Vés al contingut

Fets dels Apòstols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fets dels apòstols)
Infotaula de llibreFets dels Apòstols
(grc) Πράξεις τῶν Ἀποστόλων Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Nom curtApg, Dz, 행, 사도, Acts, Actes, Hch, Πράξεις i Apd Modifica el valor a Wikidata
Tipustext sagrat, llibre de la Bíblia i obra literària Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec bíblic Modifica el valor a Wikidata
Format per28
Gènerefets dels apòstols Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sant Pere
Joan l'Apòstol
Judes Iscariot
Pau de Tars
Esperit Sant
Sant Maties
Ananies de Jerusalem
Safira
Esteve màrtir
Felip l'Evangelista
Simó el Mag
Ethiopian eunuch (en) Tradueix
Enees
Dorques
Corneli el Centurió
Jaume el Major
Bernabé apòstol
Àgab
Herodes I Agripa
Herodes II Agripa
Annàs
Ananies de Damasc
Apol·ló de Corint
Priscilla (en) Tradueix
Aquila (en) Tradueix
Aristarc de Tessalònica
Elimes Bar-Jesus
Berenice
Blast
Dionís l'Areopagita
Drusil·la
Eutychus (en) Tradueix
Antoni Fèlix
Porci Fest Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deNou Testament i Lluc-Fets Modifica el valor a Wikidata
Altres
Sistema de classificació Dewey (DDC)226 Modifica el valor a Wikidata
Fitxer d'àudio parlat (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): ddbab1fe-f23d-48d6-b6b9-77019f181fdd Modifica el valor a Wikidata

Els Fets dels Apòstols[a] (grec koiné: Πράξεις Ἀποστόλων , Práxeis Apostólōn[2] i en llatí: Actūs Apostolōrum) és el cinquè llibre del Nou Testament. Relata la fundació de l'Església cristiana i la difusió del seu missatge per tot l'Imperi Romà.[3]

Els Fets dels Apòstols i l'Evangeli de Lluc formen una obra en dos volums coneguda com a Lluc-Fets del mateix autor.[4] En principi era una part de l'Evangeli segons Lluc, però els textos se separaren abans de ser escrits els manuscrits que ens han arribat fins avui dia. Són de gran interès i valor històric. La tradició identifica l'escriptor com Lluc l'Evangelista, un metge que va viatjar amb l'apòstol Pau, tot i que el text és anònim i no nomena el seu autor.[5][4] L'opinió crítica cap al final del segle xx es va mantenir dividida sobre si Lluc el va escriure.[6] Molts estudiosos encara consideren l'autor de Lluc-Fets com un company de Pau, tot i que observen tensions amb les cartes paulines autèntiques.[7][8][9] La discussió moderna tracta els Fets dels Apòstols principalment com a historiografia, alhora que considera gèneres com la novel·la, l'èpica i la biografia antiga, i els estudiosos ara se centren més en els objectius de l'autor que en resoldre qüestions d'historicitat estricta.[10][11][12] Els estudiosos solen datar el llibre entre el 80 i el 90 dC, i alguns proposen entre el 110 i el 120 dC.[13]

La primera part de Lluc–Fets, l'Evangeli de Lluc, descriu com Déu va complir el seu pla per a la salvació del món mitjançant la vida, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret. Els Fets continuen la història del cristianisme al segle I, començant amb l'ascensió de Jesús Cel i traçant la missió des de Jerusalem fins al món mediterrani. Els primers capítols descriuen el Dia de Pentecosta (la vinguda de l'Esperit Sant), la vida compartida dels primers creients l'expulsió dels cristians de Jerusalem i l'establiment de l'església a Antioquia. Els capítols posteriors segueixen Pau mentre porta el missatge per tot l'imperi i conclouen amb el seu empresonament a Roma mentre espera ser jutjat.

Lluc-Actes és un intent de respondre a un problema teològic, és a dir, com el Messies dels jueus va arribar a tenir una església majoritàriament no jueva argumentant que el missatge va arribar als gentils perquè el els jueus el van rebutjar.[3] L'obra també es llegeix com una defensa del moviment de Jesús per a un públic jueu, ja que la majoria dels discursos responen a preocupacions jueves mentre que els funcionaris romans arbitren disputes sobre els costums i la llei jueves.[14] Lluc presenta els seguidors de Jesús com una secta jueva amb dret a protecció legal, però continua sent ambivalent sobre el futur dels jueus i els cristians, afirmant la identitat jueva de Jesús alhora que emfatitza el rebuig del Messies per part dels jueus.[15]

Composició i ambientació

[modifica]

Títol, unitat de Lluc-Fets, autoria i data

[modifica]
Fets 26:20 al Papir 29 recto (vers el 250 dC)[16]
Fets 26:7-8 al revers

