Fight Club

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgFight Club
Fight Club poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció David Fincher
Protagonistes Brad Pitt
Edward Norton
Helena Bonham Carter
Producció Arnon Milchan
Guió Chuck Palahniuk (novel·la),
Jim Uhls (llibre)
Música The Dust Brothers
Fotografia Jeff Cronenweth
Muntatge James Haygood
Productora Regency Enterprises
Distribuïdora InterCom
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1999
Durada 139 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Los Angeles
Color color
Temàtica
Basat en Club de lluita
Gènere drama, pel·lícula amb salt enrere i adaptació cinematogràfica
Qualificació MPAA R
Tema principal terrorisme
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor edició de so
Més informació
IMDB Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://www.foxmovies.com/fightclub
Modifica dades a Wikidata

Fight Club és una pel·lícula de 1999 basada en la novel·la de Chuck Palahniuk, Club de lluita. Fou dirigida per David Fincher i protagonitzada per Brad Pitt, Edward Norton, i Helena Bonham Carter. La pel·lícula compta amb una banda sonora original (BSO) a càrrec del grup The Dust Brothers. El 23 de juny de 2004, Fight Club es va convertir en un musical, adaptat per Palahniuk, Fincher, i Trent Reznor. El videojoc de Fight Club fou llançat l'octubre de 2004 però fou durament criticat pels seguidors del llibre i de la pel·lícula, catalogant-lo com un producte merament comercial.

En el moment de la seva estrena no va tenir gran repercussió a nivell de crítica i públic, però amb els anys es va anar creant al seu voltant una aura de pel·lícula de culte.

Argument[modifica | modifica el codi]

La trama gira al voltant d'un narrador sense nom (representat per l'actor Edward Norton i designat com a Jack per a molts seguidors de la pel·lícula, perquè Tyler Durden es refereix a ell d'aquesta manera en una ocasió). Aquesta persona és un pèrit en la reconstrucció d'accidents de trànsit per a una companyia d'automòbils de gran importància. Com que pateix severs atacs d'insomni comença a assistir a grups d'ajuda (un dels quals és un grup de supervivents de càncer testicular), comença a utilitzar les reunions per relaxar-se emocionalment i gràcies a això aconsegueix dormir novament. Però aquesta pau no li dura gaire, car una dona està fent exactament el mateix que ell, fer-se passar per malalta perquè els assistents a aquestes reunions d'ajuda li donin l'atenció que tota la seva vida li ha negat. Aquesta dona es diu Marla Singer i començarà a fer estralls en la vida del protagonista. D'altra banda, Jack ha perdut el seu apartament en un dantesc incendi, i li demana ajuda a Tyler Durden, el qual li ensenya que fer sabó és increïblement semblant a fer dinamita. I amb moltes idees revolucionàries i anticulturals comencen el club de lluita: dos homes preparats per lluitar, ningú no intervé fins que un es dóna per vençut. La pel·lícula va obtenir una candidatura a l'Oscar a la millor edició de so el 1999.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Diferències entre la novel·la i la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Encara que el guió és molt similar a la novel·la i gran part del diàleg s'utilitza extensament, a la pel·lícula s'han fet alguns canvis significatius.

  • Moltes de les frases preses de la novel·les i adaptades a la pel·lícula, són dites per diferents personatges. És probable que això sigui degut al fet que el narrador té més frases a la novel·la que els altres personatges, encara que les frases dels altres personatges també poden haver canviat (per un moment, Tyler fa un discurs que a la novel·la fa un mecànic).
  • El desenvolupament de la història de vida de Tyler també tendeix a canviar en la pel·lícula, mentre ell no és vist sovint a la novel·la, el seu desenvolupament és esmentat en retrospectiva pel narrador.
  • A la pel·lícula el narrador coneix a Tyler en un avió, en comptes d'en una platja nudista.
  • El narrador llegeix històries sobre Jack a la pel·lícula, que es diu Joe a la novel·la. El nom va ser canviat per conflictes amb la revista Reader's Digest sobre l'ús del nom (els articles llegits pel narrador van ser oferts a la revista).
  • La frase de Marla després de tenir sexe amb Tyler va ser "Vull tenir un avortament teu" a la novel·la. A la pel·lícula la frase va ser canviada a "No m'havien follat així des de l'escola primària". De tota manera, l'escena original va ser filmada i es pot veure en les escenes esborrades del DVD.
  • La primera enfornada de sabó entre el narrador i Tyler, es fa del greix pres en una clínica de liposucció no com en el llibre, on el greix prové de la mare de Marla.
  • Al final, el protagonista s'ha adonat que Tyler és una personalitat desenvolupada per ell mateix, i que ha teixit una xarxa d'influències prou forta per posar-los en perill no sols a ell mateix, sinó a milers de persones. Llavors decideix suïcidar-se amb un tret al cap. A la novel·la, aconsegueix suïcidar-se i les últimes imatges que es llegeixen són de la seva vida després de la mort; a la pel·lícula, la bala no el mata, i segueix viu per continuar la seva relació amb Marla Singer.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Brad Pitt va pressionar la producció perquè s'eliminés una frase de la pel·lícula que assegurava anava a portar-li problemes amb la seva mare si la deia la seva companya de repartiment, Helena Bonham Carter, a la pel·lícula: "Vull que em deixis embarassada, vull tenir el teu avortament".
  • El que interpreta el paper de Bob és el cantant Meat Loaf.
  • Tots els mobles d'Ikea i els seus preus que apareixen quan Edward Norton camina per l'apartament són reals.
  • La pel·lícula inclou fragments de pel·lícules pornogràfiques, així com quatre plans d'un únic fotograma amb Brad Pitt, introduïts per aconseguir un efecte subliminal.
  • Per a interpretar a Marla, Helena Bonham Carter es va inspirar en els últims i més tristos anys de l'actriu i cantant Judy Garland.
  • En el DVD, el missatge d'advertència de l'FBI és reemplaçat per un missatge de Tyler.
  • El vocalista de la banda Live, Ed Kowalczyk, fa un petit paper de mesader.
  • A la pel·lícula Tyler es dedica a treballar en una sala de projecció i per riure's del públic insereix fotogrames pornogràfics als rotlles de pel·lícules. En aquest film hi ha inserit un fotograma d'un gran penis de manera gairebé subliminal en el moment en què es produeixen les explosions, al final de la cinta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fight Club». The New York Times.
  2. Zerzan, John. Atletismo en buit: la patologia de la civilització. Feral House, 2002, p. 164. ISBN 092291575X [Consulta: 28 febrer 2007]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]