Floravia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuFloravia
Centaurea solstitialis
Yellow star thistle.jpg
Flor de la floravia (Centaurea solstitialis)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCynareae
GènereCentaurea
EspècieCentaurea solstitialis
L.
Modifica les dades a Wikidata

Centaurea solstitialis, amb els noms comuns catalans de floravia o blanquiella,[1] és una espècie de planta asteràcia i planta nativa de la regió mediterrània i terres properes que s'ha estès a altres llocs com els Estats Units (Yellow star-thistle) a través de llavor d'alfals contaminat i on es considera una planta invasora nociva.[2] És una planta espinosa vulnerant d'aspecte amenaçant però que també conté substàncies d'ús medicinal.[3]

Morfologia[modifica]

Planta de la Serra de Castelltallat, s'observen els capítols punxents grocs i els secs i les característiques tiges alades

L'epítet específic llatí solstitialis es refereix al fet que pertany al solstici d'estiu, és a dir que floreix des de l'estiu (de juliol a novembre)

Centaurea solstitialis és una herbàcia anual de 20 a 100 cm d'alt que durant els seus primers estadis vegetatius forma una roseta no espinosa. Quan s'acosta l'estiu produeix tiges floríferes amb nombrosos capítols espinosos que contenen de 10 a 50 flors grogues que produeixen els aquenis.

Ecologia[modifica]

Centaurea solstitialis és una planta ruderal que habita llocs pertorbats com les vores dels camins o els conreus.

Als Països Catalans, on viu des del nivell del mar als 1200 m, manca a les Illes Balears.[4]

Control químic[modifica]

Es fan servir els herbicides que controlen l'auxina. Alternativament el glifosat. També es fa servir la crema controlada.[5]


Control biològic[modifica]

Centaurea solstitialis

Aquesta espècie, pel seu gran sistema radicular i l'elevat nombre de llavors en el banc de llavors del sòl, de vegades resulta resistent a la sega i la crema controlada i ha estat l'objectiu de l'estudi de sistemes de control biològic a través d'insectes fitòfags.[6][7] i de fongs com Puccinia jaceae var. solstitialis[8] o Synchytrium solstitiale [9]

Espècies similars[modifica]

Espècies similars a Centaurea solstitialis són Centaurea calcitrapa, Centaurea sulphurea, Centaurea melitensis i Centaurea aspera.[10]


Referències[modifica]

  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
  2. DiTomaso, J. «Element Stewarship Asbtract for Centaurea solstitialis». The Nature Conservancy, 2001. [Consulta: 1r juny 2007].
  3. science direct
  4. Bolòs i Vigo flora dels Països Catalans
  5. «UC IPM Online». Ipm.ucdavis.edu, 20-05-2005. [Consulta: 28 abril 2012].
  6. «Biology and Biological Control of Yellow Starthistle» (PDF). [Consulta: 28 abril 2012].
  7. Pitcairn, M. J., B.Villegas, D. M. Woods, R. Yacoub, and D. B. Joley. 2008. Evaluating implementation success for seven seed head insects on Centaurea solstitialis in California, USA, pp. 610-616. In M. H. Julien, R. Sforza, M. C. Bon, H. C. Evans, P. E. Hatcher, H. L. Hinz, and B. G. Rector (eds.), Proceedings of the XII International Symposium on Biological Control of Weeds. La Grande Motte, Montpellier, France (in press).
  8. Fungus Unleashed To Combat Yellow Star-thistle from the U.S. Department of Agriculture website
  9. Voigt K., A.V. Marano, & F.H. Gleason. 2013. Ecological & Economical Importance of Parasitic Zoosporic True Fungi. in: The Mycota: A Comprehensive Treatise on Fungi as Experimental Systems for Basic & Applied Research Vol. 11 Agricultural Applications. 2nd edition Eds: K. Esser & F. Kempken. Springer: New York pg.243-270.
  10. Rose, Francis. The Wild Flower Key. Frederick Warne & Co, 1981, p. 386–387. ISBN 0-7232-2419-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Floravia