Festival de la Cançó d'Eurovisió 1975

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 1975
ESC 1975 logo.png
Tipus Festival de la Cançó d'Eurovisió
edició d'un festival
Data 1975
Número d'edició 20
Localització Stockholm International Fairs Tradueix
Presentador Karin Falck
Productor Bo Billtén
Nombre de participants 19
Participant
Guanyador

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0313362
Modifica les dades a Wikidata

El XX Festival de la Cançó d'Eurovisió va tenir lloc el 22 de març de 1975 a Estocolm. La presentadora va ser Karin Falck, i la victòria final va estar a les mans del grup holandès Teach-In amb el tema "Ding-a-dong". Aquesta va ser la primera vegada en què va guanyar un país que actua en la primera posició.

Aquell va ser l'any en què es va estrenar el sistema de votació actual, segons el qual cada país dona 12 punts a la seva cançó favorita, 10 a la segona, 8 a la tercera i de 7 a 1 a les següents fins a la desena.

Resultats[modifica]

Stockholmsmässan, seu del festival.

El primer a votar va ser els Països Baixos, que va donar els 12 punts a Luxemburg, país que es va posicionar primer al principi del tot. El Regne Unit li va arrabassar el lloc posteriorment, encara que els britànics estaven bastant prop del seu immediat seguidor: els Països Baixos. L'Estat neerlandès, a meitat de votació, va pujar posicions fins on estava el Regne Unit, i van estar lluitant, fins que els Països Baixos va treure un bon avantatge a Regne Unit. En l'últim vot, l'italià, ja se sabia matemàticament la victòria neerlandesa.

  • Països participants.
  • Països que hi van participar al passat però no el 1975.
  • # País i TV Intèrpret(s) Cançó Traducció Idioma Lloc Ptes.
    1 Països Baixos Països Baixos NOS Teach-In Ding-a-dong - Anglès 1 152
    2 Irlanda Irlanda RTÉ The Swarbriggs That's what friends are for Per a això estan els amics Anglès 9 68
    3 França França TF1 Nicole Rieu Et bonjour à toi l'artiste I bon dia a tu, artista Francès 4 91
    4 Alemanya Occidental Alemanya Occidental ARD Joy Fleming Ein Lied kann eine Brücke sein Una cançó pot ser un pont Alemany/Anglès 17 15
    5 Luxemburg Luxemburg CLT Géraldine Toi Tu Francès 5 84
    6 Noruega Noruega NRK Ellen Nikolaysen Touch my life (with summer) Toca la meva vida (amb estiu) Anglès 18 11
    7  Suïssa SSR SRG Simone Drexel Mikado - Alemany 6 77
    8 Iugoslàvia Iugoslàvia JRT Pepel In Kri Dan ljubezni Un dia d'amor Eslovè 14 22
    9 Regne Unit Regne Unit BBC The Shadows Let me be the one Deixa'm ser l'únic Anglès 2 138
    10 Malta Malta MTPBS Renato Singing this song Cantant aquesta cançó Anglès 12 32
    11 Bèlgica Bèlgica BRT Ann Christy Gelukkig zijn Ser feliç Neerlandès/Anglès 15 17
    12 Israel Israel IBA Shlomo Artzi At va'ani Tu i jo Hebreu 11 40
    13 Turquia Turquia TRT Semiha Yankı Seninle bir dakika Un minut amb tu Turc 19 3
    14 Mònaco Mònaco TMC Sophie Une chanson c'est une lettre Una cançó és una carta Francès 13 22
    15 Finlàndia Finlàndia YLE Pihasoittajat Old-man fiddle Vell violinista Anglès 7 74
    16 Portugal PortugalRTP Duarte Mendes Madrugada Matinada Portuguès 16 16
    17 Espanya franquista Espanya TVE Sergio y Estíbaliz Tu volverás Tu tornaràs Castellà 10 53
    18 Suècia Suècia SR Lars Berghagen Jennie, Jennie - Anglès 8 72
    19 Itàlia Itàlia RAI Wess & Dori Ghezzi Era - Italià 3 115

