Florencio Sánchez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Florencio Sánchez (Uruguai).
Infotaula de personaFlorencio Sánchez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Florencio Antonio Sánchez Mussante Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1910 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Central de Montevideo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUruguai
Activitat
Camp de treballFicció, forma dramàtica, periodisme i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista i dramaturg
GènereNarrativa, drama
Obra
Obres destacables

Florencio Sánchez Mussante (Montevideo, 17 de gener de 1875Milà, 7 de novembre de 1910) va ser un escriptor, periodista i dramaturg uruguaià, considerat una de les grans figures del teatre hispanoamericà, especialment en l'àmbit riuplatenc.

Biografia[modifica]

Nascut a la ciutat uruguaiana de Montevideo, era fill d'Olegario Sánchez i de Josefa Mussante, i tenia 11 germans. Després d'abandonar els estudis d'ensenyament secundari, tot i que era un incansable lector, alternava la seva vida entre Montevideo, Buenos Aires i Rosario. Va ser en aquestes ciutats on va desenvolupar la seva tasca periodística (La Voz del Pueblo, El Siglo, La Razón, El Nacional, El País) i teatral.

Durant la guerra civil de l'Uruguai, va donar suport al cabdill nacionalista Aparicio Saravia, raó per la qual va perdre contacte amb algunes personalitats intel·lectuals del moment, com Eduardo Acevedo Díaz. Cansat ja del clima d'enfrontaments armats, es va traslladar al Brasil. No obstant això, Sánchez no deixaria les seves postures polítiques conservadores, un fet que quedaria de manifest en les seves Cartas d'un flojo. Poc després, va començar a tenir sentiments anarquistes.[1] Va escriure en La Protesta i en la revista El Sol, dirigida per Alberto Ghiraldo. Les seves obres Ladrones i Puertas adentro solen ser considerades per la crítica dins del moviment anarquista.[2]

Homenatge[modifica]

Florencio Sánchez és reconegut com un dels pares del teatre argentí. L'avinguda Diagonal 75 de la ciutat bonaerenca de La Plata va ser batejada amb el seu nom l'any de la seva mort.[3] També hi ha monuments, places i carrers amb el seu nom a l'Argentina i a l'Uruguai. La localitat uruguaiana de Florencio Sánchez, al departament de Colonia, rep el seu nom en memòria seva.

Obra[modifica]

Florencio Sánchez, Teatre La Comedia de Rosario, de l'escultor Erminio Blotta.

Florencio Sánchez és considerat el principal dramaturg uruguaià. Algunes de les seves obres més destacades són les següents:

  • M'hijo el dotor (tragicomèdia en tres actes; estrenada el 13 d'agost de 1903)
  • Canillita (sainet, estrenat el 2 d'octubre de 1903)
  • Cédulas de San Juan (sainet en dos actes; estrenada el 7 d'agost de 1904)
  • La pobre gente (comèdia en dos actes, estrenada l'octubre de 1904)
  • La gringa (comèdia en quatre actes, estrenada el 21 de novembre de 1904)
  • Barranca abajo (tragèdia en tres actes; estrenada el 26 d'abril de 1905)
  • Mano santa (sainet; estrenada el 9 de juny de 1905)
  • En familia (tragèdia en tres actes; estrenada el 6 d'octubre de 1905)
  • Los muertos (comèdia en tres actes; estrenada el 23 d'octubre de 1905)
  • El conventillo (sarsuela en un acte, estrenada el 22 de juny de 1906)
  • El desalojo (sainet; estrenada el 16 de juliol de 1906)
  • El pasado (comèdia en tres actes; estrenada el 22 d'octubre de 1906)
  • Los curdas (sainet; estrenada el 2 de gener de 1907)
  • La tigra (sainet; estrenada el 2 de gener de 1907)
  • Moneda falsa (sainet; estrenada el 8 de gener de 1907)
  • El cacique Pichuleo (sarsuela; estrenada el 9 de gener de 1907)
  • Los derechos de la salud (comèdia en tres actes; estrenada el 4 de desembre de 1907)
  • Nuestros hijos (comèdia en tres actes; estrenada el juny de 1908)
  • Marta Gruni (sainet; estrenada el 7 de juliol de 1908)
  • Un buen negocio (comèdia en dos actes; estrenada el 2 de maig de 1909)

Obres periodístiques[modifica]

  • Cartas d'un flojo (1900)
  • El caudillaje criminal en Sudamérica (1903)

Referències[modifica]

  1. La Turba Ed., Montevideo. «La vida anàrquica de Florencio Sánchez» (en castellà), 2010. [Consulta: 1r abril 2012].
  2. «El estreno de M'hijo el dotor» (en castellà). EL País Cultural, 19-11-2010. [Consulta: 1r abril 2012].
  3. La Plata Mágica Arxivat 2013-01-27 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florencio Sánchez