Filomela

Filomela

Filomela i Procne (obra d'Elizabeth Jane Gardner).
Tipus	personatge de la mitologia grega
Dades
Gènere	femení
Família
Mare	Zeuxipe
Pare	Pandíon
Germans	Procne

Filomela (en grec antic Φιλομήλα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa atenenca, filla de Pandíon, rei d'Atenes, i de la nimfa Zeuxipe.

Va esclatar una guerra entre Pandíon i el seu veí Làbdac, el rei de Tebes, per una disputa de fronteres. Pandíon va demanar ajuda a Tereu, rei de Tràcia i fill d'Ares, i amb el seu suport va obtenir la victòria. Llavors va donar al seu aliat la mà de la seva filla Procne, germana de Filomela, i ben aviat van tenir un fill, Itis. Procne, desitjant veure sa germana, envià el seu marit a cercar-la. Però Tereu, encès de passió per Filomela, durant el viatge de tornada al seu regne la portà a una casa apartada i la violà. Després, perquè no pogués parlar, li tallà la llengua i la deixà allà tancada. Filomela brodà en un mocador la seua història i aconseguí fer-lo arribar a Procne, que va decidir venjar la seva germana. Per això va matar el seu propi fill, Itis, el va fer bullir i li va donar per menjar a Tereu, sense que ell ho sabés. Després va fugir amb Filomela. Quan Tereu va descobrir el fet, va agafar una destral i les va perseguir. Les va trobar a Daulis, a la Fòcida, i les germanes, espantades, van demanar als déus que les salvessin. Compadits, les van transformar en ocells, Procne en rossinyol i Filomela en oreneta. Tereu va ser transformat en una puput.

Hi ha variants que diuen que la dona de Tereu era Filomela i invertia el paper amb la seva germana. Els poetes romans, generalment diuen que Filomela es convertí en rossinyol i Procne en oreneta. Aquesta variant es relaciona amb l'etimologia de Filomela, que evoca la idea de la música.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 96. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filomela