 1969 al Teatro Real de Madrid (Espanya), després de la victòria d'aquest país al certamen previ, amb la cançó "La, la, la", interpetada per la cantant Massiel.

La presentadora va ser Laura Valenzuela, qui es va veure en un compromís en observar l'empat entre quatre països al final del festival: Salomé amb "Vivo cantando" per Espanya, la britànica Lulu amb el tema "Boom Bang-a-Bang", la neerlandesa Lenny Kuhr amb "De troubadour" i, finalment, Frida Boccara (1940-1996) per França amb "Un jour, un enfant".

Va ser la primera vegada que tenia lloc un empat en el primer lloc i no existia cap tipus de reglament per al desempat, ja que les normes argumentaven que guanyaven "la televisió o televisions amb més vots". Per això, es va considerar als quatre països empatats com a vencedors, fet que va originar dificultats a l'hora d'atorgar els guardons, de tal manera que la presentadora no va saber com reaccionar. En directe, es van atorgar a les quatre intèrprets els quatre trofeus que havia preparats (a compositor, lletrista, director d'orquestra i intèrpret), i després del festival es van donar a la resta de les 4 delegacions.

D'altra banda, Àustria no hi va participar davant la seva negativa d'enviar-hi un cantant a causa que no existia democràcia a Espanya, una postura rebutjada i lamentada pel Govern. Durant molt de temps, va existir el rumor que Liechtenstein va tenir la intenció de participar en aquesta edició, ja que havia publicat un tema aquell any («Un beau matin») denominat com «la cançó oficial de Liechtenstein al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1969» per la seva pròpia discogràfica, però pel que sembla es va tractar d'una broma. En la gala de Operación Triunfo: Eurovisión de 2004, Massiel va assegurar que es va aprovar una amnistia de presos polítics tal com havien demanat algunes delegacions per venir a cantar a Espanya, encara que sembla ser un rumor més que una realitat, ja que no existeix cap decret en el BOE que sustenti tals afirmacions i, a més, Massiel no formava part del Govern en aquella època. Va recordar també que el sopar de delegacions es va fer en la coneguda casa Lucio. En la mateixa gala, Salomé va assegurar: "es va intentar rentar la cara d'aquesta Espanya que deien que les dones anàvem amb la navalla en la lliga i els homes vestits de toreros (...) aqueix festival es va fer amb tanta pompa per esborrar aqueixa imatge (...) es va aconseguir alguna cosa, no tot, perquè no hi havia aqueixa llibertat que intentaven exterioritzar, però es va aconseguir alguna cosa".

Salvador Dalí va dissenyar el cartell de l'esdeveniment[1] i Bernardo Ballester Orrico els decorats. La producció i organització del certamen va ser un repte per a TVE, que va retransmetre el festival en color, encara en fase de proves, a diversos països. L'esdeveniment es va seguir en directe als països membres d'Eurovisió i Intervisión, així com per satèl·lit a Xile, Puerto Rico i Brasil.

Participants[modifica]

Lulu una de les guanyadores, representant del Regne Unit

Els representants dels països participants es van triar, depenent del país, mitjançant elecció interna o en finals nacionals que es van fer en la segona meitat de febrer i principis de març.

Van ser triats cinc artistes que ja hi havien participat en anys anteriors. Romuald, representant de Luxemburg, ja havia participat en 1964 per Mònaco. La representant d'Alemanya Occidental, Siw Malmkvist, havia representat Suècia en 1960. Simone d'Oliveira representava per segona vegada a Portugal després d'haver-ho fet en 1965, i Louis Neefs representava per segona vegada a Bèlgica després de la seva participació en 1967. En aquests dos anys havia representat ja a Noruega Kirsti Sparboe, de manera que aquesta va ser la seva tercera participació al festival.

Jean Jacques, representant de Mònaco, va ser un dels participants més joves del festival, ja que només tenia dotze anys. Així mateix, Irlanda va triar per primera vegada un representant d'Irlanda del Nord, Muriel Day.

País i TV Títol original de la cançó Artista Procés i data de selecció
Traducció al català Idiomes d'interpretació
Alemanya Occidental Alemanya Occidental

ARD

Primaballerina Siw Malmkvist Final nacional, 22-02-69
- Alemany
Bèlgica Bèlgica

BRT

Jennifer Jennings Louis Neefs Final nacional, 22-02-69
- Neerlandès
Espanya franquista Espanya

TVE

Vivo cantando Salomé Final nacional, 22-02-69
- Castellà
Finlàndia Finlàndia

YLE

Kuin silloin ennen Jarkko & Laura Final nacional, 22-02-69
Com en aquells temps Finlandès
França França

ORTF

Un jour, un enfant Frida Boccara Elecció interna
Un dia, un nen Francès
Irlanda Irlanda

RTÉ

The wages of love Muriel Day Final nacional, 16-02-69
Els salaris de l'amor Anglès
Itàlia Itàlia

RAI

Due grosse lacrime bianche Iva Zanicchi Elecció interna
Dues grans llàgrimes blanques Italià
Luxemburg Luxemburg

CLT

Catherine Romuald Elecció interna
- Francès
Mònaco Mònaco

TMC

Maman, maman Jean-Jacques Bertolai Elecció interna
Mamà, mamà Francès
Noruega Noruega

