Fitoteràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nombre d'escrits de recerca llistats a PubMed de 1990 a 2007 que contenen la paraula "phytotherapy." (fitoteràpia)

La fitoteràpia és l'estudi de l'ús d'extractes d'origen natural com a medicines o agents promotors de la salut.

La tradicional fitoteràpia es veu com una "medicina alternativa" per gran part de la medicina occidental, encara que els efectes de moltes substàncies que es troben en les plantes tenen evidència científica.

Punts a considerar en la fitoteràpia[modifica | modifica el codi]

Estandardització[modifica | modifica el codi]

En la medicina herbal, l'estandardització es refereix a proporcionar material processat de plantes que tingui una concentració específica d'un marcador constituent específic. De vegades es desconeix el constituent important. Per exemple en l'hipèric perfoliat (Herba de Sant Joan) sovint s'estandarditza com el constituent antiviral hipericina, el qual actualment se sap que és l'ingredient actiu per a ús com antidepressiu. Altres companyies estandarditzen la hiperforina o tots dos, però hi deu haver 24 possibles constituents. L'estandardització encara no està estandarditzada.[1]

Qualitat[modifica | modifica el codi]

La qualitat de les drogues en cru de les plantes depèn de molts factors, incloent la variabilitat de l'espècie o espècies de les plantes usades, les condicions del seu creixement i el calendari de la collita, processat i condicions d'emmagatzematge. En alguns casos els factors organolèptics també marquen la qualitat.

Seguretat[modifica | modifica el codi]

Un gran nombre de plantes poden causar efectes adversos.[2] Tals herbes, com passa en la medicina xinesa tradicional, es fan servir en petites dosis dins una fórmula herbal.

Encara més l'adulteració, formulació inapropiada o la manca de comprensió de les interaccions entre les plantes pot portar a reaccions adverses que poden amenaçar la vida o ser letals[3] Es necessiten les adequades proves clíniques doble cec per determinar la seguretat de cada planta abans de recomanar el seu ús medicinal.[4] Encara que molts consumidors creuen que la fitoteràpia és segura pel fet de ser productes "naturals" poden haver interaccions amb els medicaments sintètics que poden causar toxicitat en el pacient.[5]

Les plantes del gènere Ephedra tenen efectes secundaris no desitjats com mal de cap, insomni o fins i tot ser mortal.[6]

Les plantes medicinals però també verinoses, tenen una regulació legal especial, de vegades n'està prohibida la venda, inclouen:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fitoteràpia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Alan Tillotson Growth, Maturity, Quality
  2. Talalay P. and Talalay P., "The Importance of Using Scientific Principles in the Development of Medicinal Agents from Plants", Academic Medicine, 2001, 76, 3, p238.
  3. Elvin-Lewis, M.. «Should we be concerned about herbal remedies». Journal of Ethnopharmacology, vol. 75, 2-3, 2001, pàg. 141–164. DOI: 10.1016/S0378-8741(00)00394-9. PMID: 11297844.
  4. Vickers AJ. «Which botanicals or other unconventional anticancer agents should we take to clinical trial?». J Soc Integr Oncol, vol. 5, 3, 2007, pàg. 125–9. DOI: 10.2310/7200.2007.011. PMC: 2590766. PMID: 17761132.
  5. Ernst E. «Herbal medicines: balancing benefits and risks». Novartis Found. Symp., vol. 282, 2007, pàg. 154–67; discussion 167–72, 212–8. DOI: 10.1002/9780470319444.ch11. PMID: 17913230.
  6. Ephedra information from Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. Accessed April 11, 2007.