Filoctetes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de Filoctetes en un gerro (Museu del Louvre).

Filoctetes (en grec antic Φιλοκτήτης) va ser un heroi grec, fill de Peant i de Demonassa (o de Metone).

Company d'Heracles, aquest li confià l'arc i les fletxes abans de morir i li féu jurar que no revelaria a ningú el lloc on descansarien les seues cendres. Tot seguit, Filoctetes encengué la pira de l'heroi. Tanmateix, davant la insistència amb què li ho pregaren, al final s'encaminà al cim de l'Eta i amb un senyal deixà entendre que allà hi havia la tomba i les armes d'Hèracles. Més endavant s'embarcà al front de set naus, segons el catàleg de les naus, com a antic pretendent d'Helena, i va prendre aquestes armes per anar a la guerra de Troia, però a Tènedos es clavà al peu una de les fletxes enverinades, o també s'explica que li picà una serp verinosa, (diuen que com a càstig per haver faltat a la paraula donada) i els companys el van abandonar a l'illa de Lemnos mentre es curava. Hi ha diverses versions sobre el fet de què abandonessin Filoctetes a l'illa de Lemnos. Una diu que la ferida li feia tanta pudor que era insuportable. O bé que els crits que donava l'heroi i que no podia reprimir, torbaven el silenci necessari per oferir els sacrificis, i per això el van deixar sol. L'instigador de l'abandó acostuma a ser Odisseu. Una altra tradició deia que els grecs havien deixat Filoctetes a l'illa perquè pogués curar-se la ferida, ja que a Lemnos hi havia un culte a Hefest, els sacerdots del qual podien guarir les picades de serp. Aquesta versió diu que Filoctetes s'hauria curat i així s'hauria incorporat als exèrcits grecs contra Troia.

Al cap de deu anys, com que l'endeví Helen, fill de Príam, que havia marxat de Troia i havia estat fet presoner dels grecs, havia dit que Troia no podia ser presa sense les fletxes d'Heracles, varen anar Odisseu amb Diomedes, segons Eurípides, o amb Neoptòlem, segons Sòfocles, a cercar-lo i el portaren a la Tròade, on fou guarit per Macàon (o pel seu germà Podaliri) i pogué participar en els combats. La més destacada de les seues víctimes fou Paris.

Una vegada caiguda Troia, Filoctetes va tornar a la seva terra. A l'Odissea es troba a la llista d'herois privilegiats que havien tornat fàcilment a la seva pàtria. però hi ha llegendes posteriors que expliquen altres aventures de Filoctetes, en les quals hauria anat a parar al sud d'Itàlia, a la regió de Crotona, on hauria fundat nombroses ciutats, com ara Petèlia o Macalla, on va consagrar a Apol·lo les fletxes d'Hèracles. Va morir lluitant a favor dels rodis que havien vingut guiats per Tlepòlem i eren atacats pels habitants del lloc. La seva tomba s'ensenyava a molts llocs, i també a Macalla.[1]

Música[modifica | modifica el codi]

El compositor alemany Hugo Ruter (1859-1949) posa música d'escena a aquesta obra de Sòfocles.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 201-202. ISBN 9788496061972. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 988 (ISBN 84 239-4552-9)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 95-96 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filoctetes Modifica l'enllaç a Wikidata