Fisostigmina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacFisostigmina
Physostigmine Structural Formulae.png
Malaltia objecte glaucoma
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Codi ATC V03AB19 i S01EB05
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₅H₂₁N₃O₂
Massa molecular 275,163377 unitats de massa atòmica
Identificadors
Número CAS 57-47-6
PubChem (SID) 5983
IUPHAR/BPS 6598
DrugBank 00981
ChemSpider 5763
UNII 9U1VM840SP
KEGG D00196
ChEBI 27953 i 26108
ChEMBL CHEMBL94
AEPQ 100.000.302
Modifica dades a Wikidata

La fisostigmina, també coneguda com a eserina, és un alcaloide indòlic natural extret de la fava de Calabar (Physostigma venenosum). Actua com un anticolinesteràsic i parasimpaticomimètic i com a tal té acció colinèrgica, i antagònic de l'atropina i l'escopolamina. La fisostigmina també estimula indirectament els receptors tant nicotínics com muscarínics. El producte químic es va sintetitzar per primera vegada el 1935 pels químics Percy Lavon Julian i Josef Pikl. Actualment també es pot obtenir de cultius de Streptomyces griseofuscus

S'ha utilitzat com a miòtic, sialagog i antiespasmòdic. En forma de salicilat o, més rarament, de sulfat, és usada en el tractament del glaucoma. Per via parenteral s'ha emprat en el tractament de l'atonia intestinal postoperatòria, en algunes retencions urinàries i en la intoxicació per drogues curaritzants. Actualment s'està investigant el seu ús per al tractament d'Alzheimer, car en aquesta malaltia hi ha un dèficit colinèrgic del sistema nerviós central amb baixa concentració de acetilcolinesterasa. Alguns dels seus derivats han estat utilitzats en el tractament de miastènia gravis.

Se l'ha de considerar un potent verí i la intoxicació deguda a fisostigmina provoca una crisi colinèrgica amb asfíxia, convulsions, asistòlia i, en els casos greus, fins i tot la mort.