Fluorur d'hidrogen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fluorur d'hidrogen
Hydrogen fluoride.svg
Hydrogen-fluoride-2D-dimensions.png
Hydrogen-fluoride-3D-vdW.png
Noms
Nom IUPACs
Fluorur d'hidrogen
Fluorà
Identificadors
7664-39-3 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:29228 Symbol OK.svg1
ChemSpider 14214 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG C16487 Symbol OK.svg1
PubChem 16211014
Número RTECS MW7875000
UNII RGL5YE86CZ Symbol OK.svg1
Propietats
FH
Massa molar 20,01 g·mol−1
Aparença gas incolor o un líquid incolor (per sota de 19,5 °C)
Densitat 1,15 g/L, gas (25 °C)
0,99 g/mL, líquid (19,5 °C)
Punt de fusió −83,6 °C (−118,5 °F; 189,6 K)
Punt d'ebullició 19,5 °C (67,1 °F; 292,6 K)
miscible
Pressió de vapor 783 mmHg (20°C)[1]
Acidesa (pKa) 3,17[2][3]
1,00001
Estructura
Lineal
1,86 D
Termoquímica
8,687 J/g K (gas)
−13,66 kJ/g (gas)
−14,99 kJ/g (líquid)
Perills
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 4: L'exposició de molt curta durada podria causar la mort o una lesió residual important. Per exemple, el gas VX Codi de reactivitat 1: Normalment estable, però pot arribar a ser inestable a temperatures i pressions elevades. Per exemple, el calci Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Dosi o concentració letals (DL, CL):
1276 ppm (rata, 1 h)
1774 ppm (mico, 1 h)
4327 ppm (conillet d'índies, 15 min)[4]
313 ppm (conill, 7 h)[4]
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 3 ppm[1]
LER (recomanat)
TWA 3 ppm (2,5 mg/m3) C 6 ppm (5 mg/m3) [15-minut][1]
30 ppm[1]
Compostos relacionats
Altres anions
Clorur d'hidrogen
Bromur d'hidrogen
Iodur d'hidrogen
Altres cations
Fluorur de sodi
Fluorur de potassi
Fluorur de rubidi
Fluorur de cesi
Compostos relacionats
Aigua
Amoníac
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El fluorur d'hidrogen és un compost químic format per hidrogen i fluor, HF. Es presenta en forma gasosa o líquida, incolora en ambdós estats. És molt soluble en aigua, donant lloc a una dissolució anomenada àcid fluorhídric. Bull a temperatura ambient, més alta que la d'altres halurs d'hidrogen pels enllaços d'hidrogen que es formen entre les seves molècules, on l'enllaç covalent H—F està molt polaritzat degut a la diferència d'electronegativitats d'ambdós àtoms.

El fluorur d'hidrogen és altament perillós. En contacte amb l'aigua forma la dissolució anomenada àcid fluorhídric, altament corrosiva i penetrant. Destrueix ràpidament les còrnies.

Història[modifica | modifica el codi]

El químic francès Edmond Frémy (1814–1894) fou qui l'aïllà per primer cop i el suec Carl Wilhelm Scheele (1742-1786) preparà per primera vegada la dissolució àcid fluorhídric en grans quantitats el 1771, que fou ràpidament emprada per la indústria del vidre.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Estructura del fluorur

En estat gasós és monomèric a altes temperatures, però existeix en formes polimèriques a baixes, com (HF)2 i (HF)6. En estat sòlid les molècules es disposen en forma ordenada de ziga-zaga. Els enllaços covalents entre els àtoms de F i H tenen una longitud de 95 pm, mentre que la longitud dels enllaços d'hidrogen entre àtoms de F i H de molècules diferents adjacents és de 155 pm. En estat líquid també s'hi troben cadenes de molècules d'HF, però més curtes que les de l'estat sòlid, amb només cinc o sis molècules.

Propietats[modifica | modifica el codi]

El fluorur d'hidrogen és un dels dissolvents més efectius que es coneixen, superant a l'aigua en molts d'aspectes tant com a dissolvent de substàncies inorgàniques com orgàniques. Aquestes formen normalment dissolucions conductores degut a la protonització del dissolvent. Per exemple en dissoldre benzè en fluorur d'hidrogen es produeix l'equilibri químic:

Alguns àcids forts, com ara l'àcid nítric HNO3, es comporten com a bases en fluorur d'hidrogen líquid, produint-se l'equilibri àcid-base:

El fluorur d'hidrogen líquid és un poc menys àcid que l'àcid sulfúric H2SO4 del 100 %. Poques substàncies actuen com àcids davant d'ell, només els acceptors de fluor molt eficients, com ara el trifluour de bor, BF3, el pentafluorur d'arseni, AsF5, el pentafluorur d'antimoni, SbF5, i el tetrafluorur d'estany, SnF4. L'equilibri que resulta és:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0334». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  2. «pKa's of Inorganic and Oxo-Acids». Harvard. [Consulta: 9 setembre 2013].
  3. Bruckenstein, S.; Kolthoff, I.M., in Kolthoff, I.M.; Elving, P.J. Treatise on Analytical Chemistry, Vol. 1, pt. 1; Wiley, NY, 1959, pp. 432-433.
  4. 4,0 4,1 «Hydrogen fluoride». Immediately Dangerous to Life and Health. National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluorur d'hidrogen Modifica l'enllaç a Wikidata