Flavi Renat Vegeci
  | |
| Nom original | (la) Publius Flavius Vegetius Renatus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle IV |
| Mort | c. 450 (Gregorià) |
| Funcionari | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura científica, domini militar, veterinària i ancient Latin literature (en)  |
| Lloc de treball | Antiga Roma |
| Ocupació | escriptor, historiador, metge, poeta, militar, alt càrrec |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del segle iv.
S'autodefineix com vir illustris et comes, que indica certa forma de noblesa i proximitat a l'emperador i va escriure el tractat De Rei Militaris Instituta, o Epitome Rei Militaris, dedicat a l'emperador Valentinià (Probablement Valentinià II) o Teodosi el Gran. Les seves fonts són Cató el censor (De Disciplina militari), Aule Corneli Cels, Sext Juli Frontí, Tarruntè Patern i constitucions imperials. És lleugerament anterior a la Notitia Dignitatum. El cognomen Renatus (tornat a néixer), potser implica una conversió tardana al cristianisme.
No es coneix la data exacta del seu naixement, ni el seu origen però s'especula que pot tenir relació amb Hispània, d'on provenia Teodosi pel seu nomen i per referències a la seva obra es pot establir una cronologia, com la deificació de l'emperador Gracià (al 383) i una anotació de Flavi Eutropi a un manuscrit seu data del 450.[1] Vegeci dedicà els seus escrits a l'emperador regnant, que no és directament citat a la seva obra.
Es coneixen dues obres seves: Epitome rei militaris, també conegut com a De re militari, famosa per la seva significació, i la menys coneguda, considerada marginal per alguns, Digesta Artis Mulomedicinae[2] sobre les malalties de muls i cavalls.[3]
Epitome rei militaris[modifica]
És un tractat on es descriuen els usos militars de l'antic exèrcit romà (que Dioclecià va reformar a fons). El prefaci del llibre explica les quatre parts en què està dividit. La primera explica on trobar els millors homes per formar un exèrcit i s'inclina per la gent del camp; i com han de ser instruïts. El llibre segon parla dels costums de la legió per crear un exèrcit d'infanteria. El tercer parla dels combats en terra, fortificació i tàctiques. I el quart parla de poliorcètica i guerra al mar.
Ell narra que d'entrada escrigué el primer llibre com a manual i que després a petició de l'emperador escrigué els tres següents.
Va assolir una gran popularitat a l'edat mitjana i el Renaixement, pel seu estil simple i didàctic. El 1473 es va imprimir per primer cop a Utrecht. Un manual militar romà ben conservat era molt valorat per tots els generals dels exèrcits semiprofessionals de l'època. Al segle xvi va decaure la seva popularitat.
El llibre es caracteritza per la nostàlgia dels temps passats i l'exaltació de glòries pasades (quan l'escriu fa més de quatre-cents anys de la mort de Juli Cèsar). Lamenta l'abandonament d'aquesta institució i pósa èmfasi en la disciplina i l'entrenament.
Se li atribueix la màxima de si vis pacem para bellum encara que el text original diu igitur qui desiderat pacem, praeparet bellum al prefaci del llibre III.
Digesta artis mulomedicinæ[modifica]
La Digesta artis mulomedicinæ és una obra sobre la cura dels cavalls en quatre llibres. Es tracta d'un llibre pràctic que va assolir un gran èxit en època medieval. Totes les grans biblioteques el tenien. Està documentat a l'Abadia de Saint-Gall des del segle vi.[4]
Introducció[modifica]
En l'inici de l'obra, Vegeci es lamenta del menysteniment de la medicina veterinària, comparada amb la medicina dedicada a la salud humana.
Parlant d'algunes obres anteriors, critica que estiguin mal escrites i que proposin remeis exòtics, a vegades tan cars com el preu del cavall.
Basant-se en autors anteriors, l'objectiu de Vegeci és doble i ambiciós: vol escriure una obra literàriament digna i, a la vegada, a l'abast de les persones que l'han de fer servir. Els remeis seran fàcils d'aconseguir i manufacturar, a un preu accessible.
Malalties descrites[modifica]
La Mulomedicina enumera les malalties més freqüents del seu temps i indica el seu tractament. Especialment parla del borm.
Un altre aspecte interessant és l'exposició d'aspectes de medicina preventiva: cal aïllar els cavalls malalts, procurar que els cavalls sans tinguin un refugi adequat i, principalment, no negligir el lligam afectiu entre el propietari i el cavall.
Races de cavalls[modifica]
De forma resumida parla de diverses races de cavalls. Ho justifica des del punt de vista de la mobilitat del cavall. I de la munió d'exportacions i importacions que fan que ho pogués trobar cavalls de races alienes en molts indrets.
Considera tres tipus de cavalls: els cavalls de guerra, els cavalls de circ (destinats a les curses de carros) i els cavalls de sella.
Parlant dels cavalls de curses, esmenta els millors:[5]
| « | Curribus Cappadocum gloriosa nobilitas : Hispanorum par vel proxima in circo creditur palma. Nec inferiores rope Sicilia exhibet circo, quamvis Africa Hispani sauguinis velocissimos praestare consueverit. | » |
| — Tothom admet la glòria en el circ dels cavalls capadocis, però els cavalls hispans mereixen una fama semblant. Tampoc Sicília no en produeix d'inferiors als anteriors, tot i que Àfrica acostuma a oferir cavalls molt veloços de sang hispana., Digesta artis mulomedicinæ. Flavius Vegetius Renatus. | ||
Referències[modifica]
- ↑ Allmand, Christopher. The De Re Militari of Vegetius (en anglès). Allmand, 2011, p.1. ISBN Allmand.
- ↑ Mägdefrau, Werner; Rockstuhl, Harald. Vom Thüringer Königreich bis zum Ende der Sächsischen Kaiserzeit 531-1024: Thüringen im frühen Mittelalter (en alemany). 2a edició. Rockstuhl, 2004, p. 6. ISBN 3936030987.
- ↑ Artis Veterinariae, sive Mulo-Medicinae libri quatuor, jam primum typis in lucem aediti. Dedications by J. Faber and H. Neuenarius, 1781, p. 334–.
- ↑ «Savoir soigner les chevaux dans l'Occident latin, de la fin de l'Antiquité à la Renaissance. Yvonne Poulle-Drieux.». Arxivat de l'original el 2018-04-18. [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ Scriptores rei rusticae veteres Latini Cato, Varro, Columella Palladius quibus nunc accedit Vegetius De mulo-medicina et Gargilii Martialis fragmentum cum editionibus prope omnibus et mss. pluribus collati ... curante Io. Matthia Gesnero. Tomus primus [-alter]: Tomus alter in quo Palladius Vegetius De mulo-medicina Gargilii Martialis fragmentum cum editionibus prope omnibus et mss. pluribus collati lexicon rei rusticae aliaque continentur curante Io. Matthia Gesnero. sumtibus Caspari Fritsch, 1774, p. 292–.
Bibliografia[modifica]
- Enrique Montero Cartelle, Prosa técnica no gramatical; dins de: Historia de la literatura latina, Carmen Codoñer (Ed.); Editorial Cátedra, 2a edició, Madrid 2007; pàg.804. (castellà)
- A.I. Alomar i Canyelles, La terminologia de l'armament a la versió catalana del segle xiv de L'Epitoma rei militaris[Enllaç no actiu]
- ASPECTS OF MULTICULTURALISM IN THE MULOMEDICINA OF VEGETIUS. M R Mezzabotta† (University of Cape Town)
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Epitoma rei militaris. Text llatí original.