Filipino

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaFilipino
Tipus llengua VSO
Parlants
Parlants nadius 90.000.000
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües austronèsies
llengües malaiopolinèsies
llengües borneo-filipines
llengües filipines
llengües grans filipines centrals
llengües filipines centrals
tagal
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Commission on the Filipino Language i Sentro ng Wikang Filipino
Codis
ISO 639-1 fl
ISO 639-2 fil
ISO 639-3 fil
Glottolog fili1244
IETF fil
Modifica dades a Wikidata

El filipino és la forma estàndard de la llengua tagàlog[1] i la "llengua nacional" de Filipines,[2] on és cooficial conjuntament amb l'anglès.[3] El 2007, el tagàlog era la primera llengua de 28 milions de persones,[4] més o menys un terç de la població filipina, mentre que 45 milions parlaven filipino com a segona llengua.[5] El filipino és una de les 185 llengües que es parlen a les Filipines, segons l'Ethnologue.[6] El filipino és definit oficialment per la Comissió de la llengua filipina (KWF) com "la llengua nativa, parlada i escrita, a Metro Manila, la Regió Capital Nacional, i altres centres urbans de l'arxipèlag".[7] El filipino és una llengua pluricèntrica.[8] De fet, s'han observat "varietats emergents del filipino que es desvien de les normes gramaticals del tagàlog" a Davao[9] i a Cebu,[10] que, juntament amb Metro Manila, són les tres àrees metropolitanes més grans de les Filipines. En realitat, tanmateix, el filipino també ha estat descrit com "simple tagàlog en la sintaxi i la gramàtica, sense cap element gramatical ni lèxic procedent de... altres llengües principals de Filipines",[11] i com, "essencialment, una versió formal del tagàlog".[12] A la major part dels contexts, 'filipino' funciona com una denominació alternativa de la llengua tagàlog,[13][14] o com el nom del dialecte tagàlog de Metro Manila.[15][16][17]

Referències[modifica]

  1. «Filipino and Tagalog, Not So Simple», 24-04-2007. [Consulta: 22 maig 2014].
  2. Constitution of the Philippines 1987, Article XIV, Section 6
  3. Constitution of the Philippines 1987, Article XIV, Section 7
  4. Världens 100 största språk 2007. Nationalencyklopedin, 2007. 
  5. Plantilla:E17
  6. «Philippines».
  7. ; Cubar, Ernesto H.; Buenaobra, Nita P.; Gonzalez, Andrew B.; Hornedo, Florentino H.«Resolusyon Blg 92-1» (en tagalog), 13-05-1992. [Consulta: 22 maig 2014]. «Ito ay ang katutubong wika, pasalita at pasulat, sa Metro Manila, ang Pambansang Punong Rehiyon, at sa iba pang sentrong urban sa arkipelago, na ginagamit bilang.»
  8. Commission on the Filipino Language Act 1991, Section 2
  9. Rubrico 2012, p. 1
  10. «Tagalog / Pilipino / Filipino: Do they differ?». Northern Territory University, 22-08-2000. [Consulta: 22 maig 2014].
  11. «New center to document Philippine dialects». Philippine Daily Inquirer, 18-06-2007.
  12. Patke 2010, p. 71
  13. Manipon 2013, p. 1: "El reanomenament del tagàlog com a filipino és per a ús nacional i internacional, exactament igual com el castellà, una de les llengües d'Espanya, esdevé anomenat espanyol a tot el món com la llengua nacional d'Espanya".
  14. Paz 2008, p. 1: "El filipino és la llengua nacional de les Filipines, basada en el tagàlog. La nova Constitució del 1987 reanomena l'idioma 'filipino'".
  15. Tabbada 2005, p. 31: "De fet, parla local de Metro Manila i filipino són sinònims de pilipino, la mateixa llengua nacional com era inicialment, que es basava en gran part en el tagàlog".
  16. Kaplan 2003, p. 73: "L'Institut de la Llengua Nacional continua treballant en l'estandardisació, traducció, recerca i elaboració lexicogràfica. Hi hagué, tanmateix, guerres lingüístiques dins de l'INL (i també al Congrés i als tribunals) entre els puristes i els antipuristes, i entre proponents de tagàlog de Manila (filipino) i de pilipino".
  17. Rubrico 2012, p. 1: "El filipino, la llengua franca nacional de les Filipines, és percebut com el tagàlog de Metro Manila que s'ha estès per tot el país mitjançant els mitjans, les pel·lícules locals i les institucions educatives".