Fidó d'Argos

Fidó d'Argos

Biografia
Naixement	700 aC Argos (Grècia)
Mort	670 aC (29/30 anys) Corint (Grècia)
Rei d'Argos
Dades personals
Grup ètnic	Grecs
Religió	Religió a l'antiga Grècia
Activitat
Ocupació	cap militar, tirà
Membre de	heraclides
Carrera militar
Conflicte	Battle of Hysiae (en) i segona guerra messènica
Família
Fills	Leocedes (en)
Pare	Aristodamidas (en)

Fidó (en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων) va ser rei (basileu) d'Argos a finals del segle VIII aC i a inicis del segle vii aC.

Era un heràclida descendent de Temen. Segons Aristòtil, va anar més enllà dels seus poders legítims com a rei i va instaurar un poder despòtic convertint-se en un verdader tirà, i de fet podria ser el primer a qui es va assignar aquest qualificatiu.

Va estendre el seu poder cap a les ciutats de Cleones, Fliunt, Sició, Epidaure, Trezè i l'Illa d'Egina, i va establir amb elles una confederació, recuperant el que se'n deia "el lot de Temen" (τὴν λῆξιν ὅλην τὴν Τημένου), el conjunt de l'Argòlida. Sembla que també va atacar Corint i va tenir-la sota la seva jurisdicció. No va quedar prou satisfet i volent assegurar el seu poder va fer una lleva de mil corintis entre els seus ciutadans més guerrers, amb la intenció d'eliminar-los, però Abró, un dels amics de Fidó, va avisar el comandant de les forces de Corint del perill que corrien, i es va desbaratar la jugada. També va aconseguir, reivindicant la seva descendència d'Hèracles, privar a Elis de l'organització dels Jocs Olímpics, cosa que li havia demanat la ciutat de Pisa, rival d'Elis.

Una altra de les coses memorables que va fer Fidó, va ser introduir monedes de coure i plata, i un nou sistema de mesures que va ser el més usat al Peloponès i a quasi tota Grècia.