Flavio Gioia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFlavio Gioia
Flavio Gioia (17734991371).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Amalfi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Neiva Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNavegant i inventor Modifica el valor a Wikidata

Flavio Gioia ( Amalfi, entre el 1250 i el 1300 – Amalfi,...) hauria estat, segons alguns, un inventor i navegant italià que va viure entre els segles xiii i xiv, a qui se li atribueix la invenció o el perfeccionament de la brúixola.

Història[modifica]

Gioia hauria nascut a Amalfi o a Positano, a la segona meitat del segle xiii. Al voltant de l'any 1300 podria haver inventat o perfeccionat la brúixola (inventada pels xinesos, i adoptada pels navegants àrabs, venecians i pels propis amalfitans).

Hi ha la possibilitat que Marco Polo, a la seva tornada d'orient el 1295, hagués pogut contribuir a difondre el coneixement dels dispositius magnètics per a la navegació utilitzats pels xinesos i pels pobles d'Àsia que va visitar. La tradició que atribueix aquest descobriment a Flavio Gioia figura en la inscripció de l'estàtua erigida en el seu honor a Amalfi com a "inventor de la brúixola", encara que hi ha autors que diuen que els xinesos no la tenien abans dels occidentals.[1]

Revisió històrica[modifica]

Estàtua de Flavio Gioia a la plaça d'Amalfi, obra d'Alfonso Balzico

No obstant això, unes recerques històriques recents, porten a pensar que Flavio Gioia possiblement mai no va existir. Segons una reconstrucció versemblant, l'origen de la llegenda de Gioia està unit al testimoniatge de l'humanista Flavio Biondo, que havia atribuït als amalfitans la invenció de la brúixola. La historiadora italiana Clara Frugoni, en una acuradíssima recerca, ha demostrat definitivament la inexistència de Flavio Gioia, resolent cada possible dubte.[2] En l'emissió del programa Superquark del 7 d'agost de 2008, l'historiador Alessandro Barbero va fer una referència a l'estudi de Clara Frugoni, confirmant les seves conclusions.[3]

1ª interpretació[modifica]

L'any 1511, un altre humanista, Giovanni Battista Pio, en la seva obra In Carum Lucretium poëtam Commentarii, reproduïa la informació de Flavio Biondo en aquests termes: «Amalphi in Campania veteri magnetis usus inventus, a Flavio traditur». La interpretació del text llatí, sense la vírgula devant de "a Flavio", podria ser ambigua, però "amb la vírgula", només es pot interpretar el complement d'agent a Flavio, com addició de traditur (és a dir: "Ve referit per Flavio <Biondo> que l'ús de la brúixola es va inventar a Amalfi a Campania").[4]

2ª interpretació[modifica]

Treient la vírgula, hi ha una segona lectura, que pot ser lícita sobre l'estructura gramatical original de la frase, que converteix Flavio Gioa en l'inventor de la brúixola, la frase es converteix en: «Amalphi in Campania veteri magnetis usus inventus a Flavio traditur» on Flavio podria estar relacionat amb el participi passat inventus, quedant llavors la frase: "Es diu que l'ús de la brúixola va ser inventat a Amalfi, a Campania, per Flavio".[4]

Així, Lilio Gregorio Giraldi, en la seva obra De Re Nautica (1540),[5] atribueix la invenció de la brúixola a un tal "Flavio d'Amalfi": a aquesta informació, l'historiador napolità Scipione Mazzella hi va afegir (no se sap perquè) que "Flavio" hauria nascut a la localitat de Gioia del Colle (Apulia).

Cronologia de documents[modifica]

La tradició del descobriment de la brúixola moderna a Amalfi i d'un suposat Flavio Gioia es pot estudiar a partir de diversos documents. Una relació no exhaustiva es pot consultar a continuació, ordenada cronològicament.

