Filippo Gherardesca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFilippo Gherardesca
Biografia
Naixement 1738
Pistoia
Mort 1808 (69/70 anys)
Pisa
Activitat
Ocupació Compositor i pianista
Gènere artístic Òpera
Instrument Piano
Modifica les dades a Wikidata

Filippo Gherardesca o Gherardeschi (Pistoia, 11 d'octubre, 1738 - Pisa, 18 de juny,1808) va ser un compositor italià.

Biografia[modifica]

Provinent d'una família de músics, Gherardesca va estudiar música des de 1756 a 1761 a Bolonya sota la tutela del Pare Martini. El 1761 es va convertir en membre de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya. El 1763 va ser nomenat mestre de capella a Volterra i poc després va accedir a organista a la catedral de Pisa. El 1770 va ser director de la capella de la catedral de Pistoia, però només per un període limitat, en sortir del lloc en favor del seu germà Domenico.

El 1783 va ser nomenat mestre de concerts i professor de música a la cort del Gran Duc de la Toscana Leopold II. Finalment, el 1785 va exercir com a mestre de cor a l'església de Santo Stefano a Pisa.

De la seva família es recorda, en particular, el seu nebot Giuseppe Gherardeschi, organista i mestre de cor de la catedral de Pistoia.

Estil[modifica]

Un gran admirador de Johann Sebastian Bach, componia sobretot música sacra, però sense imitar bé el vell estil del seu mestre o de l'escola de Bolonya. Va escriure com a mínim 26 misses, himnes, salms i altres obres sagrades. El 1803, en memòria de la mort del primer governant del Regne d'Etrúria, Lluís I de Borbó, va compondre una Gran Missa de Rèquiem.

Pel que fa, però, a l'àmbit operístic, Gherardesca va compondre set òperes, representades sobretot a la Toscana. El 1767 va col·laborar amb Florian Leopold Gassmann en la redacció de l'òpera La contessina (l'òpera més coneguda del compositor alemany), en la qual va col·locar alguna de les seves àries.

Òperes[modifica]