Fissura anal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaFissura anal
Anal fissure 2.jpg
Una fissura anal
Tipus anal disease Tradueix
Especialitat gastroenterologia
Classificació
CIM-10 K60.0-K60.2
CIM-9 565.0
CIAP D95
Recursos externs
DiseasesDB 673
MedlinePlus 001130
eMedicine med/3532 ped/2938 emerg/495
MeSH D005401
UMLS CUI C0016167 i C0016167
Modifica les dades a Wikidata

Una fissura anal és una ruptura o esquinçament en la pell del canal anal. Les fissures anals poden ser vistos pel sagnat anal brillant de color vermell en el paper higiènic, de vegades en el bany. Si és aguda sol causar dolor anal intens després de defecar,[1] però si és crònica el dolor sol ser de menys intensitat. Les fissures anals generalment s'estenen des de l'orifici anal i es troben normalment en la línia mitjana posterior, probablement a causa de la que la paret anal en aquest lloc és més feble. La fissura pot ser de superficial a profunda, de vegades fins al múscul de l'esfínter subjacent.

Causes i clínica[modifica]

La majoria són causades per l'estirament de la mucosa anal més enllà de la seva capacitat.

Les fissures anals superficials o poc profundes s'assemblen molt a un tall fi, i poden ser difícils de detectar en la inspecció visual, en general, s'autocuren en un parell de setmanes. No obstant això, algunes fissures anals es tornen cròniques i profundes i no es curen. La causa més comuna de la no curació són els espasmes dels músculs de l'esfínter anal intern a causa del dolor en la defecació que es tradueix en l'alteració del subministrament de sang a la mucosa anal, la qual cosa estableix un cercle viciós dolor-espasme-dolor que impedeix la curació de la fissura i es cronifica.

Tractament[modifica]

Es recomana inicialment els mètodes no-quirúrgics per a les fissures anals agudes i cròniques.[2][3] Aquestes mesures inclouen banys calents de seient, anestèsics tòpics, alt contingut de fibra en la dieta i laxants per tal d'estovar la femta.[4][5][6]

El següent pas[6] seria l'administració tòpica, en forma de pomada, de nitroglicerina o de blocadors dels canals de calci (nifedipina), o la injecció de toxina botulínica en l'esfínter anal.[7]

Si amb les mesures anteriors no es resol, se sol recórrer al tractament quirúrgic: amb anestèsia raquídia o bé general, es practica una esfinterotomia lateral, fent una petita incisió al múscul de l'esfínter anal intern. L'operació te com a objectiu disminuir els espasmes de l'esfínter i d'aquesta manera restablir el subministrament normal de sang a la mucosa anal.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fissura anal
  1. Gott, M. D.; Peter, H. «New Therapy Coming for Anal Fissures». The Fresno Bee. McClatchy Co [[[Fresno, CA]]], 05-03-1998.
  2. Nelson, R. «Non-surgical Therapy for Anal Fissure». Cochrane Database of Systematic Reviews, 4, 2006. PMID: 17054170. CD003431.
  3. Haq., Z.; Rahman, M.; Chowdhury, R.; Baten, M.; Khatun, M. «Chemical Sphincterotomy—First Line of Treatment for Chronic Anal Fissure». Mymensingh Medical Journal, 14, 1, 2005, pàg. 88–90. PMID: 15695964.
  4. «Anal Fissure - Treatment Overview». WebMD. [Consulta: 27 setembre 2011].
  5. Poritz, Lisa Susan. «Anal Fissure Treatment & Management». Medscape. [Consulta: 27 setembre 2011].
  6. 6,0 6,1 Alonso-Coello, Pablo i cols. «Guía de práctica clínica sobre el manejo de las hemorroides y la fisura anal (actualización 2007)». Elsevier, 2008.
  7. Shao, WJ; Li, GC, Zhang, ZK «Systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials comparing botulinum toxin injection with lateral internal sphincterotomy for chronic anal fissure.». International journal of colorectal disease, 24, 9, 2009 Sep, pàg. 995–1000. PMID: 19266207.