Ficus citrifolia
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 143276774 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Moraceae |
| Gènere | Ficus |
| Espècie | Ficus citrifolia Mill., 1768 |
Ficus citrifolia és una espècie perennifòlia del gènere de les figues, nadiua d'Amèrica.
Descripció[modifica]
Són arbres o arbusts que arriben fins a 17 m d'alt, i s'inicien com a epífits però esdevenen arbres independents; branques joves glabres, cafégroguenques a cafè, amb una epidermis exfoliant roja. Fulles oblongues, de 12–22 cm de llarg i 4,5–9 cm d'ample, acuminades en l'àpex, subcordades, arredonides a atenuades a la base, glabres, llises, rígidament cartàcies i café fosques quan són seques, amb 8–13 parells de nervis secundaris, enllaçats i formant un nervi col·lector submarginal; nervis terciaris diferents; pecíols de 2–8 cm de llarg, glabres, estípules d'1–1,5 cm de llarg, glabres. Figues: 2 per nus, globoses, d'1–1,5 cm de diàmetre, glabres, verdes, ostíol lleument prominent i fosc, peduncles de 5–10 mm de llarg, glabres, bràctees basals: 2, de 2 mm de llarg, glabres.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
És una espècie comuna; es troba als boscs sempre verds, de la zona atlàntica; a una altitud de 0–800 m, des dels Estats Units (sud de Florida), Mèxic, al Paraguai.
Ecologia[modifica]
Els nous arbres comencen la vida com un epífit, una estratègia que els permet evitar la competència per la llum i la terra. F. citrifolia comunament ataca palmeres, xiprer calb, roures i altres arbres, escanyant-los a mesura que creix.
Ficus citrifolia es troba sota una forta pressió selectiva per florir i donar fruit durant tot l'any a causa de la seua relació mutualista amb el seu pol·linitzador, la vespa agaònida, que té una relació simbiòtica amb les figues tal que una espècie determinada agaònida actua com a pol·linitzadora d'una sola espècie de figa, i una espècie de figuera és pol·linitzada per una sola espècie de vespa. F. citrifolia és pol·linitzada per P. assuetus. Després de la pol·linització, les figues maduren aviat. És molt prolífic: un sol arbre pot produir fins a 1.000.000 de fruits amb un diàmetre d'1-2,5 cm. El fruit de F. citrifolia tendeix a tenir un efecte purgant en els sistemes digestius de molts animals; les fruites madures es mengen i les llavors s'estenen àmpliament per l'excrement.[2]
Els invertebrats dins de F. citrifolia al sud de Florida inclou una vespa pol·linitzadora, P. assuetus, fins a vuit o més espècies de vespes no pol·linitzadores, un nematode paràsit de plantes transportat pel pol·linitzador, un nematode paràsit que ataca la vespa pol·linitzadora, àcars, un mosquit, i un escarabat depredador els adults del qual i larves s'alimenten de vespes.[3] El nematode Schistonchus laevigatus (Aphelenchoididae) és un paràsit de plantes associat al pol·linitzador Pegoscapus assuetus i F. citrifolia.[4] Parasitodiplogaster laevigata és un paràsit del pol·linitzador Pegoscapus assuetus. Àcars: de la família Tarsonemidae (àcar) han estat reconeguts en el syconia de F. aurea i F. citrifolia, però no han estat identificats, ni tan sols a nivell de gènere, i el seu comportament no ha estat descrit.[5][6][3] Els mosquits: Ficiomyia perarticulata (Cecidomyiidae) oviposita en les parets de F. citrifolia, i les larves indueixen la planta a formar agalles.[7] L'escarabat Rove (Charoxus spinifer) és un escarabat Coleoptera Staphylinidae, els adults del qual entren en l'etapa tardana en F. aurea i F. citrifolia.[8] Els adults mengen vespes; les larves es desenvolupen dins de la syconia i s'alimenten de vespes, llavors pupes en el terra.[9]
Les espècies clau[modifica]
Ficus citrifolia es considera una espècie tropical clau. Les figues són un component important de la dieta de més espècies d'animals que qualsevol altra fruita tropical perenne. Les fruites alimenten durant tot l'any molts primats, aus i altres espècies, que s'alimenten exclusivament de figues durant les estacions escasses en altres fruites. A més, el tronc nuós, buit i enreixat d'aquest arbre, proporciona una llar a milers d'invertebrats, rosegadors, ratapinyades, aus i rèptils.[10]
Història[modifica]
Hi ha la teoria que el nom portugués de F. citrifolia, "os Barbados", donà a Barbados el seu nom. Apareix en l'escut d'armes de Barbados.[11]
Taxonomia[modifica]
Ficus citrifolia fou descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary, eighth edition núm. 10. 1768.[1]
Ficus: nom genèric que deriva del nom donat en llatí a la figa.[12] citrifolia: epítet llatí que significa 'amb les fulles de Citrus'.[13]
- Caprificus gigantea (Kunth) Gasp.
- Ficus antimanensis Pittier
- Ficus botryapioides Kunth & C. D. Bouché
- Ficus brevifolia Nutt.
- Ficus caribaea Jacq.
- Ficus catesbaei Steud.
- Ficus eximia var. cubensis Miq.
- Ficus eximia f. paraguariensis Hassl.