El nom "Fets dels Apòstols" va ser utilitzat per primera vegada per Ireneu a finals del segle ii. No se sap si aquest era un nom existent per al llibre o si el va inventar Ireneu; sembla clar que no el va donar l'autor, ja que la paraula práxeis (fets, actes) només apareix una vegada al text (Ac 19:18) i allà no es refereix als apòstols sinó a fets confessats pels seus seguidors.[2] Tertul·lià, Climent i Orígenes també donaven com a autor a Lluc.[17]

L'Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols constitueixen una obra en dos volums que els estudiosos anomenen Lluc-Fets.[4] Junts representen el 27,5% del Nou Testament, la contribució més gran atribuïda a un sol autor, i proporcionen el marc tant per al calendari litúrgic de l'Església com per a l'esquema històric en què les generacions posteriors han encaixat la seva idea de la història de Jesús i l'església primitiva.[18] L'autor no apareix nomenat en cap dels dos volums.[19] Segons la tradició de l'Església que data del segle ii, l'autor va ser Lluc, nomenat com a company de l'apòstol Pau en tres de les cartes atribuïdes al mateix Pau, però els erudits del segle xx ho posen en dubte,[20] i Theissen afirma que "un consens crític emfatitza les innombrables contradiccions entre el relat dels Fets dels Apòstols i les cartes paulines autèntiques."[17] Es pot veure un exemple comparant els relats dels Fets dels Apòstols sobre la conversió de Pau (Ac 9:1-31, Ac 22:6-21 i Ac 26:9-23) amb la pròpia declaració de Pau que va romandre desconegut per als cristians de Judea després d'aquell esdeveniment (Ga 1:17-24).[21] L'autor "és un admirador de Pau, però no comparteix la visió de Pau sobre si mateix com a apòstol; la seva pròpia teologia és considerablement diferent de la de Pau en punts clau i no representa amb precisió els propis punts de vista de Pau".[22] Per tant, molts estudiosos moderns han expressat dubtes que l'autor de Lluc-Fets fos el metge Lluc, i l'opinió crítica sobre el tema es va avaluar com a dividida més o menys equitativament cap al final del segle xx.[23] Desenvolupaments més recents en la interpretació troben que Pau i l'autor de Lluc-Fets no són tan diferents teològicament com es pensava anteriorment.[24] La majoria dels estudiosos sostenen que l'autor de Lluc-Fets, tant si es deia Lluc com si no, va conèixer Pau.[25] Era un home culte, amb recursos, probablement urbà, i que respectava el treball manual, tot i que no era un treballador; això és significatiu, perquè els escriptors més intel·lectuals de l'època menyspreaven els artesans i els petits empresaris que formaven la primera església de Pau i que presumiblement eren el públic de Lluc.[26]

La interpretació dels passatges "nosaltres" com a indicatius que l'escriptor va ser un testimoni històric (tant si era Lluc l'evangelista com si no), continua sent la més influent en els estudis bíblics actuals.[27] Les objeccions a aquest punt de vista inclouen l'afirmació anterior que Lluc-Fets conté diferències en teologia i narrativa històrica que són irreconciliables amb les cartes autèntiques de l'apòstol Pau.[28]

La data més antiga possible per a Lluc-Fets és al voltant de l'any 62 dC, l'època de l'empresonament de Pau a Roma,[29] però la majoria dels estudiosos daten l'obra al 80-90 dC, ja que utilitza Marc com a font, mira enrere a la destrucció de Jerusalem i no mostra cap coneixement de les cartes de Pau (que van començar a circular a finals del segle i). Si mostra coneixement de les epístoles paulines, i també de l'obra de l'historiador jueu Flavi Josep, com alguns creuen, aleshores és possible una data a principis del segle ii.[13][30][31] Tanmateix, molts arguments es mostren en contra d'aquesta datació, com ara el coneixement de l'evangeli per part de l'Evangeli de Joan, la seva independència de l'Evangeli de Mateu en la hipòtesi de les dues fonts i 1 Climent.[32]

Gènere, fonts i historicitat dels Fets

[modifica]

