Flora dels Països Catalans

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La flora als Països Catalans comprèn les plantes vasculars del territori insular i continental dels Països Catalans que tenen una superfície d'uns 70.000 km² i s'estenen entre 1° 30′ de longitud Oest i 4° 20′ de longitud Est i entre 37° 50′ i 43º 00 de latitud Nord.[1] La flora als Països Catalans no presenta una unitat des del punt de vista de la flora sinó que és diversa, ja que s'hi succeeixen relleus i climes variats. Als Països Catalans s'hi presenten pràcticament la totalitat dels tipus de paisatge vegetal de l'Europa occidental.

Ramonda myconi, dins els Països Catalans només es troba a Catalunya
Detall de la fulla de Lavandula dentata, que només es troba al País Valencià, Mallorca i Eivissa
Cyclamen balearicum (pa de porc) planta endèmica de Mallorca però també s'ha trobat, aïlladament, al Rosselló

Territoris florístics[modifica]

  • Territori pirenaic (Pyrenaicum). Dels Pirineus catalans principalment en el seu vessant oriental i meridional, només ho són en el vessant septentrional la Vall d'Aran, la Solana d'Andorra (fonts de l'Arieja) i el Capcir, on neix l'Aude.
  • Territori ruscínic (Ruscinicum). Regió de la tramuntana entre les Corberes i el Massís de les Gavarres dividida entre plana rossellones al nord i plana empordanès al sud de la serra de l'Albera.
  • Territori olositànic (Olositanicum). Sistema Transversal fa de pont entre els Pirineus i les muntanyes catalanídiques. Presenta tres nuclis: Sant Julià del Mont, Serra del Corb-Finestres-Rocacorba i altiplans del Cabrerès.
  • Territori catalanídic (Catalanidicum). Zona de les serres costaneres catalanes que va de l'Empordà al Millars, dividit en tres parts: Del'Empordà al Llobregat, del Llobregat a l'Ebre i de l'Ebre al Millars
  • Territori auso-segàrric (Auso-segarricum). Altiplà central aproximadament
  • Territori sicòric (Sicoricum). Regió continental aproximadament Baixa plana (entre 120 a 500 m) situada a la part occidental de Catalunya.
  • Territori serrànic (Serranicum). L'extrem sud-est de les muntanyes ibèriques a'l'inetrios del País Valencià els Serrans, etc.
  • Territori mediovalentí (Mediovalentinum) Plana litoral del Millars al Xúquer.
  • Territori diànic (Dianicum) territori limitat per la Font de la Figuera, Cullera, Cap de la Nau, Alacant i Elda.
  • Territori lucèntic (Lucenticum). L'extrem del sud del País valencià, des d'Alacant i Elda cap al sud.
  • Territori pitiúsic (Pithyusicum). Eivissa i Formentera
  • Territori mallorquí (Majoricum). Mallorca
  • Territori menorquí (Minoricum). Menorca

Distribució als Països Catalans

  • PCat = Principat de Catalunya.
  • PVal = País Valencià.
  • IBal = Illes Balears.

Referències[modifica]

  1. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.