Fiódor Rostoptxín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFiódor Rostoptxín
Rostopchin Fyodor Vasilyevich.jpg
Biografia
Naixement 12 març 1763
Q4260978 Tradueix
Mort 18 gener 1826 (62 anys)
Moscou
Lloc d'enterrament Pyatnitskoye cemetery Tradueix
Coat of Arms of Moscow.svg  Governació general de l'Imperi Rus Moscou

1812 – 1814
  Collegium of Foreign Affairs Tradueix 

1799 – 1801
← Alexander Bezborodko TradueixNikita Ivanovich Panin Tradueix →
  Hofmarschall Tradueix 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Lleialtat Imperi Rus
Branca militar Infanteria
Rang militar Tinent General
Conflicte Guerra russoturca i Guerres Napoleòniques
Altres
Títol Comte
Família Q4398563 Tradueix
Cònjuge Yekaterina Petrovna Rostopchina Tradueix
Fills Comtessa de Ségur
Sergueï Rostopchin Tradueix
Premis

Escut d'armes Fiódor Rostoptxín
Modifica les dades a Wikidata

El comte Fiódor Vassílievitx Rostoptxín (en rus: Фёдор Васи́льевич Ростопчи́н) (23 de març [C.J. 12 de març] de 1763 - 30 de gener [C.J. 18 de gener] de 1826) fou un estadista rus que serví com a governador de Moscou durant la invasió francesa de Rússia. Apareix, molt menyspreat, com a personatge de la novel·la Guerra i Pau del famós escriptor rus Lev Tolstoi, amb el nom de Rastoptxín en rus: Растопчин.[1] Fou el pare de l'escriptora Comtessa de Ségur.

Biografia[modifica]

Després d'alguns estudis superficials va entrar a l'exèrcit com a tinent de la guàrdia imperial i, en tenir una gran influència sobre el tsar Pau I de Rússia, aviat va ser ascendit a ajudant general el 1796, i va començar a treballar com a ajudant d'aquest emperador. Després va ser nomenat, pel mateix tsar, ministre de Relacions Exteriors, i se li va concedir el títol de comte el 1799. No obstant això, dos anys després va haver d'abandonar les seves relacions amb la cort per la seva oposició a l'aliança amb França.

Va ser cridat de nou a 1810 pel tsar Alexandre I de Rússia, que el va nomenar, al cap de poc temps, governador general de Moscou. Després de rebre el 1812 la notícia que soldats francesos liderats per Napoleó Bonaparte s'aproximaven a la ciutat, va dirigir el poble en contra de la invasió i va fer deportar alguns ciutadans francesos i polonesos que se suposava que eren aliats de l'exèrcit napoleònic. Posteriorment, va ordenar evacuar els arxius i tresors de les esglésies i palaus, féu obrir les portes de les presons, va donar al poble els fusells de l'arsenal i va ordenar cremar els magatzems d'aiguardent i les barcasses que duien alcohol. A causa d'aquests actes, va ser culpat de l'incendi que va arrasar Moscou l'endemà de l'entrada a la ciutat dels invasors francesos, però ell va negar la seva responsabilitat en l'obra La vérité sur l'incendie de Moscou ("La veritat sobre l'incendi de Moscou") - París, 1823).

En 1814 va acompanyar el tsar Alexandre I al Congrés de Viena i va renunciar al seu càrrec de governador de Moscou el 1817 Residiria a París fins al 1825, any en què va tornar a Rússia, on hi moriria un any després.

Obres[modifica]

Va deixar diverses obres en francès i en rus, com Mes mémoires en dix minutes ("Les meves memòries escrites en deu minuts") publicades pòstumament el 1853 a Sant Petersburg. Aquest mateix any es van publicar les seves Obres completes entre les figuren dues comèdies, les seves impressions de viatge per Rússia i Alemanya i proclames del 1812 al poble de Moscou.

Família[modifica]

Es va casar amb Iekaterina Petrovna Rostoptxinà (1775-1869). El matrimoni va tenir cinc fills:

Notes[modifica]

  1. Atès que en rus la "o" àtona es neutralitza en [ə], Rastoptxín i Rostoptxín sonen gairebé igual

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiódor Rostoptxín Modifica l'enllaç a Wikidata