Flamenc de Xile
Phoenicopterus chilensis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 1 |
| Període d'incubació de l'ou | 29 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22697365 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Phoenicopteriformes |
| Família | Phoenicopteridae |
| Gènere | Phoenicopterus |
| Espècie | Phoenicopterus chilensis Molina, 1782 |
| Distribució | |
 | |
El flamenc de Xile (Phoenicopterus chilensis) és una de les sis espècies vives del gènere Phoenicopterus.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un flamenc gran, d'uns 100 cm de llargària, amb plomatge d'un rosat clar, més pujat que el flamenc rosat (que a més és una mica més gran), però menys fort que el del flamenc del Carib. Les ales són de color rosa fort, amb les rèmiges primàries i secundàries negres, molt vistoses en vol.
Tars i tíbia de color clar, amb els peus i l'articulació tibiotarsal rosa viu. El bec és clar amb una zona negra a la punta que ocupa més de la meitat. Pot coincidir als mateixos indrets que el flamenc de James o l'andí, dels quals es diferencia per la grandària i el color de bec i tars.
Hàbitat i distribució[modifica]
Viu en zones humides d'escassa profunditat, des de la costa fins als 4.000 m. d'alçària, en zones temperades d'Amèrica del Sud, des de l'Equador i el Perú fins a Xile i l'Argentina, cap a l'est fins al Brasil. S'ha introduït a l'Alemanya i als Països Baixos.
Taxonomia[modifica]
Íntimament relacionat amb el flamenc rosat i el del Carib, antany eren considerats conespecífics.
Reproducció[modifica]
Com tots el flamencs, pon un únic ou sobre un monticle de fang de forma de tronc de con.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flamenc de Xile |