NRK

Oj, oj, oj, så glad jeg skal bli Kirsti Sparboe Melodi Grand Prix 1969, 01-03-69
Ai, ai, que feliç seré Noruec
Països Baixos Països Baixos

NTS

De troubadour Lenny Kuhr Final nacional, 26-02-69
El trobador [[Neerlandès|NeerlandèsFlag of .svg]]
Portugal Portugal

RTP

Desfolhada portuguesa Simone d'Oliveira Festival RTP da Canção 1969, 24-02-69
Esfullada portuguesa Portuguès
Regne Unit Regne Unit

BBC

Boom bang-a-bang Lulu Final nacional, 22-02-69
- Anglès
Suècia Suècia

SR

Judy, min vän Tommy Körberg Melodifestivalen 1969, 01-03-69
Judy, la meva amiga Suec
Suïssa Suïssa

SSR SRG

Bonjour, bonjour Paola del Medico Elecció interna
Hola, hola Alemany
IugoslàviaIugoslàvia

JRT

Pozdrav svijetu Ivan & M's Final nacional, 15-02-69
Gràcies al món Croat

Resultats[modifica]

La votació va ser caòtica. Alemanya Occidental, durant la primera ronda de votació, va ser primera; després estaria la renyida carrera que va haver-hi entre els quatre països guanyadors, i Mònaco i Suïssa que al final es van despenjar. El Regne Unit va arrabassar el lideratge a Alemanya Occidental, però Espanya aviat el va superar, encara que França va empatar amb Espanya en el primer lloc. Després, Regne Unit i França van agafar un lleuger avantatge enfront d'Espanya i Mònaco, i van ser empatades o alternant-se entre si durant tota la segona meitat de la votació. En l'avantpenúltim torn, França va posar a Espanya la primera, però a continuació va donar 6 punts als Països Baixos, així que va ser el primer país dels 4 a arribar als '18 points'. França i Espanya empatarien amb els neerlandesos en la penúltima votació, mentre que el Regne Unit no va arribar als 18 punts fins a l'última votació.

Núm. País Intèrpret(s) Cançó Lloc Punts
01 Iugoslàvia Iugoslàvia Ivan & M's Pozdrav svijetu 9 5
02 Luxemburg Luxemburg Romuald Catherine 6 7
03 Espanya franquista Espanya Salomé Vivo Cantando[2] 1 18
04 Mònaco Mònaco Jean-Jacques Bortolaï Maman, maman 3 11
05 Irlanda Irlanda Muriel Day The wages of love 4 10
06 Itàlia Itàlia Iva Zanicchi Due grosse lacrime bianche 8 5
07 Regne Unit Regne Unit Lulu Boom bang-a-bang 1 18
08 Països Baixos Països Baixos Lenny Kuhr De troubadour 1 18
09 Suècia Suècia Tommy Körberg Judy, min vän 5 8
10  Bèlgica Louis Neefs Jennifer Jennings 4 10
11  Suïssa Paola del Medico Bonjour, bonjour 2 13
12 Noruega Noruega Kirsti Sparboe Oj, oj, oj, så glad jeg skal bli 11 1
13 Alemanya Occidental Alemanya Occidental Siw Malmkvist Primaballerina 5 8
14 França França Frida Boccara Un jour, un enfant 1 18
15 PortugalPortugal Simone d'Oliveira Desfolhada portuguesa 10 4
16 Finlàndia Finlàndia Jarkko & Laura Kuin silloin ennen 7 6

Taula de resultats[modifica]

Lenny Kuhr, una de les guanyadores, representant dels Països Baixos
|-
Iugoslàvia Luxemburg Espanya franquista Mònaco Irlanda Itàlia Regne Unit Països Baixos Suècia Bèlgica Suïssa Noruega Alemanya Occidental França Portugal FinlàndiaTOTAL
Participants Iugoslàvia   0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 3 05
Luxemburg 1   0 3 0 0 0 1 0 1 0 0 1 0 0 07
Espanya 1 2   3 1 0 0 0 0 3 0 1 3 2 2 018
Mònaco 0 0 2   0 4 0 2 2 1 0 0 0 0 0 011
Irlanda 0 0 0 0   0 1 1 1 0 3 0 1 0 0 310
Itàlia 1 0 0 1 1   0 0 0 0 0 0 0 0 1 15
Regne Unit 2 4 0 0 0 3   1 5 0 0 0 1 0 1 118
Països Baixos 0 2 0 1 0 3 0   0 1 4 1 0 6 0 018
Suècia 0 0 0 0 0 0 0 1   0 0 3 0 0 1 38
Bèlgica 0 0 2 0 0 0 3 1 0   2 2 0 0 0 010
Suïssa 2 0 0 0 3 0 2 0 0 1   1 2 0 0 213
Noruega 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0   0 0 0 01
Alemanya 3 0 2 0 0 0 0 0 0 1 0 1   1 0 08
França 0 1 0 2 4 0 4 2 1 0 1 0 1   2 018
Portugal 0 0 2 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1   04
Finlàndia 0 1 1 0 1 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0  6
LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

Retransmissió en TVE[modifica]

Eurovisió 1969 es va retransmetre en directe i en blanc i negre per a Espanya a través de TVE-1, amb els comentaris de José Luis Uribarri.

Referències[modifica]

  1. «Se cumplen 60 años del primer festival de Eurovisión». , 24-05-2016 [Consulta: 22 febrer 2019].
  2. *

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1969