Fleur Jaeggy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1940  (83 anys)Zúric (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, escriptora |
| Nom de ploma | Carlotta Wieck |
| Família | |
| Cònjuge | Roberto Calasso |
Premis | |
  | |
Fleur Jaeggy, també coneguda pel nom artístic de Carlotta Wieck, (Zúric, 31 de juliol de 1940) és una escriptora suïssa en llengua italiana.[1]
Biografia[modifica]
Després de completar els seus estudis a Suïssa, anà a viure a Roma, on conegué Ingeborg Bachmann i Thomas Bernhard. L'any 1968 anà a Milà a treballar per a l'editorial Adelphi Edizioni i es casà amb Roberto Calasso.
Després de les seves primeres publicacions, Il Dito in bocca (1968) i L'angelo custode, (1971), amb què ja es va manifestar com una gran novel·lista, la seva primera obra destacada fou la novel·la I Beati anni del castigo (1989), a la qual seguí més tard Proleterka, declarat pel Suplement literari del Times com el millor llibre de 2003.[2] També és traductora a l'italià de Marcel Schwob i Thomas de Quincey.
Treballà amb el músic italià Franco Battiato sota el nom artístic de «Carlotta Wieck».[3]
La seva és una literatura radical, hermètica i freda, d'un lirisme dur, basat en un llenguatge més que poètic, evocatiu, que ha estat qualificada d'inquietant i pertorbadora.[4][5][6]
Obres[modifica]
Novel·les[modifica]
- Il Dito in bocca, Adelphi Edizioni, 1968.
- L'angelo custode, Adelphi, 1971.
- Le estatua d'acqua, Adelphi, 1980.
- I Beati anni del castigo, Adelphi, 1989.
- La Paura del cielo, Adelphi, 1994 (trauït al català com La por del cel per Anna Casassas a Ed. Les Hores, 2019).[7]
- Proleterka, Adelphi, 2001. (traduït al català com a Proleterka per Anna Casassas, Ed. Les Hores, 2018)[8][5]
- Vite congetturali, Adelphi, 2009.
Relats curts[modifica]
Traduccions[modifica]
- Marcel Schwob, Vite immaginarie, Adelphi, 1972.
- Thomas de Quincey, Gli ultimi giorni di Immanuel Kant, Adelphi, 1983.
Referències[modifica]
- ↑ Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p. 971 i 972. ISBN 978-1-57958-390-3.
- ↑ Fleur Jaeggy en tusquetseditores.com
- ↑ Elisa Tonani, Storia della lingua italiana e storia della musica F. Cesati de 2005
- ↑ Soria Millán, Ma Pilar «Señas de identidad en la obra de Fleur Jaeggy». Anuari de Filologia. Literatures contemporànies. núm.3, 2013, pàg. 21-42. ISSN: 2014-1416.
- ↑ 5,0 5,1 Boixader, Mònica. «Proleterka o la memòria secreta de les coses». Núvol, 27-07-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Basagaña, Laura. «Proleterka: el lirisme dur de Fleur Jaeggy». Llavor Cultural. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «La por del cel». Editorial Les Hores. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Castillo, David. «Pare i filla a bord». ElPuntAvui.cat, 07-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
- ↑
Enllaços externs[modifica]
- Fleur Jaeggy a ItaliaLibri (italià)
- Barba, Andrés «Fleur Jaeggy: «Me gustan los autores místicos»». El Cultural, 28-11-2014.