  • c 1450. Antonio Beccadelli
    • " Prima dedit nautis usum magnetis Amalphis ".[6]
  • 1510. Giovan Battista Pio. In Carum Lucretium poetam Commentarij a Ioanne Baptista Pio editi: codice Lucretiano diligenter emendato: ... obiter ex diuersis auctoribus tum Grecis tum Latinis multa leges enucleata, Bononiae : typis excussoriis editum in ergasterio Hieronymi Baptistae de Benedictis Platonici Bononiensis.[7]
  • c.1515. Flavio Biondo. Italia illustrata .[8][9]
    • "…Sed fam est, qua Amalphithanos audiuimus gloriari Magnetis usum: cuius adminiculo nauigantes ad arcton diriguntur Amalphi fuisse inuentum…" .(folio 153v)
  • 1540. Lilio Gregorio Giraldi. De Re Nautica .
  • 1550. Girolamo Cardano. De subtilitate libri 21.[11]
  • 1574. Jerónimo Osório. De rebus Emmanuelis, Lusitaniae regis.[12]
    • L'obra anterior no parla de Flavio Gioia, però presenta la descripció d'una brúixola en una caixa de fusta amb tapa de vidre i una rosa amb vuit vents.
  • 1596. Abraham Ortelius. Thesaurus geographicus recognitus et auctus [13]
  • 1600. William Gilbert. De magnete.[14]
  • 1601. Scipione Mazzella. Descrittione del regno di Napoli.[15]
  • 1647. Thomas Malvenda. De Antichristo.[16]
  • 1654. Athanasius Kircher. De arte magnetica opus tripartitum.[17]
  • 1656. Baldassarre Bonifacio. Historia ludicrae.[18]
  • 1699. Giorgio Paschio.[19]
  • 1787. An Historical and Chronological Deduction of the Origin of Commerce, from the Earliest Accounts.[20]
  • 1807. Antoni de Capmany. Questiones críticas sobre varios puntos de historia económica política y militar.[21]
  • 1815. Charles Hutton. A Philosophical and Mathematical Dictionary.[22]
    • L'obra anterior esmenta les millores del suposat Flavio Gioia: Agulla muntada en un pivot i rosa dels vents (amb vuit vents) afegida.
  • 1859. Montano Magliozzi. Notizie storiche intorno l'invenzione e l'uso della bussola: presso tutti i popoli antichi e moderni.[23]
  • 1871. Storia della Marina pontificia nel Medio Evo dal 728 al 1499.[24]
  • 1986. Carlos Fisas. Historias de la historia: cuarta serie.[25]
  • 2004. Chiara Frugoni. Medioevo sul naso: occhiali, bottoni e altre invenzioni medievali[26]

Eponímia[modifica]

  • El cràter lunar Gioja (tal com es transcriu en anglès) porta aquest nom en la seva memòria.[27]

Referències[modifica]

