Vés al contingut

Fibra reticular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fibres reticulars)
Infotaula anatomiaFibra reticular
Identificadors
Una biòpsia del fetge tintada mostra una lleugera esteatosi.

Una fibra reticular o reticulina, és un terme que s'utilitza en histologia per descriure un tipus de fibra estructural composta per col·lagen del tipus III. Es tracta de petites fibres primes d'un diàmetre de 30 a 40 nm que s'associen formant xarxes. Aquestes xarxes actuen com a teixit de suport.

És un tipus de fibra en el teixit connectiu[1] Les fibres reticulars s'entrecreuen formant una fina xarxa que és la reticulina. Aquesta xarxa actua com a suport en els teixits tous com el fetge, i altres, i els teixits i òrgans del sistema limfàtic.[2]

Poden apreciar-se negres al microscopi òptic. A l'electrònic s'aprecien unes estriacions transversals, amb bandes clares i fosques de període 67.

Història

[modifica]

El terme reticulina va ser encunyat el 1892 per M. Siegfried.[3]

Actualment, el terme reticulina o fibra reticular es restringeix a les fibres del tipus III del col·lagen. Tanmateix en l'era premolecular hi va haver confusió en l'ús del terme 'reticulina'.[4]

Estructura

[modifica]

La fibra reticular està composta d'un o més bandes de col·lagen de tipus III. Molts d'aquests tipus de col·lagen es combinen amb carbohidrats. Per la seva afinitat amb les sals de plata, aquestes fibres s'anomenen argirofíliques.

Referències

[modifica]
  1. Strum, Judy M.; Gartner, Leslie P.; Hiatt, James L.. Cell biology and histology. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 83. ISBN 0-7817-8577-4. 
  2. Burkitt; et al.. Wheater's Functional Histology. 3rd. Nova York: Churchill Livinstone, 1993, p. 62. ISBN 0-443-04691-3. 
  3. Siegfried, M. Habilitationsschrift. Leipzig: F.A. Brockhaus, 1892.  Cited in Glegg; et al. «Some carbohydrate components of Reticular Fibers». Science, 118, 3073, 1953, pàg. 614–616. DOI: 10.1126/science.118.3073.614.
  4. Jackson, D. S.; Williams, G. «Nature of Reticulin». Nature, 178, 4539, 1956, pàg. 915–916. DOI: 10.1038/178915b0.

Enllaços externs

[modifica]