El títol "Fets dels Apòstols" (Praxeis Apostolon) sembla identificar-lo amb el gènere que narra les gestes i els èxits dels grans homes (praxeis), però no era el títol que li va donar l'autor.[2] L'autor anònim va alinear Lluc-Actes amb les "narracions" (διήγησις diēgēsis) que molts altres havien escrit, i va descriure la seva pròpia obra com un "relat ordenat" (ἀκριβῶς καθεξῆς). Li falten analogies exactes en la literatura hel·lenística o jueva.[33] L'autor pot haver pres com a model les obres de Dionís d'Halicarnàs, que va escriure una coneguda història de Roma, o l'historiador jueu Flavi Josep, autor d'una història dels jueus.[34] Com ells, ancora la seva història datant el naixement del fundador (Ròmul per a Dionís, Moisès per a Josep, Jesús per a Lluc) i com ells explica com el fundador neix de Déu, ensenya amb autoritat i es va aparèixer als testimonis després de la mort abans de pujar al cel.[34] En general, les fonts dels Fets dels Apòstols només es poden endevinar,[35] però l'autor hauria tingut accés a la Septuaginta (una traducció grega de les escriptures jueves) i a l'Evangeli de Marc. Els defensors de la hipòtesi de les dues fonts argumenten que Lluc coneixia la font Q, mentre que un nombre creixent d'estudiosos defensen la hipòtesi de Farrer, on Lluc utilitzava l'Evangeli de Mateu sense Q, o la hipòtesi de la posterioritat de Mateu, on no es va utilitzar cap de les dues.[36][37][38][39] Va transposar alguns incidents de l'evangeli de Marc a l'època dels apòstols; per exemple, el material sobre aliments "nets" i "impurs" a Mc 7 s'utilitza a Ac 10, i el relat de Marc de l'acusació que Jesús ha atacat el Temple Mc 14:58 s'utilitza en una història sobre Esteve Ac 6:14.[40] També hi ha punts de contacte (és a dir, paral·lelismes suggestius però quelcom menys que una prova clara) amb la 1a Carta de Pere, la Carta als Hebreus i 1 Climent.[41][42] Altres fonts només es poden inferir a partir d'evidències internes: l'explicació tradicional dels tres passatges del "nosaltres", per exemple, és que representen relats de testimonis presencials.[43] La cerca d'aquestes fonts inferides va ser popular al segle xix, però a mitjans del segle xx ja s'havia abandonat en gran part.[44]

Ministeri dels Apòstols: icona russa de Fiódor Jubov, 1660

Els Fets es van llegir com una història fiable de l'església primitiva fins ben entrada l'era posterior a la Reforma, però al segle xvii els estudiosos bíblics van començar a adonar-se que era incomplet i tendenciós: la seva imatge d'una església harmoniosa és força contradictòria amb la que donen les cartes de Pau, i omet esdeveniments importants com la mort de Pere i Pau. L'erudit de mitjans del segle xix, Ferdinand Baur, va suggerir que l'autor havia reescrit la història per presentar un Pere i Pau units i avançar una única ortodòxia contra els marcionites (Marció era un teòleg del segle ii que volia separar completament el cristianisme del judaisme); Baur continua tenint una enorme influència, però avui dia hi ha menys interès a determinar l'exactitud històrica dels Fets (tot i que això mai ha desaparegut) que a comprendre el programa teològic de l'autor.[12] La majoria dels estudiosos del Nou Testament consideren que Lluc i els Fets representen una forma d'historiografia amb diversos subgèneres en discussió, amb altres gèneres proposats com la novel·la, l'èpica i la biografia antiga.[10][11]

Públic i intenció de l'autor

[modifica]

Lluc va ser escrit per ser llegit en veu alta a un grup de seguidors de Jesús reunits en una casa per compartir el sopar del Senyor.[34] L'autor assumeix un públic culte de parla grega, però dirigeix la seva atenció a preocupacions específicament cristianes en lloc del món grecoromà en general.[45] Comença el seu evangeli amb un prefaci adreçat a Teòfil (Lc 1:3; cf. Ac 1:1), informant-lo de la seva intenció de proporcionar un "relat ordenat" dels esdeveniments que conduirà el seu lector a la "certesa".[26] No va escriure per proporcionar a Teòfil una justificació històrica —"va passar?"— sinó per fomentar la fe —"què va passar i què significa tot plegat?"[46]

Els Fets (o Lluc–Fets) estan pensats com una obra d'"edificació", és a dir, "la demostració empírica que la virtut és superior al vici"[47][48] L'obra també aborda la qüestió de la relació adequada d'un cristià amb l'Imperi Romà, el poder civil de l'època: podia un cristià obeir Déu i també Cèsar? La resposta és ambigua.[14] Els romans mai no es mouen contra Jesús o els seus seguidors llevat que siguin provocats pels jueus, a les escenes del judici els missioners cristians sempre són absolts dels càrrecs de violar les lleis romanes, i els Fets acaben amb Pau a Roma proclamant el missatge cristià sota la protecció romana; al mateix temps, Lluc deixa clar que els romans, com tots els governants terrenals, reben la seva autoritat de Satanàs, mentre que Crist és governant del regne de Déu.[49]

Estructura

[modifica]

Els Fets dels Apòstols es divideixen en 28 capítols. L'obra té dos principis estructurals clau. El primer és el moviment geogràfic des de Jerusalem, centre del poble de l'aliança de Déu, els jueus, fins a Roma, centre del món gentil. Aquesta estructura es remunta a l'obra precedent de l'autor, l'Evangeli de Lluc, i està senyalitzada per escenes paral·leles com la declaració de Pau a Ac 19:21, que fa ressò de les paraules de Jesús a Lc 9:51: Pau té Roma com a destinació, com Jesús tenia Jerusalem. El segon element clau són els papers de Pere i Pau, el primer representant l'església jueva cristiana, el segon la missió als gentils.[50]

