Foc (element)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la visió mística del foc en la cultura clàssica. Vegeu-ne altres significats a «foc».
Llar de foc

En les cultures clàssiques, el foc era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials de la natura.

Com a element imprescindible per al desenvolupament de la civilització, se li han atribuït un gran nombre de simbologies i representacions, i és identificat sovint amb les qualitats de poder, seguretat i passió.

Tradició grecoromana[modifica | modifica el codi]

Segons el conegut mite grec, Prometeu hauria robat el foc dels déus per protegir els indefensos humans. Aquest origen diví del foc il·lustra la importància que la cultura grega li atorgava. La terminologia grega diferenciava entre el foc destructiu (adeilon), associat amb Hades, i el foc creatiu, associat amb Hefest.

Entre els filòsofs presocràtics, un dels principals camps d'estudi era recerca de l'arkhé, o la substància primordial de la qual tota la resta procedia. Heràclit d'Efes 544 aC) va declarar que aquest era el foc, ja que aquest element era el que millor representava el canvi constant que experimentava la natura. Més tard, Empèdocles d'Agrigent (vers 450 aC) va teoritzar que en realitat eren quatre les "arrels" de la natura: foc, aire, aigua i terra. Les quatre arrels d'Empèdocles quedaren establertes com els quatre elements de la filosofia clàssica.

Tetràedre

Plató (427-347 aC), en el seu diàleg Timeu, en què parla de l'estructura del cosmos, va afirmar que el foc estava format per imperceptibles àtoms en forma de tetràedre, així com els altres elements seguien la forma d'altres políedres regulars. La forma del tetàedre, el més punxegut dels políedres, va ser associada per Plató amb la natura agressiva del foc.

El deixeble de Plató Aristòtil (384-322 aC) va desenvolupar una teoria diferent per als elements. En estat de repòs, s'estructuraven concèntricament al centre de l'univers formant l'esfera sublunar. Al foc, li corresponia la zona més exterior, envoltant l'aire. Segons els parells duals de qualitats que va definir Aristòtil, les característiques del foc eren la calor i la sequedat.

Altres[modifica | modifica el codi]

Símbol alquímic del foc

En la medicina grega antiga basada en l'humorisme, l'aire s'associava amb la bilis groga, ja que compartien les característiques de calor i sequedat. També es correspon amb l'estació de l'estiu per la mateixa raó.

En l'alquímia, el foc era associat amb el sofre, i es representava amb un triangle equilàter assenyalant amunt.

Segons la tradició astrològica occidental, les persones nascudes sota els signes d'àries, lleó i sagitari tenen les característiques del foc, i les seves personalitats tendeixen a ser extravertides, apassionades, entusiastes, temperamentals, incontrolables i irascibles.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foc (element) Modifica l'enllaç a Wikidata