  1. Flaminius Venanson. De l'invention de la boussole nautique par Flaminius Venanson. chez A. Trani, 1808, p. 35–. 
  2. Chiara Frugoni, Medioevo sul naso: occhiali, bottoni e altre invenzioni medievali, Laterza, 2004.
  3. Detrás las quintas de la Historia - La vida diaria atravieso el tiempo
  4. 4,0 4,1 «Article sobre el presumpte error de la coma.».
  5. Giglio Gregorio Giraldi. Lilii Gregorii Gyraldi ... De re nautica libellus: admiranda quadam & recondita eruditione refertus : nunc primum & natus & aeditus. apud Mich. Isingrinium, 1540. 
  6. David Macpherson. Annals of Commerce, Manufactures Fisheries and Navigation (etc.). Nichols, 1805, p. 364–. 
  7. Titus Lucretius Carus. In carum Lucretium commentarii a Ioanne Baptista Pio editi: codice Lucretiano diligenter emendato ; nodis omnibus & difficultatibus apertis: obiter ex diversis auctoribus tum graecis: tum latinis multa leges enucleata: quae superior aetas aut tacuit aut ignoravit .... Venundatur ab Ascensio. & Ioanne Parvo, 1514, p. 390–. 
  8. Flavio Biondo. Italia illustrata. Autoribus Blondo Flauio. R. Volaterrano. M. Anto. Sabellico: & Georgio Merula: opus propter historiarum: rerum: illustriumque uirorum cognitionem: ... impressit Bernardinus Sylua, 1527. 
  9. Flavius Blondus. De roma triumphante lib. X, 1531, p. 420–. 
  10. Hernán Cortés; Francisco López de Gómara; Pedro de Alvarado Historiadores primitivos de Indias: Noticia de la vida y escritos de Francisco Lopez de Gómara. De Cortés y sus cartas. Apuntes sobre la vida del adelantado Alvar Nuñez Cabeza de Vaca. Cartas de relacion de Fernando Cortés. Hispania victrix; primera y segunda parte de la Historia general de las Indias, por F. Lopez de Gómara. Conquista de Méjico; al muy ilustre señor don Martin Cortés, marqués del Valle, Francisco Lopez de Gómara; segunda parte de la Crónica general de las Indias. Relacion hecha, por Pedro de Albarado á Hernando Cortés. Otra relacion hecha por Pedro de Albarado á Hernando Cortés. Relacion hecha por Diego Godoy á Hernando Cortés. Sumario de la natural historia de las Indias, por Gonzalo Hernandez de Oviedo y Valdés. Naufragios de Alvar Nuñez Cabeza de Vaca. Comentarios de Alvar Nuñez Cabeza de Vaca. M. Rivadeneyra, 1852, p. 161–. 
  11. Girolamo Cardano. Hieronymi Cardani ... De subtilitate libri 21. ... apud Ioh. Petreium, iam primo impressum, 1550, p. 186–. 
  12. Jerónimo Osório. Historiae Hieronymi Osorii Lusitani ... de rebus Emmanuelis, Lusitaniae regis ... , annis sex ac viginti domi forisque gestis .... Apud haeredes Arnoldi Birckmanni, 1580, p. 25–. 
  13. Abraham Ortelius. Abrahami Ortelii Antuerpiani Thesaurus geographicus recognitus et auctus. In quo omnium totius terrae regionum, montium, ... nomina & appelationes veteres; additis magna ex parte etiam recentioribus. Ex libris typis excusis, calamo exaratis, chartis geographicis, marmoribus vetustis, nummis, atque tabulis antiqui aeris. Obiter multi in hoc opere auctorum veterum loci corrupti, falsi, dubij, & discrepantes, emendantur, arguuntur, enodantur, & conciliantur. ex officina Plantiniana, 1596. 
  14. Tractatus, sive Physiologia nova de Magnete, magneticisque corporibus et magno magnete tellure sex libris comprehensus a Guilielmo Gilberto ... Omnia nunc diligenter recognita&emendatius quam ante in lucem edita, aucta,&figuris illustrata opera et studio Wolfgangi Lochmans. Typis Gotzianis, 1633, p. 4–. 
  15. Scipione Mazzella. Descrittione del regno di Napoli: nella quale s'hapiena contezza, così del sito d'esso, de'nomi delle prouintie antiche, e moderne, de'costumi de'popoli, delle qualità de'paesi, e de gli huomini famosi che l'hanno illustrato .... ad istanza di Gio. Battista Cappello., 1601. 
  16. Thomas Malvenda. De Antichristo: In Quo Antichristi Praecursores, Adventus, Ortus signa, regnum, bella et monarchia enumerantur .... Societas Bibliopolae, 1647, p. 305–. 
  17. Athanasius Kircher. Athanasii Kircheri ... Magnes siue De arte magnetica opus tripartitum: quo vniuersa magnetis natura, eiusque in omnibus scientijs [et] artibus vsus, noua methodo explicatur .... sumptibus Blasij Deuersin [et] Zanobij Masotti, 1654, p. 18–. 
  18. Historia ludicra. Opus ex omni disciplinarum genere, selecta et Jucunda eruditione refertum. Ed. nova et tersior. Joan. Mommartius, 1656, p. 398–. 
  19. Sopra il primo inventore della bussola, 1741, p. 219–. 
  20. An Historical and Chronological Deduction of the Origin of Commerce, from the Earliest Accounts. Containing an History of the Great Commercial Interests of the British Empire. To which is Prefixed, an Introduction, Exhibiting a View of the Ancient and Modern State of Europe, of the Importance of Our Colonies, and of the Commerce, Shipping, Manufactures, Fisheries, &c. of Great-Britain and Ireland, and Their Influence on the Landed Interest. With an Appendix, ... In Four Volumes. Vol. 1. [4.].: 1, 1787, p. 266–. 
  21. Antoni de Capmany; Antoni de Capmany de Montpalau i Surís Questiones críticas sobre varios puntos de historia económica política y militar. Imp. Real, 1807, p. 119–. 
  22. Charles Hutton. A Philosophical and Mathematical Dictionary Containing... Memoirs of the Lives and Writings of the Most Eminent Authors. the Author, 1815, p. 350–. 
  23. Montano Magliozzi. Notizie storiche intorno l'invenzione e l'uso della bussola: presso tutti i popoli antichi e moderni. Stab. tip. del Servio Tullio, 1859, p. 52–. 
  24. Storia della Marina pontificia nel Medio Evo dal 728 al 1499. Successori Le Monnier, 1871, p. 422–. 
  25. Carlos Fisas. Historias de la historia: cuarta serie. Planeta, 1986. 
  26. Chiara Frugoni. Medioevo sul naso: occhiali, bottoni e altre invenzioni medievali. GLF editori Laterza, 2004. ISBN 978-88-420-7356-7. 
  27. Edmund Neison; Edmund Neville Nevill The Moon and the Condition and Configurations of Its Surface. Longmans, Green, and Company, 1876, p. 239–. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]