Figueroles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Este article és sobre el municipi de l'Alcalatén, per al dels Serrans vegeu Figueroles de Domenyo
Infotaula de geografia políticaFigueroles
Escut de Figueroles.svg
Figueroles.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Figueroles respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 07′ 03″ N, 0° 14′ 16″ O / 40.1176°N,0.2379°O / 40.1176; -0.2379
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlcalatén Modifica el valor a Wikidata

CapitalFigueroles Modifica el valor a Wikidata
Població
Total523 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat43,22 hab/km²
GentiliciFigueroler, figuerolera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície12,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud360 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
Dia festiu
Festa majorSant Mateu
21 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLuis Gregori Herrando Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12122 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12060 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12060 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webfigueroles.es Modifica el valor a Wikidata

Figueroles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. Envoltat pels municipis de Llucena, Les Useres, Costur i L'Alcora.

Geografia[modifica]

El terme municipal és travessat pel riu Llucena. El paisatge és muntanyenc i típicament mediterrani. Abunda l'olivera, l'ametller i el bosc baix. El clima és igualment mediterrani i l'altitud mitjana és de 370 m.

Història[modifica]

Va pertànyer a la Tinença de l'Alcalatén. Després de la conquesta, Jaume I (1208-1276) concedí el domini jurisdiccional, cap al 1233, a Ximeno II d'Urrea, qui l'havia pres; continuà el senyoriu dins la família, que reuní posteriorment el títol de comtes d'Aranda, fins a l'extinció dels senyorius el 1818; en 1602 es constitueix com a parròquia; l'any 1726 va segregar-se de Llucena i va assolir municipi independent.

Demografia[modifica]

La seua població ha fluctuat durant el segle passat amb tendència a la baixa. La seua indústria ceràmica ha conegut cert auge que, a partir de l'expansió de la de l'Alcora, no sols ha aconseguit detenir la pèrdua de població sinó que aquesta augmentà moderadament en els anys del boom econòmic.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 581 588 588 586 562 571 571 580 582 584 590 583 574 571

Economia[modifica]

L'activitat principal del municipi és la indústria taulellera, de menor entitat són les activitats terciàries i agrícoles. S'hi cultiven ametles, olives i hortalisses.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Escut de Figueroles.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Figueroles

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Logo PP 2019.png Luis Gregori Herrando 314 79,70% 6 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Adrián Conejos Aicart 77 19,54% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 3 0,76%
Total vots vàlids i regidors 394 100 % 7
Vots nuls 7 1,75%
Participació (vots vàlids més nuls) 401 92,40%**
Abstenció 33* 7,60%**
Total cens electoral 434* 100 %**
Alcalde: Luis Gregori Herrando (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2003 l'alcalde de Figueroles és Luis Gregori Herrando de Partit Popular (PP).[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joaquín Martínez Castillo
Pedro Herrando Bartoll
UCD
UCD
19/04/1979
17/08/1979
n/d
--
1983–1987 Rafael Nebot Bernat PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Nebot Bernat PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Rafael Nebot Bernat PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Rafael Nebot Bernat PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Rafael Nebot Bernat PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Luis Gregori Herrando PP 14/06/2003 --
2007–2011 Luis Gregori Herrando PP 16/06/2007 --
2011–2015 Luis Gregori Herrando PP 11/06/2011 --
2015–2019 Luis Gregori Herrando PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Luis Gregori Herrando PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica]

Església de Sant Mateu
  • Casa dels col·legials. Del segle xvii, casa dels senyors del poble.
  • Ermita i calvari.
  • Església de Sant Mateu. Del segle xvii, construïda sobre altra anterior, d'un barroc rural i d'una sola nau amb capelles laterals, es conserva una bona col·lecció de retaules en fusta del segle xvii, originals, així com interessants llenços; d'Ànimes (mal conservat, d'escola valenciana del segle XVII), Crucifix amb la Verge, Sant Joan i la Magdalena als costats, també del segle xvii, i Sant Bernat, de 1667 possiblement de Jeroni Jacint Espinosa.

Festes i celebracions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.134 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 25. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Figueroles», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Figueroles. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 29 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Figueroles