Flamenc rosat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaFlamenc rosat
Phoenicopterus roseus
Phoenicopterus roseus (Walvis bay).jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Phoenicopteriformes
Família Phoenicopteridae
Gènere Phoenicopterus
Espècie Phoenicopterus roseus
Pallas, 1811
Nomenclatura
Sinònims Phoenicopterus antiquorum
Modifica dades a Wikidata

L'àlic roig o flamenc rosat (Phoenicopterus roseus), és una espècie de flamenc que viu a Àfrica, sud-oest d'Àsia (incloent-hi Turquia), sud d'Àsia (regions costaneres de l'Índia) i sud d'Europa (Península Ibèrica, Grècia, Itàlia, Xipre i la regió de la Camarga). No es coneixen subespècies.[1]

Característiques[modifica]

La seva alçada és de 120 a 150 cm, amb una envergadura alar semblant, es caracteritza pel seu plomatge rosat, que a les ales és sempre més intens i pot arribar a ser vermell, i amb les plomes primàries i secundàries de color negre. També són característiques les seves llargues potes i el seu llarg coll.

Història natural[modifica]

S'alimenten en llacs poc profunds, de vegades en bandades de més d'un milió d'exemplars i quan un membre del grup detecta perill, deixa d'alimentar-se i estira el coll i el cap cap amunt mentre crida, avisant així a la resta del grup.

Com tots els flamencs, aquesta espècie pon els ous en un munt de fang, un sol ou blanc. La majoria del plomatge és rosat-blanc, però els abrics de l'ala són vermellosos i les plomes de vol són negres. El bec és rosat amb la punta negra, i les potes són totalment rosades. El seu crit sembla el toc d'una botzina com el grall d'una oca.

Distribució[modifica]

Viu a zones aquàtiques d'Àfrica, del sud-oest d'Àsia (inclosa Turquia), del sud de l'Índia i del sud d'Europa (inclosa Xipre).

A la península Ibèrica viu a la llacuna de Fuente de Piedra, Doñana, Cap de Gata i Delta de l'Ebre. Altres poblacions importants es troben a la Camarga. Nombrosos flamencs procedents d'aquestes zones passen l'hivern i, de vegades gran part de la resta de l'any, a zones humides del nord d'Àfrica, com a Nador o a la desembocadura del Parc Nacional de Souss-Massa, al sud d'Agadir.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology

Enllaços externs[modifica]