Fills del Cor de Maria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Claretians
091015-Ausa 046b.JPG
Escut dels claretians (Cor de Maria travessat, amb Sant Miquel), a la casa mare de l'orde
Congregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Santa Maria Verge
Nom oficial llatí Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis
Sigles C.M.F
Altres noms Missioners Claretians, cordimarians
Hàbit No n'usen: el del clergat del lloc
Lema Surrexerunt filii eius et beatissimam predicaverunt (S'aixecaren els seus fills i l'anomenaren felicíssima)
Tipus Congregació clerical masculina
Objectius principals Organització de missions, educació i apostolat mitjançant publicacions
Fundació 16 de juliol de 1849, Vic per Sant Antoni Maria Claret, Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró
Aprovat per Pius IX, en 1860 (1859, aprovació civil)
Constitucions Per Antoni Maria Claret, aprovades l'11 de febrer de 1870
Patrons Mare de Déu i Sant Miquel
Supressió A Espanya, suprimida entre 1868 i 1875
Branques i reformes Branca femenina (Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes), 1851
Primera fundació Vic (Casa Missió d'Exercicis, al Convent de la Mercè i, després, en una seu nova al mateix lloc), 1849
Fundacions destacades Segòvia (1861), Xile (1870), Xina (1929)
Fundacions a terres de parla catalana Col·legis Claret (a Barcelona, Sabadell, Valls, València, etc.)
Persones destacades Francesc Crusats i Franch, Pere Marcer i Cuscó, Manuel Esqué i Montseny, Mariano Avellana Lasierra, Étienne Marcellin Granier-Blanc, Màrtirs de Barbastre, Pere Voltas i Montserrat, Pere Casaldàliga i Pla
Lloc web http://www.claret.org

Els claretians són l'orde religiós catòlic dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves. Aquest orde religiós disposa de parròquies, escoles, missions, editorials, mitjans de comunicació,... amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Està estesa pels quatre continents.

Història[modifica]

La política anticlerical dominant a Espanya durant la primera meitat del segle xix (amb la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal o les mesures de Baldomero Espartero i Leopoldo O'Donnell van provocar en el clergat una revifalla dels corrents missioners i catequètics, orientats a donar a conèixer la fe cristiana entre el poble. En aquesta línia, Antoni Maria Claret (1807-1870) va començar a predicar a pobles de Catalunya i Canàries.

Per arribar a més llocs, va pensar de fundar una congregació amb el mateix objectiu: el 16 de juliol de 1849, juntament amb Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró, va constituir-se la congregació, posada sota la protecció del Sagrat Cor de Maria.[1] Quan l'any següent va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, Claret hagué de deixar la direcció de la congregació. A partir de 1858, quan Josep Xifré i Mussach, un dels cofundadors, se'n va fer càrrec, l'institut va tenir una gran expansió.[2]

El decret d'aprovació pontifici va arribr el 29 d'octubre de 1860, i les constitucions van ser aprovades ad experimentum el 22 de desembre de 1865 i definitivament l'11 de febrer de 1870. El 21 d'octubre del 2017 a la Sagrada Familia es va fer una beatificació de 109 màrtirs claretians.

Activitats i difusió[modifica]

Els claretians organitzen missions d'apostolat, tant entre creients, en el mateix país, com entre no creients, en altres terres; a més tenen diverses escoles per a l'ensenyament dels joves i fan publicacions de caràcter religiós.

Avui són presents a 60 estats d'arreu del món, a Europa:

Hi ha 435 membres a Espanya

52 membres a Portugal

25 membres a França

13 membres al Regne unit

37 membres a Alemanya

72 membres a Itàlia

50 membres a Polònia

3 membres a República Txeca

5 membres a Suissa

3 membres a Eslovènia

14 membres a Rússia.

A Amèrica:

20 membres al Canadà

105 membres als Estats Units

59 membres a Mèxic

Entre Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua, Costa Rica i Panamà n'hi ha 134 membres

Entre Colòmbia i Veneçuela n'hi ha 134 membres

Entre Colombia i Equador n'hi ha 54 membres

A Brasil 120 membres

Entre Perú i Bolivia 93 membres

A Àfrica:

209 mambres a Nigèria

48 mambres a Guinea Equatorial

11 membres a Costa d'Ivori

10 membres a Ghana

81 membres al Camerun

12 membres a Gabon

11 memres a Angola

75 membres a la República del Congo

22 membres a Uganda

19 membres a Kènia

26 membres a Tanzània

10 membres a Moçambic

6 mambres a Zimbaue

2 membres a Sud-àfrica

Austràlia

Àsia:

513 membres a India

103 membres a Filipinas

102 membres a Indonèsia

Entre Corea del Sur i Japó 34 membres

6 membres a Taiwan

8 membres a la Xina

17 a Timor Oriental

43 a Sri Lanka

Al final de 2005, n'hi havia 441 cases i 3.124 religiosos, dels quals 2.114 eren sacerdots.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Santacana i Trilla, Lleonard; Codina i Plensa, Josep M. «Cent anys de presència claretiana a Cervera». Miscel·lània cerverina, Núm.: 5, 1987. ISSN: 2385-426X [Consulta: 19 agost 2016].
  2. Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josepé Xifré i Mussach». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 139-144. ISBN 84-398-0654-X. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fills del Cor de Maria Modifica l'enllaç a Wikidata