Filatèlia

El Penny Black, el primer segell de correus (1840)

La filatèlia és l'estudi dels segells de correus i de les marques (o timbres) postals. Això inclou el disseny, la producció i l'ús dels segells després que siguin emesos per les autoritats postals. En el 1r Congrés Internacional de Filatèlia (Barcelona, 1960) es va definir la filatèlia com una ciència auxiliar de la història. Si bé de forma imprecisa, generalment es dona també el nom de filatèlia al col·leccionisme de segells.

Etimologia

La paraula filatèlia, en la seva forma francesa, s'atribueix a Georges Herpin en la revista Le Collectioneur de timbres-postes (vol. 1, 15 de novembre de 1864). Herpin afirmava que feia sis o set anys que es col·leccionaven i estudiaven segells i que calia trobar un nom més adequat per a la nova afició que timbromanie (aproximadament, «mania pels segells»), una denominació que no agradava. Els termes alternatius «timbromania», «timbrofília» i «timbrologia» van caure gradualment en desús a mesura que el terme filatèlia guanyava acceptació durant la dècada del 1860. Herpin va combinar l'arrel del grec antic φίλος, phil(o)-, que significa «atracció o afinitat per alguna cosa», amb ἀτέλεια, ateleia, que significa «exempt de drets i impostos», per formar el neologisme «philatélie».

El col·leccionisme i l'estudi dels segells també s'han designat amb els termes timbromania, timbrofília i timbrologia. El primer correspon al francès timbromanie, una denominació que Herpin considerava lleugerament injuriosa i emprada amb intenció sarcàstica; per substituir-la, va proposar el mot philatélie a l'article «Baptême», publicat el 15 de novembre de 1864 a Le Collectionneur de timbres-poste. La timbrofília, formada a partir del francès timbre ('segell') i del sufix -philie ('afició' o 'amor'), és recollida pel diccionari Treccani com un sinònim en desús de filatèlia. La denominació timbrologia, en canvi, va perdurar en el títol de la revista francesa L'Écho de la timbrologie, publicada entre 1887 i 2025.

El terme erinofília, també anomenat vinyetofília, designa específicament el col·leccionisme de vinyetes sense valor de franqueig, emeses amb finalitats commemoratives, publicitàries, benèfiques o d'altra mena.

Història

Segle XIX

Com a àmbit del col·leccionisme, la filatèlia va aparèixer després de la introducció dels segells de correus el 1840, però no va despertar un interès ampli fins a mitjan dècada del 1850. Als Estats Units, els primers col·leccionistes de segells eren coneguts com a stamp gatherers ('aplegadors de segells'). El Departament de Correus dels Estats Units va reeditar segells el 1875 per satisfer la demanda de «segells antics», inclosos els anteriors a la Guerra Civil dels Estats Units. Alguns autors situen l'aparició del primer filatelista el mateix dia de la posada en circulació del primer segell postal del món, el 6 de maig de 1840, quan el bufet d'advocats londinenc Liverson, Denby and Lavie va enviar una carta a Escòcia franquejada amb un bloc de deu Penny Black sense separar, amb el mata-segells «LS.6MY6. 1840.». El 1992, aquest sobre es va vendre en una subhasta a Zúric per 690.000 francs suïssos.

Ja el 1846 es coneixien casos d'acumulació de grans quantitats de segells a Anglaterra. Tanmateix, en aquella època també s'aplegaven per empaperar parets, sense una finalitat pròpiament col·leccionista. Es considera que el primer filatelista va ser un administrador de correus anomenat Mansen, que vivia a París i que el 1855 va vendre la seva col·lecció, que contenia gairebé tots els segells postals emesos fins aleshores. El comerciant de segells i llibreter de vell Edard de Laplante la va comprar, tot reconeixent el valor dels segells com a objectes de col·lecció. L'augment de la popularitat d'aquesta afició i la difusió de la notícia de la transacció van afavorir l'aparició de comerciants de segells com Laplante.

