Filles de Sant Josep
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Emblema de la congregació | |
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Religioses Filles de Sant Josep |
| Sigles | F.S.J. |
| Altres noms | Butinyanes, Filles de Sant Josep |
| Objectiu | Assistència i formació a joves treballadores |
| Fundació | 13 de febrer de 1875, Calella per servent de Déu Francesc Xavier Butinyà i Hospital |
| Patrons | Sant Josep de Natzaret |
| Branques i reformes | Fundada a partir de les Serventes de Sant Josep |
| Primera fundació | Calella, 1875 |
| Fundacions a terres de parla catalana | Girona (1876, casa mare) |
| Lloc web | http://www.hijasdesanjose.org |
Les Filles de Sant Josep, també conegudes popularment com a monges butinyanes o josefines, són una congregació religiosa catòlica, institut de perfecció de l'Església catòlica, fundada el 1875 per Francesc Butinyà. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles F.S.J..
Història[modifica]
Enmig del procés d'industrialització de l'economia catalana i de la resta d'Europa, es va donar l'empobriment de les dones de les classes socials menys afavorides. Francesc Butinyà i Hospital era un prevere jesuïta que es va preocupar per les condicions de vida dels treballadors pobres i especialment de les dones. Volia, a més, que el treball a les indústries es pogués harmonitzar amb la vida cristiana i va pensar de fundar una congregació religiosa.
Francesc Butinyà va organitzar una comunitat amb quatre germanes a Calella: Maria Gri i Serra, Maria Comas i Suriñach, Dolors Ros i Rigau, i Dolors Roca i Sitjar, que començaren a viure en comunitat el 13 de febrer de 1875 i que continuava l'experiència que ell mateix havia iniciat a Salamanca un any abans amb fundar, amb Bonifacia Rodríguez Castro, la congregació religiosa de les Serventes de Sant Josep, amb objectius similars d'assistència a les dones. Les germanes s'anomenaven a si mateixes "treballadores cristianes" i van començar a viure com a religioses compaginant-ho amb el treball en un taller de mitges que van obrir. Hi treballaven altres joves que, així, aprenien un ofici.
Poc després va obrir un nou taller a Girona, l'1 d'agost de 1876, a la casa dels jesuïtes. El 1877, Maria Isabel Maranges, per voluntat de Francesc Butinyà, va esdevenir la primera superiora general de les Filles de Sant Josep.
Carisma, activitats i difusió[modifica]
Francesc Butinyà es va inspirar en imitar Jesús, l'obrer de Natzaret que, encarnat, vivia al si de la seva família i treballava, dignificant així el treball. Per tant, el treball és el mitjà per arribar a la santificació. Les josefines volen arribar-hi lligant l'oració amb el treball, són religioses obreres i tenen com a patró Jesús Obrer.
La congregació de les Filles de Sant Josep està present a més de deu països: Angola, Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Espanya, Estats Units, Guatemala, Mèxic, Paraguai, Uruguai, i s'estructura amb una cúria general, províncies (Catalunya, Castella, Amèrica Centre Nord, Amèrica del Sud), viceprovíncies (Brasil, Andes), delegacions (Angola) i comunitats. La cúria general és a Madrid i casa mare on reposen les restes mortals de Francesc Butinyà és a la ciutat de Girona
Vegeu també[modifica]
- Francesc Xavier Butinyà i Hospital, fundador de la Congregació
- Josep Maria Vilaseca i Aguilera, fundador l'any 1872 de la Congregació de Germanes Josefines a Mèxic