  • Transició: represa del prefaci adreçat a Teòfil i els esdeveniments finals de l'evangeli (Ac 1–1:26)
  • Cristianisme petrí: l'església jueva des de Jerusalem fins a Antioquia (Ac 2:1–12:25)
inicis a Jerusalem (Ac 2:1–8:1)
l'Església s'expandeix fins a Samaria i més enllà (Ac 8:2–40)
conversió de Pau (Ac 9:1–31)
la conversió de Corneli i la formació de l'Església d'Antioquia (Ac 9:32–12:25)
la missió gentil és promoguda des d'Antioquia (Ac 13:1–14:28)
es confirma la missió dels gentils a Jerusalem (Ac 15:1–35)
la missió dels gentils, que culmina en la història de la passió de Pau a Roma (Ac 15:36–28:31, Ac 21:17–28:31)

Esquema

[modifica]

Contingut

[modifica]
Article principal: Església primitiva

L'Evangeli de Lluc comença amb un pròleg adreçat a Teòfil; els Fets dels Apòstols també s'inicia amb un discurs a Teòfil i fan referència al "meu llibre anterior", gairebé amb tota seguretat l'evangeli.

Els apòstols i altres seguidors de Jesús es reuneixen i elegeixen Maties per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze. A Pentecosta, l'Esperit Sant baixa i els confereix el poder de Déu, i Pere i Joan prediquen a molts a Jerusalem i realitzen curacions, expulsen esperits malignes i ressuscitan morts. Els primers creients comparteixen tots els béns en comú, mengen a casa dels altres i adoren junts. Al principi, molts jueus segueixen Crist i són batejats, però els seguidors de Jesús comencen a ser cada cop més perseguits per altres jueus. Esteve és acusat de blasfèmia i lapidat. La mort d'Esteve marca un punt d'inflexió important: els jueus han rebutjat el missatge i, a partir d'ara, serà portat als gentils.[51]

La mort d'Esteve inicia la persecució i molts seguidors de Jesús abandonen Jerusalem. El missatge es porta als samaritans, un poble rebutjat pels jueus, i als gentils. Saule de Tars, un dels jueus que perseguia els seguidors de Jesús, es converteix per una visió per convertir-se en seguidor de Crist (un esdeveniment que Lluc considera tan important que el relata tres vegades). Pere, guiat per una sèrie de visions, predica a Corneli el Centurió, un gentil temorós de Déu, que es converteix en seguidor de Crist. L'Esperit Sant descendeix sobre Corneli i els seus convidats, confirmant així que el missatge de la vida eterna en Crist és per a tota la humanitat. L'església gentil s'estableix a Antioquia (nord-oest de Síria, la tercera ciutat més gran de l'imperi), i aquí els seguidors de Crist són anomenats per primera vegada cristians.[52]

La missió als gentils es promou des d'Antioquia i es confirma en una reunió a Jerusalem entre Pau i els líders de l'església de Jerusalem. Pau passa els següents anys viatjant per l'Àsia Menor occidental i l'Egeu, predicant, convertint i fundant noves esglésies. En una visita a Jerusalem, és assetjat per una multitud jueva. Salvat pel comandant romà, és acusat pels jueus de ser un revolucionari, el "cabdill de la secta dels natzarens", i empresonat. Més tard, Pau fa valer el seu dret com a ciutadà romà a ser jutjat a Roma i és enviat per mar a Roma, on passa dos anys més sota arrest domiciliari, proclamant el Regne de Déu i ensenyant lliurement sobre "el Senyor Jesucrist". Els Fets acaben bruscament sense registrar el resultat dels problemes legals de Pau.[53]

Teologia

[modifica]
La conversió de Paul, del Llibre d'Heures d'Étienne Chevalier (vers 1450–1460), Jean Fouquet, al castell de Chantilly

Abans de la dècada del 1950, Lluc i els Fets dels Apòstols es consideraven una obra històrica, escrita per defensar el cristianisme davant els romans o Pau contra els seus detractors; des de llavors, la tendència ha estat veure l'obra com a principalment teològica.[54] La teologia de Lluc s'expressa principalment a través de la seva trama general, la manera com les escenes, els temes i els personatges es combinen per construir la seva visió específica del món.[55] La seva "història de la salvació" s'estén des de la Creació fins a l'actualitat dels seus lectors, en tres eres: primer, el temps de "la Llei i els Profetes" (Lc 16:16), el període que comença amb el Gènesi i acaba amb l'aparició de Joan Baptista (Lc 1:5-3:1); segon, l'època de Jesús, en què es va predicar el Regne de Déu (Lc 3:2-24:51); i finalment el període de l'Església, que va començar quan Crist ressuscitat va ser endut al Cel, i acabaria amb la seva segona vinguda.[56]

