Flandes francès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una part del comtat de Flandes annexionat per França. Vegeu-ne altres significats a «Flandes (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaFlandes francès
Tipologia regió natural de França

Modifica dades a Wikidata

Flandes francès o Flandes del Sud (en neerlandès Frans-Vlaanderen o Zuid-Vlaanderen) és la part del Comtat de Flandes annexada per França.[1] És una demarcació geogràfica, no una demarcació lingüística.

Evolució de la frontera lingüística entre el francès i el neerlandès del segle VIII fins avui
línia blava: frontera lingüística als segles VII-VIII
línia vermella: frontera lingüística contemporània
línia negre: frontera franco-belga contemporània
Flandria Gallica (1647)

Al comtat de Flandes històric sempre hi ha hagut una part de parla neerlandesa, i una part més petita al sud-est, la Flandria Gallica o Flandes de parla francesa. L'administració es feia principalment en llatí i només després de la revolució francesa es va imposar el principi de l'Estat-Nació unilingüe. La ciutat de Lilla sempre ha sigut i encara és la capital de Flandria Gallica.[2] L'annexió de troços d'aquest comtat per França no va seguir les frontera lingüística (un concepte anacrònic en aquesta època), però la fortuna dels exèrcits que s'oposaven en el conflit durant els segles XVI-XVII. De fet, Lluís XIV ho volia tot. La part que va aconseguir, doncs Flandes francès ara s'ha dividit entre els departaments del Nord i Pas de Calais. La zona prop de la frontera amb la moderna província de Flandes Occidental on encara es parla -poc- el neerlandès es diu Westhoek. França va annexar altres parts de les antigues Disset Províncies: Artois i un tros del comtat d'Hainaut. Seria correcte de designar totes aquests parts amb el nom «Països Baixos francesos».

El 1565, a la mort de Felip IV de Castella, Lluís XIV va reclamar tres províncies espanyoles: el comtat de Flandes, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut, que el francesos com els espanyols deien amb un pars pro toto «Fland(r)es». Hi veia una compensació per què Castella mai no va pagar un dot de 500.000 escuts, promés el 1659 a la conclusió del Tractat dels Pirineus quan va casar la filla petita de Felip IV, Maria Teresa.[3] Va pretendre, que segons una llei als Països Baixos espanyols, Maria Teresa, nat de primeres noces, tenia més drets qu'un fill (Carles II) de segones noces. Pretenia només defendre els drets legítims de la seva dona.[3]

La frontera septentrional d'aquesta regió es va fixar després dels Tractat de Nimega (1678), Tractat de Rijswijk (1698) i Tractat d'Utrecht (1713), quan diverses parts dels Països Baixos espanyols o de les Disset Províncies van canviar d'estat durant la guerra francoholandesa i les campanyes expansionistes de Lluís XIV, que somiava de fronteres naturals, fàcils per defendre, com l'Escalda i els Pirineus. La regió pertanyia als Països Baixos espanyols i Lluís XIV va profitar la feblesa de l'exèrcit espanyol per augmentar el seu territori.[3] La fontera va canviar segons la fortuna de les guerres successives. El 1677, ciutats dels Països Baixos del sud com Ieper i Kortrijk eren francesos.

Fins a la reforma administrativa després de la Revolució francesa, quan es van suprimir totes les fronteres dels feus de l'antic règim, era la província Flandes francès del regne de França.

Llengua i cultura[modifica | modifica el codi]

Per la política monolingüística francesa, la zona de parla neerlandesa va reduir-se cap al Westhoek d'avui on només la gent gran encara parla un dialecte del neerlandès. Molts habitants es defineixen com flamencs de França, tot i haver el francès com primera llengua.[4] El 1984, van intentar de crear un partit polític, el Vlaemsche Federalistische Party - Parti Fédéraliste Flamand (partit flamenc federalista o VFP-PFF) sense gaire èxit. Lilla que sempre ha sigut de parla francesa, es presenta sovint com una ciutat flamenca. Tot i això es veu una prudenta revifalla lingüística.

Davall una francesització superficial, comparable a la del Rosselló, molts topònims mantenen el seu caràcter neerlandès, com Dunkerque per Duinkerke, Bourbourg per Broekburg o Bergues per Sint-Winoksbergen o Bergen. Altres topònims flamencs són Rijsel (Lille), Duinkerke (Dunkerque), Hazebroek (Hazebrouck), Belle (Bailleul), Hondschote (Hondschoote), Steenvoorde, Kassel (Cassel), Sint-Winoksbergen (Bergues), Kales (Calais), Broekburg (Bourbourg), Sint-Omaars (Saint-Omer), Atrecht (Arràs), Boeschepe, Witzand (Wissant), Grevelingen (Gravelines), Meregem (Merville).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Deleu, Jozef. Frans-Vlaanderen (en neerlandès). Tielt: Lannoo, 1973. ISBN 9789020904352. 
  2. Hübners, Johann. Vollständige Geographie : Von Europa, Portugall, Spanien, Franckreich, Engelland, Schottland, Irrland, Niederland, Schweitz und Italien (en alemany). Hamburg: König und Richter, 1730, p. 390. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Lynn, John A.; Demangeot, Bruno (trad.). Les guerres de Louis XIV (en francès, traduït de l'anglès). París: Edi8-Plon, 2014, p. 440 (Tempus). ISBN 9782262049713. 
  4. Ryckeboer, H. «Dutch/Flemish in the North of France». A: J. Treffers-Daller & R. Willemyns (eds.). Language contact at the Romance-Germanic language border (en anglès). Clevedon: Multilingual Matters, 2002, p. 22–35. ISBN 9781853596278. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flandes francès Modifica l'enllaç a Wikidata