Cap a la fi del segle XIX, el col·leccionisme de segells aplegava centenars de milers de persones de totes les classes socials. Alguns països disposaven de col·leccions de segells postals, com ara Anglaterra, Alemanya, França, Baviera i Bulgària. Als països que posseïen col·leccions nacionals es van fundar museus dedicats a la història filatèlica del país; els primers van aparèixer a Alemanya, França i Bulgària. Segons aquest relat, el primer d'aquests museus acollia la col·lecció del Museu Britànic, formada pel diputat Thomas Tapling i llegada al museu el 1891. El Museum für Kommunikation de Berlín també disposava d'una extensa col·lecció de segells. La col·lecció privada més gran de l'època pertanyia a Philipp von Ferrary, a París.

A mesura que augmentava cada any el nombre d'emissions de segells postals, el col·leccionisme esdevenia progressivament més difícil. Per això, des de començament de la dècada del 1880 van aparèixer col·leccionistes especialitzats que limitaven les seves col·leccions a una part del món, a un grup de països o fins i tot a un de sol.

Segle XX

Segell soviètic del 1960 dedicat al Dia del Col·leccionista: «La filatèlia contribueix a l'amistat entre els pobles».

La filatèlia va continuar desenvolupant-se durant el segle XX com una de les modalitats de col·leccionisme més populars. Als catàlegs Scott, Stanley Gibbons i Yvert et Tellier s'hi van afegir el Zumstein, publicat per primera vegada a Suïssa el 1909, i el Michel, aparegut a Alemanya el 1910.

El 1934, el filatelista alemany Hans von Rudolphi va proposar celebrar anualment un Dia del Segell Postal. La idea es va adoptar ràpidament a Alemanya i, posteriorment, en altres països. El Dia del Segell és una jornada commemorativa establerta per l'administració postal d'un país i celebrada anualment amb l'objectiu d'atreure l'atenció del públic, popularitzar l'ús de la correspondència postal, ampliar-ne l'abast i contribuir al desenvolupament de la filatèlia. El 1968, Cuba va dedicar un segell al Dia del Segell amb una reproducció de l'obra El filatelista, de G. Sciltian.

El 1926 es va fundar la Federació Internacional de Filatèlia (FIP), en el marc de la qual s'organitzen regularment exposicions filatèliques internacionals des del 1929. La primera Exposició Filatèlica Mundial de Praga es va celebrar entre l'agost i el setembre del 1962. El 1976, la FIP aplegava societats nacionals de 57 països, que havien celebrat més de cent exposicions, i el 1987 ja hi eren representats més de seixanta països.

Des de mitjan segle XX, la filatèlia va esdevenir la modalitat de col·leccionisme amateur més estesa, afavorida pels factors següents:

• L'augment considerable dels intercanvis postals entre països.
• L'emissió, per part de les administracions postals de molts països, de:
  • Vinyetes filatèliques.
  • Emissions de segells commemoratius.
  • Sèries de segells multicolors dedicades a la història, als esdeveniments més destacats de l'actualitat, a l'art, a la fauna, a la flora, als esports, etc.
  • Segells individuals, fulls bloc —fulls amb un o més segells impresos i inscripcions als marges— i articles destinats específicament als filatelistes.
• La comercialització generalitzada de signes de franqueig per a col·leccionistes, inclosos els fets per encàrrec, àlbums, classificadors de segells i altres articles filatèlics.
• La publicació de catàlegs de segells.
• Les exposicions nacionals i internacionals organitzades per societats filatèliques, els intercanvis dins de cada país i entre països, i la propaganda de la filatèlia mitjançant revistes especialitzades i altres publicacions periòdiques.

En aquesta època es publicaven revistes filatèliques en un àmbit geogràfic que s'estenia des de Polònia, a l'est, fins a l'Amèrica del Nord, a l'oest. Al Canadà, Canadian Stamp News es va fundar el 1976 com una publicació derivada de Canadian Coin News, que havia aparegut aproximadament una dècada abans.

