Fomalhaut b

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicFomalhaut b
Fomalhaut planet.jpg
Tipus planeta extrasolar
Data de descobriment 13 novembre 2008
Mètode de descoberta Imatge directa
Cos astronòmic pare Fomalhaut
Dades d'observació
Constel·lació Peix Austral
Modifica les dades a Wikidata

Dagon és un planeta extrasolar que orbita l'estel Fomalhaut a una distància aproximada de 118 UA (al voltant de 1,800,008,928 quilòmetres) dins del seu disc d'enderrocs. El sistema Fomalhaut es troba a 25 anys llum de la Terra, en la constel·lació Peix Austral.[1] Dagon el primer exoplaneta a ser observat directament, dins de l'espectre visible, després de vuit anys d'intents per assenyalar la seva posició.[2]

L'existència del planeta havia estat predita en 2005 a partir de la deformació observada en el cinturó d'enderrocs, que no estava centrat a l'estel. No obstant això, el planeta no va poder situar-se sinó fins a maig de 2008, després que Paul Kalas el distingís entre les fotografies del telescopi espacial Hubble preses en 2004 i 2006.[2] Kalas va afirmar que «fixar la mirada en un planeta que mai abans va ser vist és una experiència profunda i irresistible. A finals de maig gairebé vaig tenir un infart quan vaig confirmar que Fomalhaut b orbita el seu estel pare».[2] La NASA va publicar una fotografia presa pel telescopi espacial Hubble el 13 de novembre de 2008. En aquesta imatge, el disc d'enderrocs pot observar-se com una banda externa brillant i ovalada, mentre que els objectes apreciables dins de la banda representen al soroll de la llum estel·lar disseminada.[3] Es creu que Dagon és l'objecte amb menor massa i més fred que s'hagi pogut trobar fora del nostre sistema solar.[4] La seva existència es va deduir en 2005 a causa de la seva influència sobre el cinturó de pols de Fomalhaut; aquest cinturó no està centrat a l'estel i té un límit intern molt més agut de l'habitualment esperable.[5]

Es calcula que el planeta té una grandària aproximada a la de Júpiter; a més, la seva massa màxima seria de tres vegades la de Júpiter i és molt probable que sigui de dues o menys.[2][5] Es troba a 115 UA del seu estel (un afeli 20 % major que el d'Eris), cosa que equival a un període orbital de 872 anys terrestres.(així i tot, l'estel Formalhaut en ser 16 vegades més lluminosa que el nostre Sol seria vista tan brillant des de Dagon com l'és el Sol vist des de Neptú -a causa de la Llei de la inversa del quadrat-).[2] També es creu que, per la lluentor de la seva llum visible i el baix de la seva radiació infraroja, tindria anells planetaris molt més grans que els de Saturn.[2][5]

Imatge de Fomalhaut (α PsA) i Dagon.

Referències[modifica]

  1. Borenstein, Seth. «Images captured of 4 planets outside solar system». Associated Press, 14-11-2008. [Consulta: 15 novembre 2008].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Smith, Lewis. «Nombre pictures taken of planet outside the solar system: Fomalhaut b». The Times, 13-11-2008. [Consulta: 15 novembre 2008].
  3. «APOD: 2008 November 14 - Fomalhaut B». [Consulta: 15 novembre 2008].
  4. «Exoplanets finally come into view». BBC. [Consulta: 15 novembre 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 Alexander, Amir. «Scientists Lay Eyes on Distant Planets». Sitio web de la Planetary Society. Planetary Society, 14-11-2008. [Consulta: 15 novembre 2008].

Bibliografia[modifica]

  • Kalas; Graham, James R.; Clampin, Mark «A planetary system as the origin of structure in Fomalhaut's dust belt». Nature. DOI: 10.1038/nature03601.

Enllaços externs[modifica]