Vés al contingut

Fibroïna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La fibroïna és un tipus de proteïna insoluble, amb caràcter fibrós, produïda per alguns artròpodes, com el cuc de seda (un insecte) o les aranyes (un ordre d'aràcnids) durant la segregació del fil.

El fil de seda, en el seu estat de matèria primera, es compon de dues proteïnes principals: la sericina i la fibroïna. La fibroïna és el centre estructural de la seda;[1][2] i la sericina, el material enganxós que l'envolta.

Estructura primària

[modifica]
Estructura primària de la fibroïna.

La proteïna fibroïna consta de capes de làmines beta antiparalel·les. La seva estructura primària es compon principalment de la seqüència d'àcid amino-recurrent (Gly-Ser-Gly-Ala-Gly-Ala). La proporció gran de glicina i alanina fan possible l'embalatge hermètic de les fulles, la qual cosa contribueix a l'estructura rígida de seda, que no es pot estirar (resistència a la tracció). La combinació de rigidesa i resistència fan que el material sigui aplicable a diverses àrees, incloent-hi la biomedicina i la fabricació tèxtil.

La fibroïna es disposa en tres estructures, anomenades seda I, II i III.

  • La fibroïna I és la forma natural de la seda, tal com és emesa des de les glàndules de seda de Bombyx mori.
Bastides laminars de fibroïna de seda
  • La fibroïna II és la disposició de les molècules fibroína de seda filada.
  • La fibroïna III, més recentment descoberta, formada principalment en solucions de fibroïna en la interfase[3] (per exemple, interfase aigua-oli). És un component important de la Teranyina.

Degradació

[modifica]

Moltes espècies de bacteris són capaços de degradas ambdós tipus de fibroïna: la seda i l'Àcid polilàctic.[4]

Referències

[modifica]
  1. O. Hakimi et al., “Spider and mulberry silkworm silks as compatible biomaterials”,Composites Part B: Engineering, vol. 38 (3), pp. 324--337, article doi:10.1016/j.compositesb.2006.06.012
  2. T. Dyakonov et al., “Design and Characterization of a Silk-Fibroin-Based Drug Delivery Platform Using Naproxen as a Model Drug”, Journal of Drug Delivery, vol. 2012 (2012), article ID 490514
  3. Valluzzi, Regina; Gido, Samuel P.; Muller, Wayne; Kaplan, David L. «Orientation of silk III at the air-water interface». International Journal of Biological Macromolecules, 24, 2-3, 1999, pàg. 237–242. DOI: 10.1016/S0141-8130(99)00002-1.
  4. «Biodegradability of Plastics». International Journal of Molecular Science, 9, 01-09-2009, pàg. 3722–3742. DOI: 10.3390/ijms10093722. PMC: 2769161. PMID: 19865515.