Flavio Chigi (1631-1693)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFlavio Chigi
Cardinal Flavio Chigi by Jacob Ferdinand Voet.jpg
El cardenal Flavio Chigi, per Jacob Ferdinand Voet
Biografia
Naixement 10 de maig de 1631
Siena
Mort 13 de setembre de 1693(1693-09-13) (als 62 anys)
Roma
Lloc d'enterrament Santa Maria del Popolo 
  Cardenal-Bisbe de Porto e Santa Rufina
19 d'octubre de 1689 – 13 de setembre de 1693
Dades personals
Religió Catolicisme
Formació Universitat de Siena
Activitat
Ocupació Bibliotecari i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 2 de febrer de 1769
Consagració 24 de març de 1686
per Paluzzo Paluzzi Altieri Degli Albertoni
Proclamació cardenalícia 9 d'abril de 1657
per Alexandre VII
Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo
Participà en
12 febrer 1691conclave de 1691
23 agost 1689conclave de 1689
2 agost 1676conclave de 1676
20 desembre 1669conclave de 1669–70
1667conclave de 1667
Altres
Títol Duc
Família Chigi

Escut d'armes Flavio Chigi

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Flavio Chigi (10 de maig de 1631 – 13 de setembre de 1693) va ser un cardenal catòlic italià i duc d'Arccia. Era cardenal nebot del Papa Alexandre VII i esdevingué una poderosa força política a l'Església Catòlica durant la segona meitat del segle XVII.

Biografia[modifica]

Flavio Chigi va néixer el 10 de maig de 1631 a Siena, fill de Mario Chigi i Berenice della Ciaia (una noble de Siena).[1] Va estudiar filosofia i dret i va obtenir un doctorat en utroque iuris. Quan el seu oncle Fabio Chigi va ser fet llegat a Alemanya, Chigi el va acompanyar, però aviat va tornar a Itàlia per completar els seus estudis.

En 1656, va ser nomenat governador de Fermo i el 1658 va ser nomenat governador de Tívoli.[2] Mentrestant, el seu oncle havia estat elegit Papa en 1655 i ocupava el tron papal sota el nom d'Alexandre XII. El 1657, Chigi va ser nomenat com el seu cardenal-nebot.[3]

Després de la seva elevació al cardenal, Chigi va ser nomenat cardenal prevere de Santa Maria del Popolo.

El 1659, a la mort del cardenal Luigi Capponi, Chigi va ser nomenat bibliotecari de la Santa Església Romana i va ocupar el càrrec durant diversos anys.

El 1664, Chigi va ser rebut pel rei Lluís XIV de França.

Després de la mort del seu oncle, va supervisar la creació de la tomba d'Alexandre VII, obra de Gianlorenzo Bernini[4]

El Cónclave papal de 1667[modifica]

Article principal: Conclave de 1667

El papa Alexandre VII va morir el 22 de maig de 1667, i 64 cardenals es van reunir per al conclave de 1667.[5][6]

El Col·legi de Cardenals es va dividir en diverses faccions. La més forta era el partit lleial a Chigi, que agrupava vint-i-quatre cardenals creats pel seu oncle. Una altra persona influent era el Degà del Sacre Col·legi, Francesco Barberini, que era líder del grup d'antics cardenals creats pel seu oncle, el Papa Urbà VIII. Petites però importants a causa de la possibilitat d'utilitzar el dret d'exclusió eren les faccions dels anomenats "cardenals de la corona" d'Espanya i França, representant els interessos respectius de Carles II d'Espanya i Lluís XIV de França.

Es va instruir al partit francès per treballar per a l'elecció del cardenal Secretari d'Estat Giulio Rospigliosi.[7] A diferència de França, Espanya va col·locar els seus interessos en mans de l'incompetent ambaixador marquès d'Astorga. Es va aliar amb Chigi, encara que inicialment Barberini va intentar obtenir suport espanyol per a la seva pròpia candidatura.

Inicialment, Chigi, recolzat pel partit espanyol, va proposar escollir al cardenal Scipione d'Elci, però no va aconseguir assegurar per a ell la majoria requerida de dos terços. L'aliança entre els representants de dos grans poders catòlics va resultar decisiva [7] i el 20 de juny de 1667, el cardenal Giulio Rospigliosi va ser triat per al papat, rebent tots els vots, excepte els seus i el de Neri Corsini, que van votar per Chigi.[8]

Flavio Chigi va morir el 13 de setembre de 1693 a Roma. El seu cos va ser exposat a l'església de Santa Maria del Popolo, i enterrat a la capella familiar d'aquella església.

Va participar en els conclaves de 1657, 1667, 1669-70, 1676, 1689 i 1691.

Referències[modifica]

  1. S. Miranda: Flavio Chigi,iuniore
  2. Ambdós nomenaments van ser breus, pressumiblement per omplir el buit durant l'absència del governador de cada ciutat
  3. Catholic Hierarchy: Flavio Cardinal Chigi, Snr.
  4. Rudolf Wittkower, Bernini, the Sculptor of the Roman Baroque, 1997 (4th ed.), p. 296
  5. List of participants of the papal conclave of 1667 (by Salvador Miranda).
  6. Data about cardinalatial titles and offices held by cardinals according to their biographical entries by Salvador Miranda
  7. 7,0 7,1 Valérie Pirie The Triple Crown: An Account of the Papal Conclaves - Clement IX (Rospigliosi).
  8. S. Miranda: Pope Clement IX

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Orazio Giustiniani, C.O.
Bisbe
Bibliotecari de la Santa Església Romana

21 de juny de 1659 – 19 de setembre de 1681
Succeït per:
Enrico Noris, O.S.A.
Precedit per:
Benedetto Odescalchi
Bisbe
Prefecte de la Signatura Apostòlica

28 de juliol de 1661 - 29 de novembre de 1661
Succeït per:
Fabrizio Spada
Precedit per:
?
Bisbe
Prefecte de la Cúria Romana

29 de novembre de 1661 - 13 de setembre de 1693
Succeït per:
?
Precedit per:
Girolamo Colonna
Bisbe
Arxipreste de la Basílica Laterana

1666 - 13 de setembre de 1693
Succeït per:
Paluzzo Paluzzi Altieri Degli Albertoni
Precedit per:
Giacomo Franzoni
Bisbe
Sots-Degà del Col·legi Cardenalici

19 d'octubre de 1689 - 13 de setembre de 1693
Succeït per:
Paluzzo Paluzzi Altieri Degli Albertoni
Precedit per:
Teodoro Trivulzio
Bisbe
Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo

23 d'abril de 1657 – 18 de març de 1686
Succeït per:
Savio Millini
Precedit per:
Girolamo Grimaldi-Cavalleron
Bisbe
Cardenal bisbe d'Albano

18 de març de 1686 - 19 d'octubre de 1689
Succeït per:
Emmanuel Théodose de la Tour d'Auvergne de Bouillon
Precedit per:
Pietro Vito Ottoboni
Bisbe
Cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina

19 d'octubre de 1689 - 13 de setembre de 1693
Succeït per:
Giacomo Franzoni