Fluorur d'hidrogen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicFluorur d'hidrogen
Substància compost químic, fluorur i hydrogen halide
Massa molecular 20,006 uma
Estructura química
Fórmula química FH
Fluorwasserstoff.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1 g/cm3 (67 °F)
Acidesa (pKa) 3,17 i 3,14
Punt de fusió -118 °F
Punt d'ebullició 67 °F
Pressió de vapor 783 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 2,5 mg/m3 (10 h, sense valor)
2,5 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 5 mg/m3
IDLH 24,6 mg/m3
NFPA 704.svg
0
 
1
 
Identificadors
CAS 7664-39-3
InChIKey KRHYYFGTRYWZRS-UHFFFAOYSA-N
PubChem 14917
RTECS MW7875000
AEPQ 231-634-8
ChEBI 29228
KEGG C16487
ChemSpider 14214
ChEMBL CHEMBL1232767
UNII RGL5YE86CZ
ZVG 1040
Infocard ECHA 100.028.759
DSSTOX DTXSID1049641
RxNorm CUI 5496
NDF-RT N0000146794
UMLS CUI C0020274
Modifica dades a Wikidata

El fluorur d'hidrogen és un compost químic format per hidrogen i fluor, HF. Es presenta en forma gasosa o líquida, incolora en ambdós estats. És molt soluble en aigua, donant lloc a una dissolució anomenada àcid fluorhídric. Bull a temperatura ambient, més alta que la d'altres halurs d'hidrogen pels enllaços d'hidrogen que es formen entre les seves molècules, on l'enllaç covalent H—F està molt polaritzat degut a la diferència d'electronegativitats d'ambdós àtoms.

El fluorur d'hidrogen és altament perillós. En contacte amb l'aigua forma la dissolució anomenada àcid fluorhídric, altament corrosiva i penetrant. Destrueix ràpidament les còrnies.

Història[modifica]

El químic francès Edmond Frémy (1814–1894) fou qui l'aïllà per primer cop i el suec Carl Wilhelm Scheele (1742-1786) preparà per primera vegada la dissolució àcid fluorhídric en grans quantitats el 1771, que fou ràpidament emprada per la indústria del vidre.

Estructura[modifica]

Estructura del fluorur

En estat gasós és monomèric a altes temperatures, però existeix en formes polimèriques a baixes, com (HF)2 i (HF)6. En estat sòlid les molècules es disposen en forma ordenada de ziga-zaga. Els enllaços covalents entre els àtoms de F i H tenen una longitud de 95 pm, mentre que la longitud dels enllaços d'hidrogen entre àtoms de F i H de molècules diferents adjacents és de 155 pm. En estat líquid també s'hi troben cadenes de molècules d'HF, però més curtes que les de l'estat sòlid, amb només cinc o sis molècules.

Propietats[modifica]

El fluorur d'hidrogen és un dels dissolvents més efectius que es coneixen, superant a l'aigua en molts d'aspectes tant com a dissolvent de substàncies inorgàniques com orgàniques. Aquestes formen normalment dissolucions conductores degut a la protonització del dissolvent. Per exemple en dissoldre benzè en fluorur d'hidrogen es produeix l'equilibri químic:

Alguns àcids forts, com ara l'àcid nítric HNO3, es comporten com a bases en fluorur d'hidrogen líquid, produint-se l'equilibri àcid-base:

El fluorur d'hidrogen líquid és un poc menys àcid que l'àcid sulfúric H2SO4 del 100 %. Poques substàncies actuen com àcids davant d'ell, només els acceptors de fluor molt eficients, com ara el trifluour de bor, BF3, el pentafluorur d'arseni, AsF5, el pentafluorur d'antimoni, SbF5, i el tetrafluorur d'estany, SnF4. L'equilibri que resulta és:

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluorur d'hidrogen Modifica l'enllaç a Wikidata