Fitònim

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Bufassa, cardalloba, cardiga, cardigàs, cardot gros, carnera borda i pet d'ase són, entre d'altres, els diversos fitònims en català per denominar l'espècie Onopordum acanthium L.

Un fitònim és el nom d'una planta. Aquest terme prové del grec: la forma prefixada fit- del mot phytón, ‘planta’ i la forma sufixada -ònim del mot ónyma, ‘nom’.[1]

El conjunt de fitònims, doncs, forma la fitonímia, és a dir, la nomenclatura taxonòmica botànica, i el seu estudi comporta la fitologia, o botànica, rama de la biologia que s'ocupa de l'estudi de les plantes.

Un fitònim, tot i ser un mot comú originalment, ha desenvolupat formes pròpies en les cultures al llarg de la història.

Referències[modifica]

  1. «Diccionari de la llengua catalana (fitònim)». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 18 abril 2019].
  2. Bajo Pérez, Elena. El nombre propio en español (en castellà). 102. 1a ed.. Madrid: Arco Libros, 2008, p. 42-43 (Cuadernos de lengua española). ISBN 978-84-7635-747-7 [Consulta: 18 abril 2019]. 
  3. 3,0 3,1 Torres Fornes, Cayetano. Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe (en castellà). 1a ed.. València: Tipografía Moderna Miguel Gimeno, 1903, p. 218-219 [Consulta: 18 abril 2019]. 
  4. Salcedo y Loayza, Domingo. Relación de la vida, muerte y milagros del V. Mos. Fr. Hieronimo Simón (en castellà). Segorbe: Felipe Mey, 1614, p. 195 [Consulta: 18 abril 2019]. 
  5. Turull, Albert. Particularitats Fonètiques a la Toponímia de la Regió de LLeida. 1a ed.. València: Universitat de València, 2002, p. 882-883 (Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes 2001). ISBN 84-37-05443-5 [Consulta: 18 abril 2019]. 
  6. «Cognoms de la població». Idescat. [Consulta: 18 abril 2019].
  7. Llull Martí, Antoni. Fitònims col·lectius catalans amb els sufixos -et/-eda (o -eta) i -ós/-osa esdevinguts llinatges. 1a ed.. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2013, p. 125-138 (XXIV Jornada d'Antroponímia i Toponímia 2011) [Consulta: 18 abril 2019].