Lluc–Fets és un intent de respondre a un problema teològic, és a dir, com el Messies, promès als jueus, va arribar a tenir una església aclaparadorament no jueva; la resposta que proporciona, i el seu tema central, és que el missatge de Crist va ser enviat als gentils perquè els jueus el van rebutjar.[3] Aquest tema s'introdueix al capítol 4 de l'Evangeli de Lluc (Lc4, quan Jesús, rebutjat a Natzaret, recorda el rebuig dels profetes. Al final de l'evangeli, mana als seus deixebles que prediquin el seu missatge a totes les nacions, "començant des de Jerusalem". Repeteix el manament dels Fets, dient-los que prediquin "a Jerusalem, a tota la Judea i Samaria, i fins a la fi de la terra". Després procedeixen a fer-ho, en l'ordre descrit: primer Jerusalem, després Judea i Samaria, i després tot el món (romà) .[57]

Per a Lluc, l'Esperit Sant és la força impulsora de la difusió del missatge cristià, i hi posa més èmfasi que qualsevol altre evangelista. L'Esperit és "vessat" a Pentecosta sobre els primers creients samaritans i gentils i sobre els deixebles que només havien estat batejats per Joan Baptista, cada vegada com a signe de l'aprovació de Déu. L'Esperit Sant representa el poder de Déu (en la seva ascensió, Jesús diu als seus seguidors: "Rebreu poder quan l'Esperit Sant hagi vingut sobre vosaltres"): a través d'ell, els deixebles reben la parla per convertir milers de persones a Jerusalem, formant la primera església (el terme s'utilitza per primera vegada a Actes 5).[58]

Un tema debatut pels estudiosos és la visió política de Lluc respecte a la relació entre l'església primitiva i l'Imperi Romà. D'una banda, Lluc generalment no retrata aquesta interacció com un conflicte directe. Més aviat, hi ha maneres en què cadascun pot haver considerat tenir una relació amb l'altre més aviat avantatjosa per a la seva pròpia causa. Per exemple, els primers cristians poden haver agraït sentir parlar de la protecció que Pau va rebre dels funcionaris romans contra els agitadors gentils a Filips Ac 16:16-40) i Efes Ac 19:23-41), i contra els avalotadors jueus en dues ocasions Ac 17:1-17; Ac 18:12-17). Mentrestant, els lectors romans poden haver aprovat la censura de Pau sobre la pràctica il·legal de la màgia Ac 19:17-19), així com l'amistat de la seva relació amb funcionaris romans com Sergi Pau Ac 13:6-12) i Festus Ac 26:30-32). A més, els Fets dels Apòstols no inclouen cap relat d'una lluita entre els cristians i el govern romà com a resultat del culte imperial d'aquest últim. Així, Pau és descrit com una presència moderadora entre l'església i l'Imperi Romà.[59]

D'altra banda, esdeveniments com l'empresonament de Pau a mans de l'imperi (Ac 22-28), així com diverses trobades que reflecteixen negativament els funcionaris romans (per exemple, el desig de Fèlix d'un suborn de Pau a Ac 24:26) funcionen com a punts concrets de conflicte entre Roma i l'església primitiva.[60] Potser el punt de tensió més significatiu entre la ideologia imperial romana i la visió política de Lluc es reflecteix en el discurs de Pere al centurió romà, Corneli Ac 10:36). Pere afirma que "aquest" [οὗτος], és a dir, Jesús, "és el senyor [κύριος] de tots". El títol, κύριος, sovint s'atribuïa a l'emperador romà en l'antiguitat, convertint el seu ús per Lluc com a apel·lació per a Jesús en un desafiament poc subtil a l'autoritat de l'emperador.[61]

Comparació amb altres escrits

[modifica]
Sant Pau escrivint les seves epístoles, atribuït a Valentin de Boulogne, segle xvii

Evangeli de Lluc

[modifica]

Com a segona part de l'obra en dues parts Lluc-Fets, els Fets tenen vincles significatius amb l'Evangeli de Lluc. Els punts d'inflexió importants en l'estructura dels Fets troben paral·lelismes en Lluc: la presentació del nen Jesús al Temple és paral·lela a l'inici dels Fets al Temple, els quaranta dies de prova de Jesús al desert abans de la seva missió són paral·lels als quaranta dies anteriors a la seva Ascensió als Fets, la missió de Jesús a Samaria i la Decàpolis (les terres dels samaritans i els gentils) és paral·lela a les missions dels apòstols a Samaria i a les terres gentils, i així successivament (vegeu Evangeli de Lluc ). Aquests paral·lelismes continuen al llarg dels dos llibres, contribuint a la unitat narrativa de l'obra.

