Fineu (pare de Pandíon)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.

Representació de fineu i les harpies

La seva llegenda presenta nombroses variants. La més coneguda diu que Fineu posseïa dots d'endeví, i va preferir viure molts anys a canvi dels seus ulls, i per això s'havia tornat cec, i el Sol, indignat, li havia enviat les Harpies, uns genis alats que el turmentaven de moltes maneres, robant-li els aliments o embrutant-los quan volia menjar. El seu càstig tenia també una altra explicació: abusant dels seu dots d'endeví, va revelar als homes les intencions dels déus. També es deia que havia indicat a Frixos el camí de la Còlquida, i als fills de Frixos la ruta que els havia de conduir cap a Grècia, fent caure damunt seu, així la còlera dels déus.

Quan els argonautes van sortir d'expedició cap a la Còlquida van anar a demanar indicacions a Fineu sobre el camí que havien de seguir. Fineu va dir que els ajudaria, però només si l'alliberaven de les Harpies. Els dos fills de Bòreas, Càlais i Zetes, van perseguir els monstres i els van matar.

Una altra llegenda, independent de l'anterior, diu que es casà amb Cleòpatra, filla de Bòreas, i tingué dos fills, Plexip i Pandíon. Més endavant, però, la repudià per casar-se amb Idea, la filla de Dàrdan. Però Idea, gelosa dels seus fillastres, els acusà d'haver-la volgut forçar. Fineu, creient la seva paraula, els va treure els ulls. Quan els argonautes van ser a la cort de Fineu, els fills de Bòreas i germans de Cleòpatra van venjar-se d'ell cegant-lo. Mentrestant Asclepi va tornar la vista als nois, i per això Zeus el va castigar fulminant-lo amb el llamp.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 204. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fineu (pare de Pandíon) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 96-97. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461