La filatèlia va rebre un impuls considerable a l'URSS i als països de la seva esfera d'influència, així com als Estats Units, França, el Regne Unit i Àustria. Les col·leccions filatèliques de la Biblioteca Britànica i els museus postals d'Estocolm, París i Berna disposaven aleshores de col·leccions filatèliques nacionals excepcionals. Entre les col·leccions privades més cèlebres hi havia la Col·lecció Filatèlica Reial i les de F. Ferrari, a Àustria; M. Burrus, a Suïssa; A. Lichtenstein, A. Hind i J. Boker, als Estats Units, i H. Kanai, al Japó.

A mitjan dècada del 1970 hi havia organitzacions i associacions filatèliques nacionals a la majoria de països, i entre 150 i 200 milions de persones practicaven la filatèlia.

Segle XXI

Del 28 d'agost a l'1 de setembre de 2004 es va celebrar a Singapur el primer Campionat Mundial de Filatèlia de la història.

Context

L'origen de la filatèlia està en l'observació que, en un grup de segells, tots del mateix tipus, hi ha diverses classes de paper, amb diverses marques a l'aigua, variacions de color, diverses perforacions i altres menes de diferències. La comparació amb els expedients de les autoritats postals pot demostrar o no que les variacions eren intencionades, cosa que condueix a la investigació addicional de com van succeir els canvis i per quin motiu.

Elements d'anàlisi

Els amants dels segells analitzen diversos aspectes de cada peça:

• País: tots els segells porten impresa la nacionalitat, excepte els de Gran Bretanya, que en el seu lloc porten impresa la imatge de la Reina Victòria en les seves primeres tirades i posteriorment del monarca que governi el Regne Unit.
• Dentat: molt important és que el segell sigui perfecte amb totes les seves dents.
• Marges i centrat: un segell ha de tenir la imatge ben centrada i equidistant de les vores.
• Redacció: generalment porten el nom del dissenyador i l'any d'emissió.
• Imatge: és el motiu del segell, el que porta a l'afeccionat a col·leccionar-lo.
• Valor facial: el valor del franqueig.
• Color, paper i filigrana: hi ha gran varietat de colors, papers i filigranes que fan que un segell que sembla igual a un altre sigui diferent.
• Format i dimensions: n'hi ha de quadrats, rodons, allargats, triangulars, etc.
• Sobrecàrrega i sobretaxes: major valor afegit generalment per motius benèfics o en franqueig de correu aeri.

Disciplines

Sota el terme filatèlia s'engloben diverses disciplines i modalitats de col·leccionisme:

• Filatèlia tècnica. Consisteix en l'estudi i documentació del procés de disseny, creació i impressió del segell.
• Història postal. Utilització del segell sobre peça, períodes d'ús, anul·lacions i marques complementàries.
• Història del correu. Decrets, disposicions i documents relatius a l'organització i funcionament del correu.
• Prefilatèlia. Correu i marques emprades abans de l'aparició del segell.
• Filatèlia temàtica. Orientada al col·leccionisme del motiu representat en el segell.
• Països. Col·leccionisme especialitzat en les emissions d'un determinat país o territori.

Criteris de col·lecció

Quan es vol iniciar una col·lecció de segells, hi ha uns 250.000 segells tipus, així que per tal de limitar la col·lecció molta gent la limita per alguns dels següents criteris:

• Geogràfic: quin país
• Cronològic: sobre segells espanyols s'apliquen dos criteris de forma generalitzada :
  • El posat en circulació abans de 1950
  • El posat en circulació després de 1950
  • Des del regnat de Joan Carles I, novembre de 1975.
• Per l'ús postal: urgents, correu aeri, segells de tasa, segells de telègrafs, segells benèfics, segells de correu submarí, etc.
• Pel seu origen: oficials, segells carlistes o altres faccions o grups en el govern
• Per la seva finalitat: ordinaris, commemoratius, amb sobretaxa
• Pel seu estat: nous i usats
• Per la seva emissió
• Errors i varietats
• Vinyetes: publicitat, finalitat política
• Timbres fiscales
• Segells urgents
• Segells perforats
• Impost de guerra
• Targetes i sobres

