Flavi Longí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFlavi Longí
Modifica dades a Wikidata

Flavi Longí (Flavius Longinus) fou prefecte pretorià d'Itàlia sota l'emperador bizantí Justí II.

D'acord amb The Prosopography of the Later Roman Empire, era prefecte pretorià d'Itàlia des 568 fins probablement 574/575, quan és testimoniat per darrera vegada.[1] En el passat, sobre la base de les teories errònies de Flavio Biondo, es creia que Longinus va ser el primer exarca d'Itàlia i que el seu mandat va acabar el 584;[2][3] aquestes teories van ser rebutjades després per la historiografia moderna (per exemple, Diehl), basat en fonts primàries (Pau el Diaca i una epigrafia) que defineixen com "prefecte", això és prefecte pretorià d'Itàlia.

Biografia[modifica]

El 568 va ser nomenat prefecte a Itàlia, en substitució de Narsés. Segons una llegenda, Narsés, furiós per haver perdut el càrrec de governador d'Itàlia, es va venjar de l'emperador Justí II convidant a Alboí, rei dels llombards, a envair Itàlia (568).[4] Alboí efectivament va envair Itàlia sense trobar gairebé oposició dels bizantins i el seu prefecte Longí, i aviat tot el nord d'Itàlia va caure sota el jou llombard. Longí va construir les fortificacions de Cesarea, prop de Ravenna que van conformar una formidable línia de defensa.[5] Alboí més tard va ser assassinat en una conspiració entre la reina Rosamunda i el seu amant Helmichis, que van intentar prendre el poder, però va fracassar perquè els longobards, entristit per l'assassinat de Alboí, no els van donar suport, van proclamar rei a Clef, i volien matar als conspiradors. Rosamunda, la vídua d'Alboí, va buscar l'ajuda de Longí al que va demanar asil polític a Ravenna i l'enviament d'una nau per fugir. Longí va enviar la seva nau, que va portar Rosamunda, Helmichis, Alpsuinda (filla d'Alboí) i tots els tresors dels longobards a Ravenna. Aquí Longí va fomentar una baralla entre Rosamunda i el seu amant Helmichis, i la va instigar a matar a aquest darrer amb la promesa de casar-se amb ella.[6] Rosamunda, afalagada per l'ambició d'esdevenir dama de Ravenna, va enverinar a Helmichis però es va descobrir que aquest havia estat enverinat, i Rosamunda fou forçada a beure el mateix verí i d'aquesta manera, tots dos van morir. Després d'aquests esdeveniments Longí va enviar a Constantinoble a Alpsuinda i al tresor dels longobards. Alguns afirmen que va ser enviat a Constantinoble també Pereteu, suposat assassí d'Alboí (si és un personatge històric no va cometre personalment el magnicidi sinó que va facilitar el pas als sicaris), al que es van treure els ulls; Pereteu llavors es va venjar matant a dos funcionaris bizantins.[7]

Es desconeix la data de la mort de Longinus. Encara està testificat com prefecte el 574/575 per una inscripció.[8]

Notes[modifica]

  1. The Prosopography of the Later Roman Empire, IIIb, p. 56
  2. History of Latin Christianity, pàg. 285
  3. An Universal History From The Earliest Account of Time, pàg. 615
  4. Pau el Diaca, II, 5.
  5. Agnello Ravennate, 95.
  6. Pau el Diaca, II, 29
  7. Pau el Diaca, II, 30
  8. Corpus Inscriptionum Latinarum XI, 317