Festos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la Creta minoica.
El disc de Faistos.

Festos (potser PA-I-TO en lineal A;[1] grec Φαιστός AFI [fes'tos]), també Faistos[2] i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta. Està situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de Càndia. Era propera també a Gortina.

El seu nom, segons la llegenda, derivaria de Festos, el fill d'Heracles que va succeir Ianisc en el tron de Sició, i després, per ordre d'un oracle, va emigrar a Creta, on va fundar la ciutat que porta seu nom. Va tenir un fill anomenat Ròpal. Sembla que el seu nom figurava en la genealogia cretenca de Pausànias en comptes del déu Hefest, introduït en el seu lloc per un error de l'escrivà.[3]

El port de la ciutat es deia Matalum, situat a més distància de la que hi havia a la costa en línia recta. És una de les ciutats més antigues de l'illa.

Fou habitada des del neolític i va subsistir com a estat fins al període dels palaus minoics, al segle XV aC. La ciutat minoica ocupa una gran extensió, a la rodalia del palau. Aquest fou destruït al segle XV aC, però la ciutat va romandre habitada fins almenys al segle VIII aC. Més tard, es va construir al sud del vell palau l'anomenat temple de Rhea i va sorgir una ciutat hel·lenística, que fou també molt pròspera; restes de cases d'aquest període encara es conserven a l'oest del palau. A la meitat del segle II aC, la ciutat fou destruïda per la veïna Gortina, que va annexionar-se'n el territori.

A la regió de Festos, queden algunes restes de la presència veneciana durant l'edat mitjana.

Ja en temps moderns, l'excavació arqueològica del lloc començà el 1884 a mans d'en F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueològica italiana d'Atenes (dirigida per en F. Halbherr i en L. Pernier) el 1900-1904 i per en Doro Levi el 1950-1971. L'antic palau, el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hel·lenística han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. A l'oest del palau, hi ha l'església veneciana de Sant Jordi de Falandra, prop del lloc arqueològic d'Aghia Triada i de Matala.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festos Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. A l'article Linear A de la viquipèdia en anglès. Linear A#Glossary. Paraula referenciada com a 'nom en una llista' a http://www.people.ku.edu/~jyounger/LinearA/lexicon.html
  2. En l'entrada Faistos de l'Enciclopèdia Catalana (versió en-línia): http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025828
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 198. ISBN 9788496061972. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 35° 03′ 05″ N, 24° 48′ 49″ E / 35.05139°N,24.81361°E / 35.05139; 24.81361