Tanmateix, els estudiosos han observat diferències entre Lluc i els Fets dels Apòstols, incloent-hi algunes contradiccions aparents. Per exemple, l'evangeli sembla situar l'Ascensió el diumenge de Pasqua, poc després de la Resurrecció, mentre que Ac 1 la situa quaranta dies després.[62] Aquestes diferències han donat lloc a debats sobre la naturalesa de la unitat entre els dos llibres. Tot i que no qüestionen seriosament l'autoria única de Lluc-Fets, aquestes variacions suggereixen una estructura literària complexa que equilibra la continuïtat temàtica amb el desenvolupament narratiu en dos volums.[63] Els estudis literaris han explorat com Lluc prepara l'escenari en el seu evangeli per a temes clau que es repeteixen i es desenvolupen al llarg dels Fets dels Apòstols, incloent-hi l'oferta i el rebuig del regne messiànic per part d'Israel, i l'establiment sobirà de l'església per part de Déu tant per a jueus com per a gentils.[64]

Epístoles paulines

[modifica]

Els Fets coincideixen amb les cartes de Pau en el traç principal de la carrera de Pau: es converteix i esdevé missioner i apòstol cristià, establint noves esglésies a l'Àsia Menor i a l'Egeu i obligant els cristians gentils a no obeir la Llei jueva. També hi ha acords sobre molts incidents, com ara la fugida de Pau de Damasc, on el baixen per les muralles en una cistella. Els canvis recents en la interpretació mostren que Pau i l'autor de Lluc-Fets no són tan diferents teològicament com es pensava anteriorment.[24] Però els detalls d'aquests mateixos incidents són sovint contradictoris: per exemple, segons Pau era un rei pagà qui intentava arrestar-lo a Damasc, però segons els Fets eren els jueus (2Co 11:33 i Ac 9:24). Els Fets parlen de "cristians" i "deixebles", però Pau mai utilitza cap dels dos termes, i és sorprenent que els Fets mai esmentin que Pau estigui en conflicte amb l'església de Jerusalem i situï Pau sota l'autoritat de l'església de Jerusalem i els seus líders, especialment Jaume i Pere (Ac 15 vs. Ga 2).[65] Fets ometen molts aspectes de les cartes, en particular els problemes de Pau amb les seves congregacions (es diu que les dificultats internes són culpa dels jueus) i el seu aparent rebuig final per part dels líders de l'església de Jerusalem (Fets fa que Pau i Bernabé lliurin una ofrena que és acceptada, un viatge que no s'esmenta a les cartes). També hi ha diferències importants entre els Fets i Pau pel que fa a la cristologia (la comprensió de la naturalesa de Crist), l'escatologia (la comprensió de les "coses finals") i l'apostolat.[66]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Sovint el llibre és símplement anomenat com Fets (que és també la forma més habitual d'abreujar).[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Bible Book Abbreviations». Logos Bible Software. Arxivat de l'original el April 21, 2022. [Consulta: 21 abril 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Matthews, 2011, p. 12.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Burkett, 2002, p. 263.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Burkett, 2002, p. 195.
  5. ↑ Nickle, 2001, p. 43.
  6. ↑ Brown, Raymond E. Introduction to the New Testament. New York: Anchor Bible, 1997, p. 267–8. ISBN 0-385-24767-2. 
  7. ↑ Theissen, Gerd; Merz, Annette. The Historical Jesus: A Comprehensive Guide (en anglès). Fortress Press, p. 32. ISBN 978-1-4514-0863-8. 
  8. ↑ "The principle essay in third regard is P. Vielhauer, 'On the "Paulinism" of Acts', in L.E. Keck and J. L. Martyn (eds.), Studies in Luke-Acts (Philadelphia: Fortress Press, 1975), 33–50, who suggests that Luke's presentation of Paul was, on several fronts, a contradiction of Paul's own letters (e.g. attitudes on natural theology, Jewish law, christology, eschatology). This has become the standard position in German scholarship, e.g., Conzelmann, Acts; J. Roloff, Die Apostelgeschichte (NTD; Berlin: Evangelische, 1981) 2–5; Schille, Apostelgeschichte des Lukas, 48–52. This position has been challenged most recently by Porter, "The Paul of Acts and the Paul of the Letters: Some Common Misconceptions', in his Paul of Acts, 187–206. See also I.H. Marshall, The Acts of the Apostles (TNTC; Grand Rapids: Eerdmans; Leister: InterVarsity Press, 1980) 42–44; E.E. Ellis, The Gospel of Luke (NCB; Grand Rapids: Eerdmans; London: Marshall, Morgan and Scott, 2nd edn, 1974) 45–47.", Pearson, "Corresponding sense: Paul, dialectic, and Gadamer", Biblical Interpretation Series, p. 101 (2001). Brill.
