Folco de Baroncelli-Javon
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marie Joseph Lucien Gabriel Folco de Baroncelli-Javon 1r novembre 1869 Ais de Provença (França) |
| Mort | 15 desembre 1943 (74 anys) Avinyó (França) |
 Majoral del Felibritge | |
| 1905 – 1926 ← Alphonse Tavan – Antoine Esclangon → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cultura occitana |
| Ocupació | escriptor, manadier (en)  |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Henriette de Baroncelli (en) (1895–1936) |
| Fills | Frédérique de Baroncelli (en) , Nerte de Baroncelli (en) , Maguelone de Baroncelli (en) |
| Germans | Jacques de Baroncelli i Marguerite de Baroncelli (en) |
Signatura  | |
Folco de Baroncelli-Javon (Ais de Provença 1869 - Avinyó 1943) fou un aristòcrata i escriptor occità. Era descendent dels marquesos de Baroncelli,[1] que foren exiliats d'Avinyó en el segle xvii per intrigues amb els Mèdici. El 1886 conegué Josèp Romanilha i el 1889 Frederic Mistral, i tots dos l'impulsaren a interessar-se per la llengua i la cultura occitanes. Fou director i fundador el 1891 del periòdic adscrit al felibritge L'alhòli, òrgan del Jovent Occitan que aplegaria els joves Frederic Amouretti, August Marin i Charles Maurras, impulsors del Regionalisme occità. El 1899 deixà de publicar la revista i es retirà a la Camarga, on lluità pel manteniment del caràcter tradicional d'aquesta regió i des del 1904 impulsaria festes populars com les de lei Santas-de-la-Mer. És autor del recull de poemes Lo rosari d'amour (1889) i de la novel·la sentimental Babali (1890).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Folco de Baroncelli-Javon |
- ↑ Le Bulletin héraldique de France: ou, Revue historique de la noblesse (en francès). vol. 7-8, Le Bulletin héraldique de France: ou, Revue historique de la noblesse, p. 299.