Foc de senyals
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Un foc de senyals és una font de llum basada en la combustió i emprada per a les comunicacions. Els combustibles poden ser diversos: fusta, oli, seu, querosè, alcohol, ...
Alguns focs de senyals
[modifica]Foguera
[modifica]Una foguera ha estat una forma típica per a fer senyals a distància. Pot ser gran o petita. Té la característics de la immobilitat: un foc és estàtic.[1][2][3][4]
Torxa
[modifica]La definició tradicional (un ciri gros amb quatre blens) ha esdevingut anacrònica. El terme torxa s'usa com a sinònim de teia.[5] Una torxa és una font de llum petita i mòbil. El portador pot fer senyals senzills: verticals, horitzontals i circulars. Ben visibles a distància. L'obra adjunta parla de senyals amb finalitats militars.[6]
Falla
[modifica]Teiera
[modifica]Una teiera és una mena de cistell o plataforma que permet mantenir un foc encès en una part alta i relativament segura. Normalment s’hi cremaven teies i fustes resinoses. La seva funció tradicional, enmig d'una població, era d’enllumenat.[8] En llocs elevats i visibles servia com a foguera de senyals.
Alimara
[modifica]Far, faró, faraó
[modifica]Faró de llanterna.[9]
Llanterna
[modifica].jpg)
Llanterna com a llum de port
[modifica]Fanal
[modifica]Les definicions de Fanal són diverses.[19][20] En vaixells i ferrocarrils era habitual emprar «fanals de senyals».[21][22]
Bengala
[modifica]Una Bengala (també anomenada llum de bengala) és un element pirotècnic que produeix una llum molt brillant o intensa sense explosió. S'utilitza per a senyalitzar, il·luminar, com a senyal d'ajut, i com a element defensiu (contramesures), en aplicacions civils i militars. És fàcil observar el seu ús en manifestacions, disturbis o en esdeveniments esportius, tot i la seva prohibició en instal·lacions esportives.[23]
Coet
[modifica]Hi ha coets de senyals en nombroses aplicacions.
Casos especials
[modifica]Fums
[modifica]Els senyals de fum han estat emprades des de temps immemorials. En cada cas el fum ha de ser produït per un foc.
- Vegeu Senyals de fum
Fums dels indis de les planes
[modifica]Els films de l'oest han popularitzat els senyals de fum dels natius americans.[24]
Fumades papals
[modifica]L'estufa del conclave per a l'elecció papal és molt coneguda.[25]
Altres casos
[modifica]Espurnes
[modifica]Els almogàvers acostumaven a "despertar" les armes, colpejant les pedres fogueres (amb els coltells o foguers) i fent saltar espurnes i cridant "Desperta ferro!" Les espurnes eren partícules de ferro enceses. Els almogàvers enviaven un missatge a distància als enemics.
Sol
[modifica]El Sol només és un foc en sentit popular i metafòric. Aquest "foc" virtual permet fer senyals amb miralls o similars.
Llums religiosos
[modifica]- En la religió catòlica hi ha símbols basats en llànties i ciris.
Referències
[modifica]- ↑ Morell, Joan Aliaga. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I. Universitat de València, 2011-11-28, p. 395. ISBN 978-84-370-8713-9.
- ↑ Collado, Glòria Campoy. Llegendes dels castells del Vallès Oriental. MARGE BOOKS, p. 163.
- ↑ Fuente, Jose : de la. Proyecto de organizacion de una brigata telegrafia de campana (en castellà). Imprenta del Memorial de Ingenieros, 1872, p. 10.
- ↑ Viciana, Martí de. Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino (en castellà). Universitat de València, 2011-11-28, p. 488. ISBN 978-84-370-8663-7.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 29 gener 2026].
- ↑ Cantù, Cesare. Historia universal, 8 (en castellà). Imprenta de Gaspar y Roig, 1878, p. 73.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «falla». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Teieres». X (formerly Twitter). [Consulta: 28 gener 2026].
- ↑ Soldevila, Ferran. Les quatre grans cròniques: Llibre dels feits del rei En Jaume. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 140. ISBN 978-84-7283-901-4.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llanterna». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 29 gener 2026].
- ↑ Vicent, Vicente de Cadenas y. El Protectorado de Carlos V en Génova: la "condotta" de Andrea Doria (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1977, p. 18. ISBN 978-84-00-03651-5.
- ↑ Ravina, Agustín Guimerá. La ciudad portuaria atlántica en la historia: siglos XVI-XIX (en castellà). Ed. Universidad de Cantabria, 2006, p. 77. ISBN 978-84-8102-995-6.
- ↑ Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà. Edicions Universitat Barcelona, 1983, p. 38. ISBN 978-84-7528-162-9.
- ↑ Strazzullo, Alessio. I tesori nascosti di Napoli (en italià). Newton Compton Editori, 2016-08-25, p. 43. ISBN 978-88-541-9823-4.
- ↑ Albanese, Camillo. Le curiosità di Napoli (en italià). Newton Compton Editori, 2015-09-17, p. 0. ISBN 978-88-541-8729-0.
- ↑ Napoli nobilissima (en italià). A. Berisio, 1892, p. 110.
- ↑ L' Istria (en italià), 1849, p. 265.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «fanal». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 29 gener 2026].
- ↑ Gaceta de los tribunales y de la instrucción pública (en castellà), 1893, p. 141.
- ↑ AC09764529, Anonymus. Catalogo descriptivo de los objetos que contiene el museo naval. Abreviado en las biograficas (en castellà). Miguel Ginesta, 1879, p. 6.
- ↑ Ivan Molero. «La bengala de la vergüenza», 15-03-2017. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ NMAI. Do All Indians Live in Tipis? Second Edition: Questions and Answers from the National Museum of the American Indian. Smithsonian Institution, 2018-07-17, p. 0. ISBN 978-1-58834-620-9.
- ↑ Mytting, Lars. El libro de la madera: Una vida en los bosques (en castellà). ALFAGUARA, 2016-11-10, p. 0. ISBN 978-84-204-2624-2.