  9. ↑ Keener, Craig. Acts (New Cambridge Bible Commentary). Cambridge University Press, 2020, p. 49. ISBN 978-1108468688. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Bond, Helen; Hurtado, Larry. Peter in Early Christianity. Eerdmans, 2015, p. 63-64. ISBN 978-0802871718. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Adams, Sean. The Genre of Acts and Collected Biography. Cambridge University Press, 2013, p. 5. ISBN 978-1107041042. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Holladay, 2011, p. unpaginated.
  13. ↑ 13,0 13,1 Tyson, Joseph B., (April 2011). Quan i per què es van escriure els Fets dels Apòstols?", a: La Bíblia i la Interpretació: "...Un nombre creixent d'estudiosos prefereix una data tardana per a la composició dels Actes, és a dir, c. 110-120 d.C. Tres factors donen suport a aquesta data darrera meitat del segle II En segon lloc, es poden fer arguments convincents que l'autor d'Actes estava familiaritzat amb alguns materials escrits per Josep, que va completar les seves Antiguitats dels jueus el 93-94 dC... En tercer lloc, estudis recents han revisat la judici que l'autor dels Fets desconeixia les cartes paulines."
  14. ↑ 14,0 14,1 Pickett, 2011, p. 6–7.
  15. ↑ Boring, 2012, p. 563.
  16. ↑ Aland, Kurt; Aland, Barbara. The Text of the New Testament: An Introduction to the Critical Editions and to the Theory and Practice of Modern Textual Criticism (en anglès). 2nd. Grand Rapids, MI: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 1995, p. 159. ISBN 978-0-8028-4098-1. 
  17. ↑ 17,0 17,1 Theissen i Merz, 1998, p. 32.
  18. ↑ Boring, 2012, p. 556.
  19. ↑ Burkett, 2002, p. 196.
  20. ↑ Wolter, Michael. The Gospel According to Luke: Volume 1. Baylor University Press, 2018, p. 7. ISBN 978-3161549328. 
  21. ↑ Perkins, 1998, p. 253.
  22. ↑ Boring, 2012, p. 590.
  23. ↑ Brown, Raymond E. Introduction to the New Testament. New York: Anchor Bible, 1997, p. 267–8. ISBN 0-385-24767-2. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Wolter, 2018, p. 7.
  25. ↑ Keener, Craig. Acts (New Cambridge Bible Commentary). Cambridge University Press, 2020, p. 49. ISBN 978-1108468688. 
  26. ↑ 26,0 26,1 Green, 1997, p. 35.
  27. ↑ "Una ullada als tractaments recents i extensos dels passatges i comentaris sobre el "nosaltres" demostra que, dins de l'erudició bíblica, les solucions en les tradicions històriques dels testimonis presencials continuen sent les explicacions més influents per a l'estil en primera persona plural als Fets dels Apòstols. Dels dos últims estudis complets sobre els passatges del "nosaltres", per exemple, un argumenta que els relats en primera persona provenien de Silas, un company de Pau però no l'autor, i l'altre proposa que la narració en primera persona era el mètode de Lluc (company de Pau i autor dels Fets dels Apòstols) per comunicar la seva participació en els esdeveniments narrats (Ac 17:17). Jurgen Wehnert, Die Wir-Passegen der Apostelgeschitchte: Ein lukanisches Stilmittel aus judischer Tradition (GTA 40; Göttingen: Vanderhoeck & Ruprecht, 1989); Claus-Jurgen Thornton, Der Zeuge des Zeugen: Lukas als Historiker der Paulus reisen (WUNT 56; Tugingen: Mohr Siebeck, 1991). Vegeu també, Barrett, Actes dels Apòstols, i Fitzmyer, Actes dels Apòstols.", Campbell, "Els passatges "nosaltres" dels Actes dels Apòstols: el narrador com a narrativa", pàg. 8 (2007), Society of Biblical Literature.