Curiositats

• Encara que generalment s'accepta que Sir Rowland Hill, administrador postal anglès, va ser l'inventor del segell, les primeres mostres adhesives van ser impreses en 1834 per James Chalmers, de Dundee (Escòcia)
• Els segells del Regne Unit mai han portat el nom del país, només l'efígie del sobirà. El primer que va incorporar una il·lustració addicional va ser el commemoratiu de Wembley, emès el 23 d'abril de 1924
• Cap segell dels Estats Units porta l'efígie d'una persona viva, encara que molts nord-americans han estat honrats en vida i han aparegut en els segells d'altres països. L'única excepció va ser el setembre de 1861, amb l'emissió que representa Jefferson Davis, únic president dels Estats Confederats d'Amèrica
• Encara que són les formes que més abunden, no tots els segells són quadrats o rectangulars. N'hi ha romboïdals, triangulars i fins i tot circulars, ovals, hexagonals, octogonals i de formes irregulars
• El segell més gran que es coneix va ser emès per la Xina el 1913. Era de correu urgent i mesurava 24,8 cm x 7 cm
• El segell més petit va ser emès per l'estat de Bolívar (1863-1866), part dels aleshores anomenats Estats Units de Colòmbia. Mesurava 8 mm × 9,5 mm
• El segell més valuós del món és el 3 Skilling groc de Suècia de 1855. El 1996 es va vendre per 2.600.000 francs suïssos (més de 2 milions de dòlars americans). Pel seu pes, és l'objecte més car del món, ja que va costar prop de 71 milions de dòlars per gram.
• L'error més famós i valuós en un segell dels Estats Units és el Inverted Jenny i va ocórrer en l'exemplar d'un timbre de correu aeri posat a la venda el 14 de maig de 1918 amb la figura d'un avió invertit. El col·leccionista W. T. Robey va comprar una fulla que va ser venuda a un comerciant per US $ 15.000. Aquest la va vendre al seu torn a un altre col·leccionista per US $ 20.000. El 1979 un bloc de 4 segells de la fulla es va vendre en US $ 500.000. Més recentment, es van assolir valors de 750.000 dòlars per un sol exemplar
• El segell més curiós del món és probablement un que va emetre Bhutan i que en realitat és un petit disc musical que reprodueix l'himne nacional del país
• Quant a materials diferents del paper, Portugal va emetre el 2007 un segell realitzat en suro, igual que Equador, que ho va fer el 2009
• Fins a 1850, quan van començar a emetre segells nacionals, les ciutats suïsses usaven els seus propis segells. Les cartes locals en portaven només un; les dirigides a altres ciutats, dos.

Bibliografia complementària

• Pastor, Antonio Jerez. Sellos de España: Indice temático 2005 (en castellà). Editorial Verbum, 2007-11-01. ISBN 978-84-7962-787-4. 
• Sefi, Alexander J. An Introduction to Advanced Philately: With Special Reference to Typical Methods of Stamp Production (en anglès). Rowley and Rowley, 1924. 
• Sutton, R.J.. The stamp collector's encyclopaedia. [New York] : Philosophical Library, 1966. ISBN 978-0-517-08024-5. 
• Williams, L. N.; Williams, L. N.. Fundamentals of philately. Rev. ed.. State College, Pa: American Philatelic Society, 1990. ISBN 978-0-933580-13-8. 

Enllaços externs

• Federació Catalana de Societats Filatèliques (català)
• Segellets, bloc sobre segells i filatèlia (català)
• Els segells d'en Petrus (català)