Flamenc (neerlandès)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Flamenc».
Extensió del dialecte flamenc

Flamenc (en neerlandès Vlaams) és una denominació equívoca de la llengua neerlandesa així com d'una sèrie de variants del neerlandès.[1]

L'etimologia de la paraula flamenc és incerta. La hipòtesi més acceptada és que està emparentada a una arrel germànica flouwen, que significa «ésser emportat per un corrent, fluir», en referència al fet que la regió costenca sovint era inundada.[2]

Per a designar fenòmens lingüístics[modifica | modifica el codi]

No és una denominació oficial d'una llengua i per la polisèmia és l'origen de molta confusió.[1] El Consell Cultural de Flandes, el predecessor del Govern de Flandes, va decretar el 20 de novembre del 1974 l'ús únic del terme neerlandès per a referir-se a qüestions lingüístiques. Va decidir que en les lleis i decrets anteriors a aquesta data, les paraules «flamenc» o «llengua flamenca» han de ser reemplaçades per «neerlandès» i «llengua neerlandesa».[3]

  • Sinònim de neerlandès en general, sobretot en texts antics a Bèlgica o encara en l'actualitat a la península Ibèrica i França. Al temps de l'ocupació per Castella s'hi solia utilitzar la paraula Flandes com a pars pro toto per a tot el territori de les Disset Províncies. Flamenc, l'adjectiu derivat de Flandes era utilitzat per a designar la llengua o les llengües que s'hi parlaven. Flamenc i holandès són dues denominacions errades per a la llengua neerlandesa.
  • El neerlandès que es parla a Bèlgica avui. Segons qui, la diferència és tan petita o tan gran com català i valencià. Hi ha un accent, paraules i entonacions típiques. Els filòlegs generalment prefereixen l'expressió neerlandès de Bèlgica o neerlandès meridional.
  • El flamenc occidental (codi ISO 639-3: vls): els dialectes parlats al Flandes francès, la província Flandes Occidental i Flandes zelandès.
  • El flamenc oriental, o el dialecte parlat en una part de la província del Flandes Oriental.
  • La llengua intermèdia utilitzada a la Flandes moderna (una zona molt diferent del Comtat de Flandes), per una part de la població que parla un «dialecte netejat» en no voler adaptar-se al neerlandès estàndard intuït com massa foraster i en voler netejar el seu dialecte de les paraules o entonacions difícils de comprendre per gent que té un substrat dialectal molt diferent. És una adaptació al fet que per exemple un brugenc que parla el seu flamenc occidental sense «netejar-lo» quasi no comprendrà un lovanista que parla brabançó, un anversès que presumeix de parlar neerlandès o una persona de Hasselt que parla limburguès i viceversa.[4] L'escriptor i polemista Geert van Istendael va anomenar en un assaig del 1995 aquesta llengua el «flamenc d'urbanització» (Verkavelingsvlaams) en al·lusió als nous rics de les urbanitzacions que volen distanciar-se del dialecte de pagès considerat com «inculte» però que són incapaços (segons van Istendael «massa mandrosos») per aprendre la llengua com cal. Va encendre un llarg debat que vint anys després continua.[5][6]

Altres significats[modifica | modifica el codi]

Com a adjectiu toponímic flamenc pot significar sigui el que pertany a Flandes com a regió autónoma de Bèlgica, el que pertany a l'històric Comtat de Flandes, i com substantiu, un habitant d'aquesta zona.[7]

El gènere musical flamenc provindria del fet que es pensava a la península Ibèrica que els gitanos que van crear aquesta música, venien d'un lloc llunyà i del nord, doncs de Flandes.[8]

L'au flamenc tindria el seu nom del color vermell-flama de les seves plomes[8] o de la semblança amb el color vermell de la pell dels flamencs poc habituats al sol mediterrani.[9]

Vegeu també: Països Baixos (topònim) i neerlandès

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «flamenc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «Vlaming». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès) (Diccionari etimològic: l’origen dels nostres mots). Utrecht/Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 947. ISBN 90-6648-312-1. 
  3. Rombaut, L «Voorstel van decreet tot vaststelling van de officiële benaming van de Nederlandse taal (proposició de decret per a la constatació oficial de la llengua neerlandesa» (en neerlandès). , 1973 n°121. «Art. 4: De Koning vervangt in bestaande wetten de termen «Vlaams» of «Vlaamse taal» door de termen «Nederlands» of »Nederlandse taal»»
  4. Van Kelecom, Koen. «Discussie over dialect, tussentaal en standaardtaal (Discussió sobre dialecte, llengua intermèdia i llengua estàndard)» (en neerlandès). Taalbad.be, 6 setembre 2012 (2012-09-06). [Consulta: 14 maig del 2015].
  5. Sijs, N. van der; DeCoster, M. «Verkavelingsvlaams (gesproken Nederlands in België tussen dialect en standaardtaal)» (en neerlandès). Chronologisch Woordenboek, 1999. [Consulta: de maig del 2015]. «Verkavelingsvlaams, pejoratieve aanduiding van een soort van kunstmatig Nederlands met veel dialectklanken, zoals gesproken in sommige Vlaamse soaps*. De term werd gelanceerd door de Vlaamse journalist en schrijver Geert van Istendael. (Flamenc d'urbanització, denominació pejorativa d'un neerlandès artificial amb moltes consonàncies dialectals, com es parla a les Comèdies de situació realitzades a Flandes. La paraula va ser creada pel periodista i escriptor flamenc Geert van Istendael)»
  6. Leen, Michiel «Ambras in de verkaveling: Geert van Istendael en Kevin Absillis bekvechten over tussentaal» (en neerlandès). Knack, 14 febrer 2014 (2014-02-14).
  7. «flamenc -a». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. 8,0 8,1 Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «Flamenco, Flamingo». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès) (Diccionari etimològic: l’origen dels nostres mots). Utrecht/Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 295. ISBN 90-6648-312-1. 
  9. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «flamenc». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 404. ISBN 9788441225169. «aplicat al color vermellenc d'algunes persones, com la de la gent de Flandes i també a l'ocell pel color rosadenc»