Filipstadita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralFilipstadita
Fórmula química (Sb0,5Fe0,5)Mn2O4
Epònim Filipstad i lloc de descobriment
Localitat tipus Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed. IV/B.05
Dana 7.2.13.1
Heys 7.19.6
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Estructura cristal·lina a = 25,9300Å; b = 25,9300Å; c = 25,9300Å;
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla marró
Propietats òptiques biaxial
Dispersió òptica r > v forta
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1987-010
Any d'aprovació 1988
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La filipstadita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom de Filipstad, ciutat sueca propera a la zona minera de Långban, on va ser descoberta.

Característiques[modifica]

La filipstadita és un òxid de fórmula química (Sb0,5Fe0,5)Mn2O4. Químicament està relacionada amb la melanostibita. Cristal·litza en el sistema isomètric. Forma cristalls de pseudooctaèdrics, d'uns 200μm, modificats per cares pseudododecaèdriques i pseudocubs. També es troba en forma de sobrecreixements en jacobsita o hausmannita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la filipstadita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en jaciments de ferro i manganès metamorfosejats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: jacobsita, ingersonita, calcita, antimoni natiu, hausmannita, forsterita, flogopita, calcita, coure, hedifana o svabita.[2] Va ser descoberta l'any 1988 a la mina Jakobsberg, a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia), l'únic indret on se n'ha trobat.

Referències[modifica]

  1. «Filipstadite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Filipstadite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 abril 2016].