Fleur Jaeggy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFleur Jaeggy
Biografia
Naixement31 juliol 1940 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
OcupacióTraductora i escriptora Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaCarlotta Wieck Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoberto Calasso Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 55c7274d-a941-432b-80a4-3015b0816fc5 Discogs: 629064 Modifica els identificadors a Wikidata

Fleur Jaeggy, també coneguda pel nom artístic de Carlotta Wieck, (Zuric, 31 de juliol de 1940) és una escriptora suïssa en llengua italiana, una de les escriptores més importants d'Europa.[1]

Biografia[modifica]

Després de completar els seus estudis a Suïssa, anà a viure a Roma, on conegué Ingeborg Bachmann i Thomas Bernhard. L'any 1968 anà a Milà a treballar per a l'editorial Adelphi Edizioni i es casà amb Roberto Calasso.

Després de les seves primeres publicacions, Il Dito in bocca (1968) i L'angelo custode, (1971), amb què ja es va manifestar com una gran novel·lista, la seva primera obra mestra fou la novel·la I Beati anni del castigo (1989), a la qual seguí més tard Proleterka, declarat pel Suplement literari del Times com el millor llibre de 2003.[2] També és traductora a l'italià de Marcel Schwob i Thomas de Quincey.

Treballà amb el músic italià Franco Battiato sota el nom artístic de «Carlotta Wieck».[3]

La seva és una literatura radical, hermètica i freda, d'un lirisme dur, basat en un llenguatge més que poètic, evocatiu, que ha estat qualificada d'inquietant i pertorbadora.[4][5][6]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Il Dito in bocca, Adelphi Edizioni, 1968.
  • L'angelo custode, Adelphi, 1971.
  • Le estatua d'acqua, Adelphi, 1980.
  • I Beati anni del castigo, Adelphi, 1989.
  • La Paura del cielo, Adelphi, 1994 (trauït al català com La por del cel per Anna Casassas a Ed. Les Hores, 2019).[7]
  • Proleterka, Adelphi, 2001. (traduït al català com a Proleterka per Anna Casassas, Ed. Les Hores, 2018)[8][5]
  • Vite congetturali, Adelphi, 2009.

Relats curts[modifica]

  • Sono il fratello di XX, Adelphi, 2014.[9]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p. 971 i 972. ISBN 978-1-57958-390-3. 
  2. Fleur Jaeggy en tusquetseditores.com
  3. Elisa Tonani, Storia della lingua italiana e storia della musica F. Cesati de 2005
  4. Soria Millán, Ma Pilar «Señas de identidad en la obra de Fleur Jaeggy». Anuari de Filologia. Literatures contemporànies. núm.3, 2013, pàg. 21-42. ISSN: 2014-1416.
  5. 5,0 5,1 Boixader, Mònica. «Proleterka o la memòria secreta de les coses». Núvol, 27-07-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
  6. Basagaña, Laura. «Proleterka: el lirisme dur de Fleur Jaeggy». Llavor Cultural. [Consulta: 31 maig 2020].
  7. «La por del cel». Editorial Les Hores. [Consulta: 31 maig 2020].
  8. Castillo, David. «Pare i filla a bord». ElPuntAvui.cat, 07-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
  9. Navarro, Justo «La escritora y el pez» (en castellà). El País [Madrid], 15-08-2016. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]