  28. ↑ "El principal assaig en aquest sentit és P. Vielhauer, «Sobre el "paulinisme" dels Fets», a L.E. Keck i J.L. Martyn (eds.), Studies in Luke-Acts (Filadèlfia: Fortress Press, 1975), 33–50, que suggereix que la presentació de Pau per part de Lluc era, en diversos fronts, una contradicció amb les pròpies cartes de Pau (per exemple, actituds sobre la teologia natural, la llei jueva, la cristologia, l'escatologia). Aquesta s'ha convertit en la posició estàndard en l'erudició alemanya, per exemple, Conzelmann, Fets; J. Roloff, Die Apostelgeschichte (NTD; Berlín: Evangelische, 1981) 2–5; Schille, Apostelgeschichte des Lukas, 48–52. Aquesta postura ha estat qüestionada recentment per Porter, "The Paul of Acts and the Paul of the Letters: Some Common Misconceptions", a la seva obra Paul of Acts, 187–206. Vegeu també I.H. Marshall, The Acts of the Apostles (TNTC; Grand Rapids: Eerdmans; Leister: InterVarsity Press, 1980) 42–44; E.E. Ellis, The Gospel of Luke (NCB; Grand Rapids: Eerdmans; Londres: Marshall, Morgan and Scott, 2a ed., 1974) 45–47.", Pearson, "Corresponding sense: Paul, dialèctica i Gadamer", Biblical Interpretation Series, pàg. 101 (2001). Brill
  29. ↑ Armstrong, Karl L. Dating Acts in its Jewish and Greco-Roman Contexts. Bloomsbury Publishing, 2021, p. 7. ISBN 978-0-567-69647-2. 
  30. ↑ Boring, 2012, p. 587.
  31. ↑ Gnuse, R. (2002). Vita Apologetica: The Lives of Josephus and Paul in Apologetic Historiography. Journal for the Study of the Pseudepigrapha, 13(2), 151–169. https://doi.org/10.1177/095182070201300203, Abstract: "This article suggests that the author of Acts may have been inspired by Josephan texts when crafting biographical narratives about Paul."
  32. ↑ Runesson, Anders. Jesus, New Testament, Christian Origins. Eerdmans, 2021. ISBN 9780802868923. 
  33. ↑ Aune, 1988, p. 77.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Balch, 2003, p. 1104.
  35. ↑ Bruce, 1990, p. 40.
  36. ↑ Boring, 2012, p. 577.
  37. ↑ Powell, 2018, p. 113.
  38. ↑ Runesson, Anders. Jesus, New Testament, Christian Origins. Eerdmans, 2021. ISBN 9780802868923. 
  39. ↑ The Synoptic Problem 2022: Proceedings of the Loyola University Conference. Peeters Pub and Booksellers, 2023. ISBN 9789042950344. 
  40. ↑ Witherington, 1998, p. 8.
  41. ↑ Boring, 2012, p. 578.
  42. ↑ Pierson Parker. (1965). The "Former Treatise" and the Date of Acts. Journal of Biblical Literature Vol. 84, núm. 1 (març de 1965), pàg. 52–58 (7 pàgines). "A més, la relativa calma dels dos llibres de Lluc, i l'escassa quantitat d'apocalíptica en comparació amb Mateu i Marc, suggereixen que l'església estava lliure de pressió quan Lluc va escriure. Això és especialment cert en el cas dels Fets. Alguns estudiosos solien situar els Fets al segle II, però pocs avui dia ho farien. De fet, si Climent de Roma coneixia el llibre, com sembla que va fer, hauria de ser anterior a l'any 96 d.C." i "I Clem 2 1 amb Actes 20 35; I Clem 5 4 amb Actes 12 17; I Clem 18 1 w 13 22; I Clem 41 1 amb Actes 23 1; I Clem 42 1–4, 44 2 amb Actes 1–8; I Clem amb Actes 26 7; I Clem 59 2."
  43. ↑ Bruce, 1990, p. 40–41.
  44. ↑ Boring, 2012, p. 579.
  45. ↑ Green, 1995, p. 16–17.
  46. ↑ Green, 1997, p. 36.
  47. ↑ Fitzmyer, 1998, p. 55–65.
  48. ↑ Aune, 1988, p. 80.
  49. ↑ Boring, 2012, p. 562.
  50. ↑ Boring, 2012, p. 569–70.
  51. ↑ Burkett, 2002, p. 265.
  52. ↑ Burkett, 2002, p. 266.
  53. ↑ Eerdmans Dictionary of the Bible. Grand Rapids, MI: W.B. Eerdmans, 2000. ISBN 978-0-8028-2400-4. OCLC 44454699. 
  54. ↑ Buckwalter, 1996, p. 6.
  55. ↑ Allen, 2009, p. 326.
  56. ↑ Evans, 2011, p. no page numbers.
  57. ↑ Burkett, 2002, p. 264.
  58. ↑ Burkett, 2002, p. 268–70.
  59. ↑ Phillips, 2009, p. 119.
  60. ↑ Phillips, 2009, p. 119–21.
  61. ↑ Rowe, 2005, p. 291–98.
  62. ↑ Zwiep, 2010, p. 39.
  63. ↑ Parsons i Pervo, 1993, p. 17–18.
  64. ↑ Tannehill, Robert C. The narrative unity of Luke-Acts. 1: The gospel according to Luke. Philadelphia: Fortress Press, 1991. ISBN 978-0-8006-2557-3. 
  65. ↑ Phillips, 2009, p. 196.
  66. ↑ Boring, 2012, p. 581, 588–90.

Bibliografia

[modifica]

Bibliografia addicional

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquitexts
Viquitexts
 Viquitexts
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fets_dels_Apòstols&oldid=36469528»