Fiacro Iraizoz Espinal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFiacro Iraizoz Espinal
1922-10-01, La Novela Teatral, Fiacro Yrayzoz, Tovar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 març 1860 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta i dramaturg Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Yráyzoz,_Fiacro Modifica el valor a Wikidata

Fiacro Iraizoz Espinal, sovint escrit com ara Fiacro Yrayzoz o Fiacro Yráyzoz (Pamplona, 20 de març de 1860 - Madrid, 30 de gener de 1929[1]) fou un poeta, dramaturg i llibretista.[2]

Va anar a viure a Madrid,[3] on va col·laborar en la publicació Madrid cómico, dirigida per Sinesio Delgado.[4]

Va treballar amb els compositors Amadeu Vives i Gerónimo Giménez en moltes de les seves obres líriques. Entre les seves poesies la més famosa va ser Los Gigantes de Pamplona (signada el 6 de juliol de 1896), dedicada al seu fill.[5]

Llibrets de sarsuela[modifica]

Va escriure més de 40 llibrets de sarsuela, entre els que destaquem aquells que van rebre música de compositors de renom:

  • 1887: Los molineros, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre Eslava el 8 d'abril.
  • 1887: Caballeros en plaza, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre Eslava el 22 de novembre.
  • 1888: Los callejeros, música de Manuel Nieto Matañ, estrenada al Teatre Eslava el 12 de març.
  • 1888: La beneficiada, música d'Apolinar Brull Ayerra, estrenada al Teatre Felipe el 14 de juliol.
  • 1889: Madrid-Club, música de Manuel Nieto Matañ, estrenada al Teatre Eslava el 22 de gener.
  • 1889: Los embusteros, música de Teodoro San José, estrenada al Teatre Felipe el 7 de juny.
  • 1890: Garibaldi, música de Manuel Fernández Caballero, estrenada al Teatre Apolo l'11 de març.
  • 1890: Selilla, música d'Apolinar Brull Ayerra, estrenada al Teatre Eslava el 22 d'octubre.
  • 1891: La boda del cojo, música d'Apolinar Brull Ayerra, estrenada al Teatre Apolo el 2 de juliol.
  • 1892: La madre del cordero, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre Eslava el 20 de febrer.
  • 1893: La mujer del molinero, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre Apolo l'11 de març.
  • 1893; Los voluntarios, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre Príncep Alfons el 28 de juliol.
  • 1894: Viento en popa, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre Eslava el 5 d'abril.
  • 1895: El señor corregido, música de Ruperto Chapí, estrenada al Teatre Eslava el 4 de novembre.
  • 1895: De vuelta al vivero, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre de la Zarzuela el 21 de novembre.
  • 1898: El mantón de Manila, música de Federico Chueca, estrenada al Teatre Apolo l'11 de maig.
  • 1899: La luz verde, música d'Amadeu Vives, estrenada al Teatre Apolo el 16 de juny.
  • 1900: Joshe Martín, el tamborilero, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre Apolo el 8 de març.
  • 1900: La noche de La Tempestad, música de Gerónimo Giménez, estrenada al Teatre de la Zarzuela el 9 de juny.
  • 1902: Lola Montes, música d'Amadeu Vives, estrenada al Teatre de la Zarzuela l'11 de juny.
  • 1903: El ramo de azahar, música d'Amadeu Vives, estrenada al Teatre de la Zarzuela el 10 de febrer.
  • 1903: Patria nueva, conjuntament amb Manuel Merino, música d'Amadeu Vives, estrenada al Teatre de la Zarzuela el 19 de desembre.[6]
  • 1904: La perla negra, música de Tomás López Torregrosa, estrenada al Teatre Modern el 9 de febrer.
  • 1904: La dama de las camelias, música d'Amadeu Vives, Vicent Lleó i Rafael Calleja, estrenada al Teatre Eslava el 12 de novembre.[7]
  • 1906: La guedeja rubia, música de Vicent Lleó, estrenada al Teatre Còmic el 7 de desembre.
  • 1909: ¡Viva la libertad! música d'Álvarez del Castillo (Amadeu Vives), estrenada al Teatre Eslava el 8 de maig.
  • 1909: Las barbas del vecino, música d'Amadeu Vives i Tomás López Torregrosa, estrenada al Gran Teatre el 19 de juny.
  • 1909: Ábreme la puerta, música d'Amadeu Vives, estrenada al Teatre Eslava el 30 d'octubre.
  • 1912: Al cantar de la jota, música d'Amadeu Vives, estrenada al Teatre Novedades el 6 d'abril.

Referències[modifica]

  1. «Noticiario - Fiacro Yrayzoz». Heraldo de Madrid, 31-01-1929, pàg. 5.
  2. Fernández González, Ángel Raimundo. Revista Príncipe de Viana. Tres escritores navarros y su contribución al Género Chico.... Any 66, núm. 234, 2005, p. 173-199. 
  3. Es troben a l'hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya nombroses col·laboracions seves de l'any 1882 en diverses publicacions d'arreu d'Espanya, com ara Semanario de las familias i Asta regia.
  4. «Fiacro Yrayzoz». Madrid Cómico, 17-12-1887, pàg. 1.
  5. «Gigantes de Pamplona». Madrid Cómico, 11-07-1896, pàg. 4.
  6. «Patria nueva». Biblioteca Digital de Castilla y León.
  7. «Espectáculos para hoy». El Imparcial, 12-11-1904, pàg. 3.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]