    Taula de vots[modifica]

      Resultats
    Països Baixos Irlanda França Alemanya Occidental Luxemburg Noruega Suïssa Iugoslàvia Regne Unit Malta Bèlgica Israel Turquia Mònaco Finlàndia Portugal Espanya franquista Suècia Itàlia
    Participants Països Baixos   8 5 8 10 12 6 8 12 12 3 12 4 10 10 7 12 12 1
    Irlanda 6   6 0 0 4 7 1 6 4 12 0 0 0 1 4 3 10 4
    França 8 12   0 0 0 3 0 8 7 2 7 1 7 0 12 8 8 8
    Alemanya 0 0 0   8 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 4 0 0
    Luxemburg 12 10 3 0   0 0 7 3 5 0 6 5 0 5 8 6 4 10
    Noruega 2 0 0 0 0   0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 7
    Suïssa 7 2 10 6 2 1   0 5 6 8 0 7 5 4 2 0 0 12
    Iugoslàvia 3 4 0 2 0 0 0   0 0 5 0 0 0 0 1 0 7 0
    Regne Unit 4 3 12 10 12 7 8 12   8 10 10 0 12 7 5 10 5 3
    Malta 1 0 8 0 5 2 4 2 0   7 1 2 0 0 0 0 0 0
    Bèlgica 5 0 0 7 0 0 0 3 0 0   0 0 0 0 0 0 2 0
    Israel 10 1 1 1 1 5 2 0 1 0 1   6 0 3 0 0 6 2
    Turquia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0   3 0 0 0 0 0
    Mònaco 0 0 0 3 4 0 0 0 2 1 0 2 0   2 3 0 0 5
    Finlàndia 0 5 0 12 6 10 12 5 4 0 0 8 0 8   0 1 3 0
    Portugal 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 12 0 0   2 0 0
    Espanya 0 7 0 5 0 3 5 4 0 0 4 4 3 4 8 0   0 6
    Suècia 0 0 7 0 7 8 1 6 7 2 0 3 8 6 6 6 5   0
    Itàlia 0 6 4 4 3 6 10 10 10 10 6 5 10 1 12 10 7 1  
    LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

    Màximes puntuacions[modifica]

    Després de la votació els països que van rebre 12 punts (màxima puntuació que podia atorgar el jurat) van ser:

    Núm. A De
    6 Països Baixos Països Baixos Noruega, Regne Unit, Malta, Israel, Espanya, Suècia
    4 Regne Unit Regne Unit França, Luxemburg, Iugoslàvia, Mònaco
    2 Finlàndia Finlàndia Alemanya, Suïssa
    2 França França Irlanda, Portugal
    1 Irlanda Irlanda Bèlgica
    1 Itàlia Itàlia Finlàndia
    1 Luxemburg Luxemburg Països Baixos
    1 Portugal Portugal Turquia
    1  Suïssa Itàlia

    Jurat espanyol[modifica]

    El jurat espanyol estava presentat per José Maria Íñigo i compost pel cap de retransmissions de TVE i president Alfonso Lapeña, el metge Ángel Díez, l'actor José Luis López Vázquez, la directora del Banc de la Dona Piedad García de la Rasilla, la coreògrafa i professora de dansa Ana Lázaro, l'estudiant Vicente López, la infermera Esperanza Manzanares, l'estudiant Gerardo Prieto, l'atleta Fernando Cerrada, l'actriu Carmen de la Maza i la psicòloga María Ángeles de los Reyes.

    Controvèrsies[modifica]

    Els tècnics de la televisió sueca van refusar emetre el festival via satèl·lit a Xile, ja que Canal 13 (membre associat de la UER) tenia plans per transmetre-ho. El rebuig dels treballadors suecs va ser en protesta contra la dictadura militar que regia el país sud-americà des del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 encapçalat per Augusto Pinochet.[1]

    Referències[modifica]

    1. «Geopolitics of Eurovision: Chile Edition». CommoditiesControl, 05-05-2015. [Consulta: 6 maig 2017].

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1975