Fiódor Xaliapin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFiódor Xaliapin
Feodor Chaliapin signed.jpg
Nom original (ru) Фёдор Ива́нович Шаля́пин
Biografia
Naixement 13 febrer 1873
Kazan
Mort 12 abril 1938 (65 anys)
París
Causa de mort Leucèmia
Lloc d'enterrament Cementiri de Novodévitxi
Cementiri des Batignolles
Activitat
Ocupació Cantant, cantant d'òpera i actor
Gènere artístic Òpera
Professors Dmitri Usatov Tradueix
Veu Baix
Instrument Veu
Discogràfica Victor Talking Machine Company
Família
Cònjuge Iola Tornagi Tradueix
Fills Boris Chaliapin Tradueix
Fédor Chaliapine fils
Premis
Signatura

IMDB: nm0149924 Musicbrainz: 0ffcc552-fc9d-4b79-a6d5-b78912a7cdfb
Modifica les dades a Wikidata

Fiódor Ivànovitx Xaliapin (en rus Фёдор Ива́нович Шаля́пин) (Kazan, Imperi Rus, 13 de febrer de 1873 - París, 12 d'abril de 1938) fou un baix rus. Començà a cantar en el cor de l'església de la ciutat en què va néixer, als catorze anys. Realitzà el seu debut com a cantant d'òpera en una companyia itinerant tres anys més tard.

El 1892 estudià cant amb el professor Dmitri Ussàtov a la ciutat de Tbilisi i després continuà alternant el repertori de baix i el de baríton, fins que el 1986 canta a Sant Petersburg. Gràcies a l'ajuda del mecenes Savva Màmontov, inicià una brillant carrera a Moscou.

Debutà amb l'òpera Una vida pel tsar. A Moscou coneix en Serguei Rakhmàninov, Nikolai Rimski-Kórsakov i diversos pintors. De 1901 a 1904, canta a Itàlia, Mefistofele a Milà i Faust a Roma. De 1908 a 1909, actua a París amb la companya de Serguei Diàguilev i assoleix un gran èxit en el rol de Boris.

Debuta en el Covent Garden de Londres amb la mateixa companyia russa. A més a Sant Petersburg canta diverses òperes i realitza treballs de regidor. Es trasllada novament a Europa, on rep grans elogis i també debuta als Estats Units, en el Metropolitan, cantarà en les temporades d'òpera de 1921 a 1929. El 21 de desembre de 1929 va participar en l'estrena al Gran Teatre del Liceu de l'opera Don Quichotte de Jules Massenet.[1] Entre les dues guerres mundials (1933-36), fou l'estrella del Châtelet de París on era dirigit per Anatol Fistulari, abans de la segona guerra mundial realitza una gira pel Japó.

Entre les seves companyes de cant, fou molt amic i admirador de la soprano Valéria Bàrsova. Es retirà dels escenaris el 1937 i el seu comiat fou amb el seu rol més emblemàtic, el Boris, a Montecarlo.

Discografia seleccionada[modifica]

  • Aleksandr Borodín: El príncep Ígor, (extractes) amb Tsessévitx, Zbrúieva, Sóbinov, Smirnov; amb diverses orquestres russes
  • Nikolai Rimski-Kórsakov: Mozart i Salieri, amb Rich i l'Orchestra Royal Albert Hall dirigida per Albert Coates
  • Recitals: Aries d'òpera, enregistraments dels anys 1925-1934
  • Àries d'òperes russes
  • Música russa, volum 1 i 2

Referències[modifica]

  1. «Gran Teatro del Liceo - Don Quichotte, por Chaliapin». La Vanguardia, 22-12-1929, pàg. 29.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiódor Xaliapin Modifica l'enllaç a Wikidata