- Ficus foveata Pittier
- Ficus foveolata Pittier ExTamayo
- Ficus gentlei Lundell
- Ficus gigantea Kunth
- Ficus guanarensis Pittier
- Ficus guaranitica Chodat
- Ficus laevigata Vahl
- Ficus lentiginosa Vahl
- Ficus oblongata Link
- Ficus pedunculata Aiton
- Ficus populifolia Desf.
- Ficus populnea Willd.
- Ficus populoides Warb.
- Ficus portoricensis Urb.
- Ficus pyrifolia Desf.
- Ficus rectinervis Warb.
- Ficus rubrinervis Link
- Ficus sancti-crucis (Liebm.) Miq.
- Ficus syringifolia Kunth & C. D. Bouché
- Ficus thomaea Miq.
- Ficus turbinata Pittier
- Oluntos laevigata (Vahl) Raf.
- Urostigma botryapioides (Kunth & C. D. Bouché) Miq.
- Urostigma giganteum (Kunth) Miq.
- Urostigma laevigatum (Vahl) Miq.
- Urostigma lentiginosum (Vahl) Liebm.
- Urostigma pedunculatum (Aiton) Miq.
- Urostigma populneum (Willd.) Miq.
- Urostigma sancti-crucis Liebm.
- Urostigma syringifolium (Kunth & C. D. Bouché) Miq.[14]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ficus citrifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: l'11 febrer 2013].
- ↑ Steven A. Frank «The Behaviour And Morphology of the Fig Wasps Pegoscapus assuetus and P. jimenezi: Descriptions and Suggested Behavioural Characters For Phylogenetic Studies». Psyche, 91, 3-4, 1984, pàgs. 289–308. Arxivat de l'original el 2008-06-09. DOI: 10.1155/1984/35653 [Consulta: 6 abril 2008]. Arxivat 2008-06-09 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 Nadel, Hannah; Frank, J. H.; Knight, R. J., Jr. «Escapees and Accomplices: The naturalization of exotic Ficus and their associated faunas in Florida». Florida Entomologist, 75, 1, març 1992, pàgs. 29–38. DOI: 10.2307/3495478. JSTOR: 3495478.
- ↑ Decrappeo, N.; Giblin-Davis, R. M. «Schistonchus aureus n. sp. and S. laevigatus n. sp. (Aphelenchoididae): Associates of native Floridian Ficus spp. and their Pegoscapus pollinators (Agaonidae)». Journal of Nematology, 33, 2–3, 2001, pàg. 91–103. PMC: 2638131. PMID: 19266003.
- ↑ Giblin-Davis1995, R. M.; Center, B. J.; Nadel, Hannah; Frank, J. H.; Ramírez, W. «Nematodes associated with fig wasps, Pegoscapus spp. (Agaonidae), and syconia of native Floridian figs (Ficus spp.)». Journal of Nematology, 27, 1, 1995, pàg. 1–14. Arxivat de l'original el 2016-10-18 [Consulta: 3 juliol 2019].
- ↑ Giblin-Davis, R. M.; Ye, W.; Kanzaki, N.; Williams, D.; Morris, K. «Stomatal ultrastructure, molecular phylogeny, and description of Parasitodiplogaster laevigata n. sp. (Nematoda: Diplogastridae), a parasite of fig wasps». Journal of Nematology, 38, 1, 2006, pàg. 137–149. Arxivat de l'original el 2018-05-08 [Consulta: 3 juliol 2019].
- ↑ Roskam, J. C.; Nadel, Hannah «Redescription and immature stages of Ficomyia perarticulata (Diptera: Cecidomyiidae), a gall midge inhabiting syconia of Ficus citrifolia». Proceedings of the Entomological Society of Washington, 92, 1990, pàg. 778–792.
- ↑ Frank, J. H.; Thomas, M. C. «A new species of Charoxus (Coleoptera: Staphylinidae) from native figs (Ficus spp.) in Florida». Journal of the New York Entomological Society, 104, 1997, pàg. 70–78.
- ↑ Frank, J. H.; Nadel, Hannah «Life cycle and behaviour of Charoxus spinifer and Charoxus major (Coleoptera: Staphylinidae: Aleocharinae), predators of fig wasps (Hymenoptera: Agaonidae)». Journal of Natural History, 46, 9–10, 2012, pàg. 621-635. DOI: 10.1080/00222933.2011.651641.
- ↑ How to be a Fig, Daniel H. Janzen, Annual Review of Ecology and Systematics, Vol. 10, 1979 (1979), pp. 13-51
- ↑ «Bearded fig tree gone». Nation News. Nation Publishing, 28-03-2007 [Consulta: 6 abril 2008]. Arxivat 2008-06-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-06-09. [Consulta: 3 juliol 2019].
- ↑ En Noms botànics.
- ↑ En Epítets botànics.
- ↑ Ficus citrifolia en PlantList
Bibliografia[modifica]
- CONABIO. 2009. Catàleg taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Corretja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2015. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (editors) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
- Dodson, C.H. & A.H. Gentry. 1978. Flora of the Ric Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1-6): i–xxx, 1-628.
- Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil {{format ref}} http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Dicot. 1–944. Univ. Geòrgia Press, Athens.
- González Ramírez, J. 2007. Moraceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 635–675.
Enllaços externs[modifica]
- Wikispecies té un article sobre Ficus citrifolia.
- Wikimedia Commons conté una categoria multimèdia sobre Ficus citrifolia.