Flamenc rosat
Phoenicopterus roseus  | |
|---|---|
♂ | |
| Dades | |
| Longitud | 132,5 cm |
| Envergadura | 163,5 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22697360 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Phoenicopteriformes |
| Família | Phoenicopteridae |
| Gènere | Phoenicopterus |
| Espècie | Phoenicopterus roseus Pallas, 1811 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Phoenicopterus antiquorum
|
L'àlic roig o flamenc rosat o simplement flamenc (Phoenicopterus roseus), és una espècie de flamenc que viu a Àfrica, sud-oest d'Àsia (incloent-hi Turquia), sud d'Àsia (regions costaneres de l'Índia) i sud d'Europa (Península Ibèrica, Grècia, Itàlia, Xipre i la regió de la Camarga). No se'n coneixen subespècies.[1]
Característiques[modifica]
La seva alçada és de 120 a 150 cm, amb una envergadura alar semblant, es caracteritza pel seu plomatge rosat, que a les ales és sempre més intens i pot arribar a ser vermell, i amb les plomes primàries i secundàries de color negre. També són característiques les seves llargues potes i el seu llarg coll.
Història natural[modifica]
S'alimenten en llacs poc profunds, de vegades en bandades de més d'un milió d'exemplars i quan un membre del grup detecta perill, deixa d'alimentar-se i estira el coll i el cap cap amunt mentre crida, avisant així a la resta del grup.
Com tots els flamencs, aquesta espècie pon en un munt de fang, un sol ou blanc. La major part del plomatge és rosat-blanc, però sota l'ala és vermelló i les plomes de vol són negres. El bec és rosat amb la punta negra, i les potes són totalment rosades. El seu crit sembla el toc d'una botzina com el grall d'una oca.
Distribució[modifica]
Viu en zones aquàtiques d'Àfrica, del sud-oest d'Àsia (inclosa Turquia), del sud de l'Índia i del sud d'Europa (inclosa Xipre).
A la península Ibèrica viu a la llacuna de Fuente de Piedra, Doñana, Cap de Gata i Delta de l'Ebre. Altres poblacions importants es troben a la Camarga. Nombrosos flamencs procedents d'aquestes zones passen l'hivern i, de vegades gran part de la resta de l'any, a zones humides del nord d'Àfrica, com a Nador o a la desembocadura del Parc Nacional de Souss-Massa, al sud d'Agadir.
Galeria[modifica]
-
Dos grans flamencs vistos de prop. -
Un gran flamenc estira les seves ales.
Referències[modifica]
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
- BirdLife International (2004). Phoenicopterus roseus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 15 de gener de 2008. (en anglès).
Enllaços externs[modifica]
- Greater Flamingo videos Arxivat 2008-01-06 a Wayback Machine. Internet Bird Collection
- IUCN/Wetlands International Flamingo Specialist Group Arxivat 2018-08-09 a Wayback Machine.
- Flamingo Resource Centre Arxivat 2009-04-13 a Wayback Machine.